Llegir i escriure per viure

Introducció

(Segona part - pàgines 33 - 50)

En aquesta part de la introducció del llibre de Montserrat Fons Esteve es parla de la seqüència didàctica, el paper que ha de desenvolupar el mestre/a en cada cas, i la relació que hi ha entre ambdós. 

Primer de tot cal esmentar que la seqüència didàctica és la forma com es situen les activitats en relació a d'altres i determina la forma d'ensenyar i aprendre. 

A partir d'aquí, l'autora fa referència a com aplicar la seqüència didàctica en l'Aprendre a llegir i escriure. Per poder desenvolupar aquesta tasca es fan servir les següents activitats:

• Creació de situacions a l'aula amb necessitat real: defineixen el context on es durà a terme l'acte de llegir o escriure. S'ha de concretar l'objectiu del que es va a fer.
• Recerca de solucions per satisfer la necessitat: activitats per acostar-se a l'objectiu. Permet que el mestre/a esbrini els coneixements previs i competències procedimentals de cada alumne/a, i compartir objectius d'aprenentatge específics.
• Resolució: desenvolupament d'accions que permeten construir coneixement que possibilita avançar. 
• Experiència d'ús de la llengua escrita: s'experimenta l'ús de l'aprenentatge realitzat i la seva significació. Permet aprendre a llegir i escriure de manera contextualitzada per a diferents funcions.
• Reflexió: en acabar la tasca, cal fer una reflexió-valoració tenint en compte els 2 objectius: el producte final i l'aprenentatge específic. Aquesta reflexió permet a l'alumne/a ser conscient del que va aprenent, dirigir, autoregular-se o ser protagonista del seu propi procés. 

En segon lloc, i fent referència al paper del mestre/a, cal tenir en compte les diferents situacions d'aprenentatge i quina és la millor forma d'actuació del professor/a. 

Vigotsky "s'han de crear zones de desenvolupament real". Amb això volia dir que cal conèixer el punt de partida de cada nen/a i oferir-li les condicions apropiades que el facin progressar cap a la "zona de desenvolupament òptim". 

A continuació es mostres les actuacions d'un mestre/a en les interaccions referides a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, tenint en compte el principi bàsic de Vigotsky.

1. Conèixer el punt de partida de cada alumne

• Respecte a l'escriptura: el mestre/a ha de fer que cada alumne construeixi una representació positiva de la seva relació amb l'escrit (Jolibert, 1992). S'ha d'estimular als nens/es perquè provin d'escriure, i valorar tots els intents d'escriptura d'aquests.
• Respecte a la lectura: els mestres han de ser capaços d'escoltar per què, als alumnes, els sembla que un text qualsevol diu el que ells proposen. D'aquesta manera poden apropar-se als seus esquemes de coneixements i fer-los progressar. També és important crear un clima d'estimulació i seguretat afectiva a partir de les estratègies que va desenvolupant cadascú. 
• Respecte a la lectura i l'escriptura: el mestre/a ha de...
• Saber esperar, tenir una actitud d'espera i escolta activa. Els dubtes dels alumnes ajuden a saber d'on parteixen.
• Investigar els perquès mantenint una conversació individual amb els alumnes, fer-los la pregunta adequada i en el to adequat.
• Realitzar una interpretació de la resposta d'una mateixa producció, que condiciona la manera d'intervenir per ajudar a avançar en l'aprenentatge al nen/a. 

1. Intervenir per facilitar l'aprenentatge

Hi ha 2 tipus bàsics d'intervenció per apropar l'alumne a la lectura i l'escriptura. A continuació es presenten:

• Formular reptes assequibles: són petits reptes, plantejats pel professor/a, que actuen com a estímul per avançar. 
• Orientar la recerca de solucions: hi ha alumnes que es bloquegen davant del plantejament d'un problema, és aleshores quan el mestre/a pren el paper d'orientador, dóna pistes, encamina als alumnes cap on han d'arribar, etc, però mai donant la resposta ell/a. 

Font: Google imatges

Finalment, com a futura docent, considero que tot el que s'esmenta en aquesta segona part de la introducció del llibre de Montserrat Fons Esteve, Llegir i escriure per viure, és molt important i interessant de saber per poder-lo dur a terme a les aules. Com a punt més important, destacaria el fet que el mestre/a no ha de donar mai la resposta a  un problema que es planteja, sinó que ha de desenvolupar un paper de guia i suport per tal que sigui el propi alumne/a el que arribi a la resolució del problema. D'aquesta manera la satisfacció que sent ell mateix i el reconeixement del professor/a davant de la bona tasca desenvolupada, ajuda a motivar als infants per a seguir llegint i escrivint.