Activitat 1: La comprensió, un diàleg amb el text

1. Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques:

Pràctica 1

Entendre el que llegim significa reflexionar, interpretar, desxifrar, anticipar-nos, voler comprendre, fer hipòtesis, inferències, etc. Llavors, el que defensa l’autor en la primera pràctica és el model interactiu. El qual correspon al conjunt d’aspectes mencionats anteriorment. La base és el diàleg que s’estableix, configurat per unes aportacions que fa el lector i les del propi text. És a dir, en el model interactiu l’alumne interacciona amb el text, realitza una sèrie d’estratègies en moments determinats per així obtindré una millor comprensió, com per exemple fer hipòtesis fent ús dels propis coneixements que es tinguin sobre el tema, anticipar-se o reflexionar sobre el tema, etc.

Pràctica 2

La segona pràctica està enfocada en l’instrument per interactuar amb els altres: el diàleg, pensar de manera conjunta. D’aquesta manera, els espais de les escoles tenen que ser el nucli de converses dels alumnes, han de sentir-se còmodes, amb confiança i tranquils per expressar-se, ja que afavoreix la comprensió. La conversa ha de ser profitosa en tots els sentits, s’ha d’escoltar a la persona que està parlant, considerar el seu punt de vista, per així aconseguir una comunicació de qualitat. Però, també és molt important construir un punt de vista personal, quan entrem en un diàleg entenem les paraules i no discrepem amb el significat d’aquestes, però sí discrepem sobre la manera d’interpretar allò que diem, per tant quan discrepem aprenem i la millor manera de fer-ho és la interacció amb els altres.

Pràctica 3

La gran qüestió que es planteja és si la comprensió va lligada al diàleg i amb les interpretacions dels altres, perquè sempre s’estableix un diàleg amb el text. Com diu Schopenhauer, interioritzem el que llegim, és a dir, som capaços d’apropiar-nos del text quan reflexionem sobre aquest. Per altra banda, llegir comporta adoptar perspectives diferents, per tant ens hem d’obrir a noves perspectives per tindre la capacitat de comprendre les dels altres.

2.       Quin títol alternatiu proposaríeu?

Llegir, interpretar i reflexionar per arribar a la comprensió del text.

3.       A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.

Com treballar la comprensió lectora?

L’article ens explica que per entendre el que llegim hem de reflexionar, per exemple després de llegir un compte no únicament hem de resoldre unes preguntes/qüestionaris, sinó que hi ha d’haver un treball de reflexió, per acabar d’interioritzar el que hem llegit i extreure les pròpies reflexions.

Perquè s’ha de llegir en comunitat?

El més important de tot és la perspectiva sociocultural, perquè llegir és més del que ens passa pel cap, existeix un context, vivim en comunitat, per això ens enriqueix llegir i interactuar amb els altres i les seves interpretacions.

Quins són els processos cognitius implicats en la lectura?

Primer de tot ha d’estar motivat. No únicament ha de tenir l’idea, sinó saber-la interpretar, exposar-la. Depenent de l’activitat que proposis l’alumne desenvoluparà uns processos o uns altres, com per exemple si volem que únicament desxifri el text, posarem unes preguntes més simples que únicament hagi de fer memòria per poder respondre-la. Segons els nostres objectius escollirem una activitat o una altra.

Què passa si no reflexionem sobre el que llegim?

Què el que estem fent és desxifrar el codi únicament, no reflexionem i d’aquesta manera no es compren el contingut de la lectura. A més, no ens fixem en el context ni en el que podem aportar amb els nostres coneixements sobre el tema. Per realitzar una bona lectura hem de poder interpretar-la i fer hipòtesis, i l’única forma eficient de fer-ho és reflexionant sobre la mateixa lectura.

4. Quines idees destacaríeu com a implícites i que penseu que necessitaríeu ampliar?

Sobre la metalingüística, quines idees han canviat fa 40-50 anys enrere, quines prossegueixen a l’actualitat, si hi ha de noves, etc. També, fer una bona reflexió sobre la lectura, què ens aporta? Ens fa més bons llegir? Més savis? Són qüestions molt interessants de tractar, les quals mereixen una reflexió més profunda, per així adonar-nos dels aspectes tan importants que incorpora. Per altra banda, com a futura mestra m’agradaria que s’haguessin aclarit unes altres qüestions, com per exemple: com podem millorar des de l’escola la comprensió lectora dels nostres alumnes, quines activitats podem proposar perquè els alumnes realitzen unes bones lectures i reflexionin sobre les mateixes, etc.

5. Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb:

Personalment, crec que per llegir i extreure unes bones conclusions del que estem llegint és imprescindible reflexionar sobre el que llegim, fer-nos preguntes constantment sobre el que ens plantegen, formular hipòtesis, fer ús dels nostres coneixements per poder entendre el context i relacionar els nous conceptes/idees amb el que ja sabíem. Així, podem arribar a obtindré una visió més profunda del que estem llegint, elaborar el nostre punt de vista, i aconseguir el nostre propòsit: una lectura profitosa i enriquidora.

Després del que hem estat parlant a classe, hem arribat a la conclusió de què les habilitats comunicatives són molt amplies, i la millor manera d’efectuar una bona pràctica (diàleg, conversa, debat, narració, escrit...) és incorporant-les totes en una mateixa activitat, per així poder reflexionar constantment sobre la mateixa llengua, sobre els aspectes que integra i els productes d’aquesta, com per exemple les lectures que es proposen, els debats, els escrits, etc. Que els nostres alumnes dominin totes les habilitats comunicatives serà el repte que tenim com a futurs mestres, ja que així se’ls obrirà la porta cap a una bona comunicació i comprensió, ja sigui una lectura, la realització d’un text o simplement mantenir el fil d’una conversa.