Aquest escrit anomenat "Leer y escribir en un mundo cambiante" es de l'autora Emilia Ferreiro, nascuda a Buenos Aires. És psicòloga, escriptora y pedagoga radicada a Mèxic . El text que posteriorment comentaré el va publicar a l'any 2002. Dins d'aquest article l'autora defensa una tesi en concret que va desglossant i argumentant durant tot el document, aquesta defensa que l'alfabetització no ha de ser concebuda com a una obligació sinó com un dret que tenim les persones per poder formar part de la cultura ciutadana.
Per poder sostentar la seva tesi l'autora começa introduin una pinçellada d'història i com evoluciona el concepte d'alfabetització en la societat. Al principi el concepte d'alfabetització es concep com a a professió -Els escribans- o com a cultura d'alt nivell. Seguidament,
amb la implantació de la democratització escolar, evoluciona com una
cosa més per aprendre: llegir i escriure. I finalment, amb la conseqüència de l'arribada de
les noves tecnologies i la implantació d'aquestes a l'aula, s'adapta el
llegir i escriure, però aquesta destaca que els mestres no estan preparats i no tenen coneixement per
transmetre-ho.
Com que llegir i escriure és va determinar com una obligació les últimes èpoques que anomena l'autora, aquesta treu l'idea o el concepte de fracàs escolar, el qual s'ha culpabilitzat a diferents factors socials o agents socialibitzadors depenent de l'any i les idees predominants de la societat. Actualment, destaca que la problemàtica recau en l'alfabetització funcional, o iletrisme, on l'infant mostra aquest fracàs a causa de la desmotivació i el fet de no gaudir a l'hora de llegir i escriure.
Per aquestes raons l'autora remarca la importància que té per ella que els infants s'escolaritzin a pre-escolar, on els nens i nenes tenen l'opció de desenvolupar estructures prèvies que els hi serveix per tenir un primer contacte amb la lectura i l'escriptura, i sobretot, que tinguin l'oportunitat d'alfabetitzar-se amb qualitat.
M'ha sorprès d'aquest article el fet que nomès el 20% de la població mundial estigui alfabetitzada i el 80% de la població restant sigui analfabeta o estigui en dificultats per accedir-hi.
Tota informació o idea clau que l'autora argumenta i desglossa en l'article m'ha fet reflexionar sobre diferents qüestions; Quines són les causes per a què hi hagi tantes persones que no els hi proporcionen o no poden accedir aquest dret d'alfabetitzar-se (escriure i llegir) ? I si hi existeix un interès personal dels països en el qual els estats no els interessa que els seus ciutadans esdevinguin persones cultes i de saber? Qui estableix qui pot obtenir o agudir d'aquest dret a l'alfabetització ? I el límit del"saber"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada