En aquest article, l'autor vol ressaltar la conversa i
l'intercanvi d'idees en un diàleg com la base de l'aprenentatge. Per tant, es
vol posar èmfasi en l'elaboració de noves pràctiques a l'aula que fomentin
aquest, allunyant-nos de la metodologia tradicional a la que tant estem
acostumats. Això no és més que pràctica d'observació, i d'interacció amb
l'entorn i la societat que ens envolta, per tal d'estimular la capacitat
exploradora dels nostres alumnes. El medi per afavorir aquest aprenentatge no
és altre que el llenguatge, gràcies a aquest podem aprendre des d'uns punts de
vista o maneres de fer pròpies de la nostra cultura, no com un conjunt de
sabers conceptuals.
Per tant, des d'aquest punt de vista, l'educació té
l'objectiu de propiciar i fomentar aquest medi dialogat, on els alumnes puguin
participar en les activitats col·lectives i quotidianes. En aquest context, la
relació mestre- alumne i dels alumnes entre ells han de desenvolupar un conjunt
d'elements d’aprenentatge anomenats com a bastida, que guiïn a l'alumne a la
solució dels problemes. Elements com modelar, instruir, reduir el marge de
maniobra, destacar, preguntar, implicar, donar feed-back, tutelar i justificar
els fenòmens.
El procés de bastida permetrà a l'alumne reflexionar sobre
el seu propi aprenentatge i a arribar a la solució de manera autònoma, de
manera que en qualsevol altre situació semblant, sabrà actuar per resoldre
qualsevol dificultat.
Fent referència a a tesi principal del text, és molt
important que la capacitat dialèctica de
l'alumne es desenvolupi durant l'etapa d'escolarització, amb aquesta l'infant
serà capaç d'establir negociacions i acords amb altres individus i a expressar
les seves opinions i compartir informació.
Per a posar en pràctica la bastida caldria, en primer lloc,
que el professor preparés l'aula per a l'intercanvi d'informació i d'opinions,
seguidament la interacció del mestre amb els alumnes sobre qualsevol situació,
finalment és el torn d'explicar cadascú les seves idees i escoltar i respectar
les dels altres.
Un altre aspecte molt important per al desenvolupament de
l'aprenentatge significatiu i el diàleg a l’aula és l'ús d'una bona parla. N'hi
ha 3 tipus:
- La parla disputativa: en la qual cadascú de manera individual expressa els seus desacords i incomoditats però no es posa solució a aquests, de manera que no s'arriba en cap moment a un acord.
- La parla acumulativa: en la qual es construeix l'aprenentatge a partir de que cadascú digui el que pensa i s'acumulin coneixements, però sense debatre el que és correcte o lògic i el que no, i per tant, el coneixement mai és fiable.
- per últim, la parla exploratòria: en la que tots els participants estan implicats en la construcció d'esquemes i les idees es consideren i es posen a debat, és a dir, s'arriba a un acord sobre el que és correcte o no entre tots.
Per tant, és molt clar que hauríem d’utilitzar aquesta
última per tal de que els nostres
alumnes aprenguin el màxim d’habilitats comunicatives i de recerca de la
solució als seus problemes, mitjançant la conversa i l'acord mutu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada