- Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques:
- Pràctica 1?
Els gèneres textuals no són el mateix
que els gèneres discursius. De gèneres discursius n’hi ha tants com situacions
a la vida, els tipus de textos són molt més remots, i són els que s’estudien a
l’escola, junt amb les seves característiques.
- Pràctica 2?
Les diferències de la lectura de
diferents textos des de diferents suports, el de paper o el digital. Cal saber
quan és més favorable un recurs o l’altre
- Pràctica 3?
Cal encomanar el gust per la lectura,
tenint passió per aquesta. Si utilitzem metodologies que avaluïn contínuament
els alumnes, aquests no estaran motivats a fer-ho regularment. En canvi, si els
llegim a ells o posem èmfasi en trobar-li un significat entre tots, aquests
desenvoluparan la curiositat per submergir-se en el món de la lectura. Només
cal utilitzar les habilitats i tècniques necessàries.
- Quin títol alternatiu
proposaríeu?
Tipologies, gèneres i suports
textuals. L’art d’encomanar el gust per la lectura i la diferenciació de contextos.
- A quines 4-5 preguntes
clau creieu que responen els autors? Indiqueu esquemàticament com respon a
cadascuna d’elles.
·
És el mateix els tipus de
textos que els gèneres discursius? No, els tipus de
textos són els estudiats a les escoles, i són diferents tipologies amb
diferents característiques, dissenyats per a utilitzar-los en un contexts o un
altre. Aquests són: descriptiu, narratiu, instructiu, expositiu, argumentatiu,
diàleg, predictiu i retòric
·
Quins avantatges i
inconvenients presenten els diferents suports, llibre i informatitzat? S’ha de saber seleccionar un
suport o altre segons les necessitats del lector i de la situació, ja que en
molts casos, hi ha controvèrsia.
Per
una part, el suport informàtic és més ecològic, no es gasta tant de paper, a
més, depenent del tipus de llibre, és molt més còmode llegir-lo des d’una
pantalla, com és el cas d’una guia turística. Però per altra banda, es perdi l’essència
de poder tocar el llibre, d’experimentar les paraules.
En
canvi, el suport tradicional, sovint és més lleuger i portable, de manera que
es pot utilitzar d’una manera més autònoma. A més, contempla el plaer de passar
les pàgines, de calcular quant has llegit, quan s’apropa el final. L’inconvenient
però és que el consum de paper és major i el format no es pot adaptar a les
necessitats del lector.
·
Quines tècniques són
perjudicials per a fomentar la lectura? Quines són favorables? Estratègies com corregir
contínuament la lectura dels alumnes, si no pronuncien bé, fan que aquest desviï
l’atenció sobre aquest i que perdi el fil de la història i per tant, no és gens
favorable. Si bé avaluem la comprensió lectora mitjançant fitxes, l’alumne
perdrà total iterés ja que ho considerarà com un sinònim de fer feina extra.
En
canvi, si nosaltres llegim els textos als nostres alumnes com a part d’una
sessió en la que tots participem o bé posem èmfasi i passió en les lectures que
recomanem, molt possiblement els entrarà curiositat per llegir-los
És per
tant, molt important saber trobar les estratègies correctes per a fomentar la
lectura, d’aquesta manera formarem lectors autònoms i apassionats per llegir.
- Quines idees destacaríeu
com a implícites i que penseu que necessitaríeu ampliar?
En
la pràctica 1:
Crec que està força ben explicada la
diferència entre les tipologies textuals i i els gèneres discursius, no
obstant, a l’hora d’exemplificar-ho, considero important que sigui abundant, ja
que una persona sense coneixements previs podria trobar confusió i no saber
diferenciar els uns dels altres.
En aquest text les idees implícites
són: tipus de textos, gèneres discursius,
i context comunicatiu
En
la pràctica 2:
Considero que aquest text és molt
complex i que per tant cal aclarir detingudament molts aspectes per anar
comprenent-lo mentre avancem en la lectura
Les idees implícites són:
tecnologització, suport informàtic, suport de paper, autoaprenentatge, lectura
de diferents textos.
En
la pràctica 3:
Com bé diu el text, sabem molt més el
que no podem fer a l’hora d’ensenyar a llegir i a escriure que el que podem
fer. És per això que he trobat a faltar exemples de tècniques que ajudin a
motivar a l’alumnat per ser lectors autònoms, ja que només en consten un
parell.
Les idees implícites són: lector
autònom, motivació, passió del mestre per la lectura per tal de transmetre-la
als alumnes, estratègies perjudicials per a la creació de lectors autònoms.
5.Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb:
5.Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb:
- Idees prèvies personals?
- Idees tractades, anticipades a classe?
Tenia clara la diferència entre els diferents tipus de text perquè les havia estudiat a l’ institut, però no les diferenciava de les diferents situacions comunicatives que poden sorgir i que requereixen un tipus de conversació o una altre.
Té molta relació amb la dimensió social de la llengua, en la que és molt important el context de parla, forma part de la situació comunicativa i per tant el text es pot llegir d’una manera o altra tenint en compte la situació externa i cultural en el qual es llegeix.
fhttp://www.coaching-tecnologico.com/ventajas-y-desventajas-del-libro-electronico-o-ebook/
Font de la imatge:
https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS2wHnP6ytmoY6XZSSRghf904fuGQEBfw3Q3qRWFTP8YfsoIhtc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada