ACTIVITAT 1. La comprensió, un diàleg amb el text

Pràctica 1

    Aquesta pràctica defensa la tesi: "La competència lectora a partir de la interacció entre autor, text i context" i un títol alternatiu podria ser "Combinació de processos cognitius per a la competència lectora."

 

    Respon a 5 preguntes bàsiques, que són les següents:

• Què és el que fem exactament quan llegim: obtenim informació, la integrem i interpretem i reflexionem i valorem el text.

• Qui comprèn el text: el comprèn qui té la capacitat de combinar estratègies que li permetin interactuar-hi.

• En què consisteix el model ascendent: posa l’accent en el desxiframent del text, consisteix a identificar el so de les lletres, per construir paraules i reconèixer el seu significat. El paper del lector és extreure la informació del text.

• En què consisteix el model descendent: posa l’accent que llegir és comprendre. El lector busca en el text allò que es capaç d’intuir. Els coneixements del lector són la guia que li permet construir un esquema interpretatiu del text.

• En què consisteix el model interactiu: consisteix en el diàleg entre les aportacions del text i del lector. Aquest model subratlla el caràcter interactiu i és el més dominant actualment.

Abans de llegir el text no havia sentit a parlar sobre els tres models que apareixen a la lectura i a més no m’ho havia plantejat mai. D'altra banda, a la classe que vam fer sobre l’alfabetització ens van plantejar la importància que té la parla per a la comprensió lectora i això m'ha ajudat a comprendre millor el text.


Pràctica 2

Aquesta pràctica defensa la tesi: "La importància d'interactuar com a font d'aprenentatge" i un títol alternatiu podria ser "Interactuar per aprendre".
 

Respon de manera explícita a les següents qüestions:

• Què vol dir conversar: conversar vol dir capacitat d’escoltar als altres i prendre en consideració els diferents punts de vista.

• Què és el “vagareig interpretatiu”: es tracta de plantejar preguntes rellevants que, en el cas de la literatura, mai no tenen una única resposta.

• Per quins aspectes es caracteritzen les situacions de debat: pel propòsit d’aprofundir en la comprensió del llibre, perquè les respostes no són prèvies i perquè el mestre afavoreix la circulació de la paraula.

• Per quins aspectes es caracteritza un territori de conversa: pel seu clima de seguretat i de confiança i perquè afavoreix la comprensió, ja que totes les paraules són escoltades, reconegudes i interpretades de manera conjunta. 

Cal destacar una idea que apareix implícitament al primer paràgraf, on compara de manera breu el constructivisme i el socioconstructivisme amb el paradigma interaccionista i, amb aquest darrer, comença a defensar la seva tesi, ja que durant tot el text dóna èmfasi a la importància de la comunicació de qualitat.

Pel que fa a les meves idees prèvies, les que tenia sobre aquest tema eren basades en la lectura de la setmana passada d’en Xavier Fontich. Crec que hi ha molta relació amb el que l’autor defensa en aquest text i a una lectura corresponent al primer bloc de Xavier Fontich “El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural”, ja que, tot i que en Xavier Fontich es centra en la interacció entre persones i l’altre autor en la interacció tant amb persones com amb els llibres, ambdós autors defensen la idea de la importància de potenciar el diàleg dins de l’escola. D’altra banda, per experiència pròpia, tinc entesa la biblioteca com un espai de silenci i individualitat lectora, mentre que al text explica tot lo contrari i això m’ha sorprès. En relació als coneixements previs, també,  les idees tractades a classe anteriorment, apareixen al primer paràgraf on s’explica el constructivisme, socioconstructivisme i el paradigma interaccionista.

Pràctica 3 

Aquesta pràctica defensa la tesi: "La importància del diàleg, la interpretació i la reflexió per a la comprensió d’un text" i un títol alternatiu podria ser "Lectura i interpretació per a l’adopció d’un punt de vista".

Respon a les preguntes següents:

• Què comporta llegir: comporta adoptar perspectives diferents. Potser no es tracta de capgirar el propi punt de vista, però podem pensar que obrir-se a noves perspectives està relacionat amb la capacitat de comprendre les dels altres.

• Com ens podem apropiar d’allò que hem llegit: segons Schopenhauer, ens apropiem d’allò que hem llegit quan hi ha una posterior reflexió, si es llegeix sense reflexionar allò que hem llegit no arrela enlloc i molt sovint es perd.

• En què consisteix el “joc” que proposa la lectura: consisteix a imaginar-se els uns als altres implicats en històries que mantenen sempre un final obert. El llibre s’acaba, la capacitat d’interpretar la història que s’hi explica resta oberta. És per això que l’adopció d’un punt de vista sempre és provisional (Amos Oz).

• Com sabem si s’ha entès una lectura: ho sabem perquè les persones que ho han llegit ja no són les mateixes que abans de llegir-ho (Joan Margarit).

Pel que fa als meus coneixements previs, puc extreure idees de la classe on vam parlar de l’alfabetització, com que parlar és essencial per aprendre i per comunicar allò que hem après i que s’ensenya a llegir i escriure perquè els alumnes dominin les habilitats comunicatives (escoltar, parlar, llegir i escriure) sense aquestes habilitats, els alumnes no serien capaços de reflexionar i per tant, de comprendre una lectura.

Cal dir que aquest text està relacionat amb la pràctica 2: Interactuar per millorar la interpretació dels textos i també amb el de Xavier Fontich: “El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural” ja que ambdós recalquen la idea de la importància del diàleg amb els textos per a la seva comprensió. 

Font