A partir d’aquest mòdul,Ateneu,
un espai del departament d’ensenyament, es
dóna la possibilitat de conèixer causes i conseqüències respecte una feina molt
important per tothom, com és llegir i escriure obtenint uns beneficis.
Pràctica 1. Llegir
no és senzill
Tal com el seu
títol ens deixa intuir, llegir és una tasca difícil per a tothom, ja que
requereix la pràctica de diverses habilitats per poder obtenir uns resultats.
La tesi principal que es defensa, diu que la lectura és un diàleg del text vs. el
lector, d’aquesta manera, si no s’estableix una correcta interacció entre tots
dos no es donarà una bona comprensió. Si aquesta última capacitat, és la
finalitat de llegir, perquè encara els mestres donen més importància a les
dificultats per descodificar?
Les dificultat per
no realitzar una bona lectura d’un text, poden venir donades per diversos
factors, com el lector, el text, o ambdues. Per això, serà més essencial seleccionar
bé el material d’acord les característiques que presentin els nostres lectors, donant-los
les eines necessàries perquè puguin incorporar de manera progressiva destreses i
estratègies per convertir-se en lectors experts.
Finalment, hem de
tenir clar que llegir amb comprensió comporta dos processos; elaboració, per tal de relacionar la informació d’un text amb els aprenentatges
ja adquirits posteriorment, i l’autoregulació, relacionat amb
la presa de consciencia sobre les dificultats que ens a plantejat la lectura
per buscar recursos que ens ajudin a corregir-les.
Pràctica 2.
Sabers del saber llegir
Respecte la tesi,
ens informa dels sabers fonamentals per establir un “diàleg” amb el text més profund. A l’hora d’enfrontar-nos
a qualsevol lectura, és important saber distingir entre els lectors amb
problemes i els lectors experts, ja que per arribar al nivell més complex, hem
de disposar d’uns requisits i “sabers” bàsics, aquests són:
- Coneixement automàtic del codi.
- Domini del vocabulari ampli, tenir molt lèxic.
- Sabers d’ordre cultural, per anticipar-nos a la interpretació.
En referència a aquest aspecte, durant la lectura d’un fragment del llibre
Cerezo rosa de Ramón Solsona, en el cas de no saber a què feia referència el
terme “sóc rodríguez” no haguéssim entès en quin context es troba submergit
aquest personatge.
- Intertextualitat, fer ús de textos previs per
comprendre un de nou.
A més a més seran necessaris “sabers” d’orde,
lingüístic, discursius i meta, així la lectura es veurà molt més complementada.
Pràctica3. Com avaluem?
En aquest pràctica, volen sustentar la gran importància
de l’avaluació
continuada, ja que quan llegim posem en funcionament
processos no observables pel mestre però que es converteixen en pilars
avaluables del nostre desenvolupament. Així doncs, queda descartada l’opció de
valorar el producte final, sinó apreciar factors a tenir en compte durant el
procediment de llegir i comprendre el text. L’aprenentatge de la lectura no és un fet purament tècnic après de
cop i volta, sinó evolutiu que demana la intervenció per acompanyar l’elaboració
de significat.
Enllaçant-ho amb la seva idea principal, ens plantegen quatre
estratègies per avaluar el procés de la comprensió, que prenen camí cap a l’exploració
i la reflexió.
- Predicció
- Interrogació
- Clarificació
- Resum
Amb aquest elements, doncs, l’alumnat tindrà la
possibilitat d’autoavaluar-se i autoregular-se.
Com a títols alternatius proposo els següents:
AFRONTAR LA BONA COMPRENSIÓ D’UN TEXT
Pràctica1. Llegir, un repte difícil per a tots
Pràctica2. Què significa saber llegir?
Pràctica3. Valorem el procés per a l’enfortiment de l’autoestima.
Des del meu punt de vista, els títols mostren un primer
reflex d’allò que es disposa a clarificar i desenvolupar el text que el
complementa, així doncs, de manera subtil donem a conèixer el motiu principal
del que tractarà.
Reflexionant sobre la informació que ens dóna en el text,
ens explicita de forma teòrica tot el que hem de tenir en compte sobre la
lectura que fan els infants, però manquen aclariments sobre la metodologia per
potenciar la competència lectora dels nens a l’aula. Intueixo que defensen el
procés d’aprendre a llegir com a una pràctica individual , però contrastant la
teoria amb l’experiència a l’article de Rosa Gil, qui preservava l’escriptura
com a un fet col·laboratiu, perquè tot i existir diferencies en els nivells i
ritmes d’aprenentatge, pot ser molt enriquidor, perquè no fer-ho també amb la
lectura? Perquè no llegir en parelles, on es puguin corregir de manera mútua,
posin en comú experiències, i s’ajudin? Finalment
m’agradaria haver complementat la informació teòrica amb alguna activitat
pràctica on s’evidenciessin els aspectes que exposen com a rellevants.
Quan nosaltres abracem una persona amb amor i afecte, és
perquè hem establert una comunicació amb ells, l’hem escoltat, hem interpretat
i comprés les seves paraules, i finalment l’empatia connectant allò del que ens
parlen amb la nostra pròpia experiència, ens fa actuar d’aquesta manera. Amb
aquesta imatge vull reflectir aquesta forma de veure la lectura, comprenent-la,
interpretant-la, i relacionant-la amb altres per contrastar opinions i idees. És
important saber que el docent transmetrà a l’nfant la seva pròpia visió
respecte la lectura i la passió per aquesta. Llegir no vol dir tenir fluïdesa i
ser ràpid en la descodificació, sinó aconseguir una interacció, amb l’objectiu de
comprendre-la i aprendre’n. Com també haurem de marcar la lectura amb uns
objectius per guiar-la.
A través d’aquest enllaç podem accedir a la web oficial
d’una escola de Zaragoza on podem veure projectes i activitats que utilitzen en
el pla lector del seu centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada