Llegir i escriure per viure

Introducció

Les aportacions que la psicologia (cognitiva i colingüística) així com la lingüística influencien fortament en l’ensenyament dels llenguatges, en aquest cas de la lectura i l’escriptura.  L’aprenentatge de la llengua o alfabetització és un procés viu i obert que no acaba i que mestres, pedagogs, lingüistes, etc., modifiquen amb noves pràctiques i teories. Al llibre Llegir i escriure per viure es presenten diferents pràctiques útils per al desenvolupament d’aquest aprenentatge i que es basen en l’ús real de la llengua dins l’aula, és a dir, l’alfabetització d’una persona , en aquest cas nens i nenes de primària, ha de ser funcional.  Per viure en una societat alfabetitzada, per entrar en una determinada comunitat discursiva és necessari aprendre a llegir i escriure.

Criteris d’avaluació  (Pagines 76-89)

En aquest apartat del llibre podem llegir quins són els criteris d’avaluació que s’han d’aplicar per afavorir al bon desenvolupament del procés d’ensenyament - aprenentatge. Fa una distinció entre avaluació social, que és aquella que selecciona i orienta als alumnes i a la qual no es fa referència amb el mètode de treball  que Montserrat Fons proposa,  i l’avaluació pedagògica la qual se centra en la regulació del procés d’ensenyament i aprenentatge, busca la millora i hi poden participar tant alumnes com mestres. L’avaluació pot aparèixer e diferents fases del procés, en funció d’això s’anomenarà inicial formativa i additiva. L’avaluació   ha de ser una avaluació contínua per tal d'ajudar a l'infant a millorar en el seu procediment d'ensenyament-aprenentatge, i no només això, una avaluació contínua permet regular els aspectes q intervenen al procés d’aprenentatge (les activitats realitzades, els continguts treballats, els objectius fixats...). L’autora Montserrat Fons proposa diferents instruments i remarca especialment la importància de l’observació dels alumnes per part del mestre o la mestra durant el procés d’aprenentatge per així comprovar l’evolució de cada un dels alumnes. Alguns dels instruments que proposa i que serveixen al mestre o la mestra per avaluar l’evolució dels seus alumnes són instruments avaluatius, entre ells podem trobar dictats, fitxes d’enregistrament...

Quan parlem d’avaluació tendim a pensar en que és una tasca que pertany al mestre de forma única però no és així. Dins de l’avaluació també és important que els alumnes aprenguin a avaluar-se a ells mateixos, a autoregular-se per potenciar la seva  autonomia. Dins l’avaluació que fan els alumnes podem parlar de:

•  L'autoavaluació, on cada alumne ha de see capaç d'avaluar el seu treball a partir d'una/es pautes establertes.
•  L'avaluació mútua, on hi ha una valoració entre companys (un corregeix a l'altre quan sigui necessari).
• La coavaluació, la qual és molt semblant a l'autoavaluació però intervé el mestre oferint el seu punt de vista/opinió.