La importància del diàleg en l'aprenentatge

En aquest article, hi explorem els trets generals de dues nocions desenvolupades pels estudis socioculturals interessats en la interacció a l’aula: la «bastida» i la «parla exploratòria».  En aquest cas, l’autor vol donar èmfasi en la importància que té l’intercanvi d’opinions i la conversa com la base de l’aprenentatge en un context concret, com ara l’escola. Si tenim en compte això, cal realitzar nous mètodes a l’aula per fomentar el que he dit anteriorment i allunyar-nos de la metodologia tradicional. Els propis nens i nenes creen un sistema social i se’ls ha de facilitar un entorn estimulant per realitzar una activitat exploradora, la qual els motivi a aprendre i a descobrir coses que abans no en sabien. Per afavorir aquest tipus d’aprenentatge, cal que utilitzem el llenguatge, ja que és l’eina que els hi permetrà als alumnes a aprendre maneres de fer que són pròpies de la seva cultura. Per tant, l’escola i l’educació en sí mateixa, ha de propiciar un medi en el què es dialogui i els alumnes puguin col·laborar i participar en les diverses activitats col·lectives. La interacció verbal se situaria com a eix privilegiat d’aprenentatge. Si tenim això en compte, l’educació hauria de facilitar un entorn pels estudiants on hi poguessin participar en diferents activitats i poc a poc  poguessin resoldre-les. En un context com aquest, la relació entre l’alumne o el professor i dels alumnes entre ells, han de desenvolupar un conjunt d’elements d’aprenentatge als quals anomenem bastida, que vagin guiant-los a la solució dels conflictes. Aquest procés de bastida és el que permet a l’alumne reflexionar sobre allò que ha anat aprenent de manera autònoma i arribar a la solució, la qual cosa, li servirà per aplicar-ho en altres contextos de la seva vida, ja que en altre situació semblant sabrà com actuar per resoldre el conflicte.

Si ens centrem en la pròpia tesi de l’article d’en Xavier Fontich, es dona molta importància a la figura de l’educador ja que, per poder posar en pràctica la bastida d’una manera satisfactòria, cal que aquest prepari l’aula per a l’intercanvi d’idees entre els alumnes. Seguidament aquests hauran d’interactuar també amb el mestre per així, finalment, cadascun d’ells explicar les seves aportacions i opinions i aprendran a escoltar la dels demés i respectar-les.

A part de la bastida entre els alumnes i el professor-alumne, cal destacar la rellevància que té l’ús d’una bona parla per part dels nens i nenes, i per suposat, del propi mestre. Cal destacar tres tipus de parla:

ü  La parla disputativa: Discrepància i presa individual de decisions. No s’arriba a un acord.

ü  La parla acumulativa: Es comparteixen idees però no hi ha una construcció conjunta, per tant, el coneixement no pot ser fiable.

ü  La parla exploratòria: S’interactua i els nens i nenes comparteixen paraules i per tant, coneixement. Els alumnes s’involucren i presenten informacions rellevants. Tots ells es qüestionen propostes i contrapropostes i discuteixen abans de prendre una decisió. La parla exploratòria afavoreix la participació del grup sencer. El coneixement el crea un col·lectiu de persones i confrontant les idees de cadascun dels membres, aquest coneixement creix.

Per concloure la meva reflexió sobre aquest article, cal dir que les interaccions a través del diàleg estan basades en la igualtat i busquen l’enteniment a través d’aquells que hi participen. Cal remarcar que, els projectes educatius que han contribuït a transformar algunes interaccions de poder en interaccions dialògiques demostren que tothom aprèn molt més a través del diàleg que a través d'interaccions de poder. Per tant, crec que s’hauria d’utilitzar la parla exploratòria a l’aula, perquè així els nens i nenes aprendran el màxim d’habilitats comunicatives i habilitats socials que els hi facilitaran la recerca de la solució de conflictes, mitjançant el diàleg.