Departament
d’Ensenyament
La
competència lectora des de
la biblioteca escolar:
Autoria
- Montserrat Fons Esteve.
- Juli Palou Sangrà.
ACTIVITAT 1. LA COMPRENSIÓ ENTESA COM UN DIÀLEG AMB EL TEXT
1.
Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques?
Pràctica
1. Llegir és un procés
complexa on intervenen diferents qualitats (com són desxifrar el
codi, la capacitat de fer hipòtesis i anticipacions, extreure idees,
fer inferències...) que, des dels anys 70, la psicolingüística ha
englobat dins d'un model dominant que integra diferents perspectives,
la de baix nivell (desxifrar el text) i la d'alt nivell (comprendre
el text): el model interactiu.
Pràctica
2. La comunicació és un procés
molt més interessant en el camp educatiu que altres aspectes a tenir
en compte, com la necessitat de considerar els coneixements previs de
l'alumnat o la transformació de les idees a partir de la interacció,
ja que és gràcies a ella que es fa ús de la llengua ("l'eina
que tenim per pensar de manera conjunta") i es conversa,
afavorint la comprensió, la qualitat de la comunicació i la
capacitat d'escolta. Parlem, doncs, d'un paradigma diferent a la
resta: el paradigma interaccionista.
Pràctica
3. Una bona lectura no és només
llegir i llestos, és també comprendre i interpretar, és a dir,
establir una mena de diàleg amb el text que inciti a reflexionar i
que, d'alguna manera, provoqui quelcom en el lector. "Si es
llegeix sense reflexionar allò que hem llegit no arrela enlloc i
molt sovint es perd," afirmava Scopenhauer.
Reflexió i lectura estan estretament lligats, una hauria de dependre
de l'altra.
2.
Quin títol alternatiu proposaríeu?
- Per a l’activitat: Els processos interactius que afavoreixen la comprensió del text.
- Per a la pràctica 1: Llegir en el model interactiu.
- Per a la pràctica 2: Interactuar per comprendre.
- Per a la pràctica 3: Dialogar amb el text per interpretar.
3.
A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu
esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.
- Què fem quan llegim?
La
resposta la trobem en els 3 models (ascendent, descendent i
interactiu).
- Quina és l'eina que fem servir per comunicar-nos?
La
resposta és clara i senzilla: la llengua. Inclou diferents processos
com són la conversa, la interacció amb els altres, etc., la qual
cosa ajuda a comprendre millor els textos i a fer-ne extraccions que
ens inciten a reflexionar.
- Que vol dir fer una bona lectura?
Es
respon de la següent manera: una bona lectura es fa quan no només
es desxifra el codi, sinó quan comprèn el contingut, s’interpreta
i es reflexiona sobre ell.
4.
Quines idees destacaríeu com a implícites i que penseu que
necessitaríeu ampliar?
De la
pràctica 1 destacaríem la manca de dades verídiques sobre les
investigacions de la metalingüística: quines altres recerques han
dut a terme i els seus resultats, quina ha estat l’evolució dels
seus resultats des dels anys 70 fins la primera dècada i part de
l’altra del segle XXI… En resum, veure si les idees de fa 40 anys
enrere es mantenen, si s’han modificat o s’han oblidat o si n’han
aparegut de noves.
Així
mateix, aportaríem més informació sobre què signifiquen les
sigles PISA i què o quins són aquestes informes dels que parla i
com són.
De la
pràctica 2 destacaríem la lleu pinzellada que fa dels paradigmes.
Només en nombra un, per a nosaltres, en certa manera, desconegut
fins ara. Què són aquesta paradigmes i quins altres hi ha? També
aportaríem un cas pràctic que exemplifiqués la taula extreta del
llibre Les cercles de lecture,
per exemple amb un conte conegut pels infants o qualsevol text
interessant per a ells i elles.
De la
pràctica 3 destacaríem l’excés d’informació que ens aporten
diferents autors que no sempre són coneguts pels lectors. Creiem que
seria interessant aportar casos pràctics, esbrinar si això que
diuen es compleix i si cal o no canviar una idea. Tanmateix,
respondríem les qüestions que planteja inicialment i que,
directament, no respon: ens fa més savis, llegir?, ens fa més
importants?, ens fa més bons?
5.
Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb:
Idees
prèvies personals?
Qui no
sap què és llegir? És més, com a futurs mestres, qui no ha llegit
mai res? Tant és si es tracta d’un llibre, d’una notícia
publicada al diari, d’una revista… Tots i cadascun de nosaltres
hem llegit alguna vegada a la vida. Però sabem que no només es
tracta de llegir, sinó d’entendre el que llegim? Sabem que la
informació que obtenim d’una primera, d’una segona, d’una
desena lectura s’ha d’assimilar, entendre, interpretar… i un
cop fet això s’ha d’adobar tenint en compte els nostres ideals,
els nostres coneixements previs, la informació que obtinguem externa
i que ajuda a modelar aquesta nova informació, etc.
Com no,
tots sabem que comunicant-nos amb la resta de persones un pot
aprendre igual o més que algú que es passa tota la vida tancat en
una sala o una habitació intentant estudiar i comprendre el món.
Sigui verídica o no la informació que rebem, en aquest cas, del
nostre emissor, un pot aprendre quelcom nou. És per això que
comunicant-nos amb la resta del món, podem aprendre i interaccionar.
Idees
tractades, anticipades a classe?
Durant
tot el grau de Primària ens han aconsellat, més que res perquè és
el que s’hauria de fer, que entenguem el text o la informació que
tenim davant. Que realitzem una lectura a fons i entenguem què ens
vol dir allò. No ens podem quedar amb el que ens mostra el text, hem
d’anar més enllà i això és possible al interès que hom mostri
en quant a aprendre es refereix. De la mateixa manera que ens fan fer
treballs en grup on la comunicació, la interacció amb els companys
i les companys és essencial i necessària.
Potser
no són idees tractades com a continguts d’una assignatura, però a
la pràctica són idees que sí em treballat i que són de vital
importància.
ACTIVITAT 2. SITUACIONS DISCURSIVES I TIPUS DE TEXT
1.
Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques?
Pràctica
1. A la pràctica 1 s’exposen les
diferències entre els tipus de text i el gèneres discursius, tenint
en compte la importància dels dos i tot sabent que han d’estar
presents en la tasca educativa i en l’ensenyament - aprenentatge
dels alumnes.
.
Pràctica
2. A la pràctica 2 s’expliquen les
distincions entre la lectura i escriptura digital i la clàssica, en
paper. També es comenten les funcions que tenen cadascuna i
l’efectivitat i el suport que aporten en l´’us digital com en el
tradicional.
Pràctica
3. A la pràctica 3, es posa de
manifest la necessitat d’ajudar als alumnes a fer-se i a
construir-se com a lectors, a gaudir del fet de llegir i per tant a
ser autònom i competent en la lectura.
2.
Quin títol alternatiu proposaríeu?
- Per a la pràctica 1: Les distincions entre els tipus de text i els gèneres discursius i l’aplicació a l’aula.
- Per a la pràctica 2: Les diferències entre l’escriptura i lectura digital i la tradicional amb els llibres de text en paper.
- Per a la pràctica 3: Llegir és una gran aventura.
3.
A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors?
Pràctica
1:
- Quines diferències existeixen entre els tipus de text i els gèneres discursius?
Principalment
són diferències en la seva funció. Els tipus de text permeten
saber quina és la intenció de cadascú i tenen característiques
específiques mentre que els gèneres discursius no tenen unes
directrius d’elaboració tan marcades o organitzades; són
construccions més socials que no pas de continguts per elaborar un
text.
- Quins són els tipus de text?
Si
tenim en compte a Adam, ell proposa 8 tipus de text; narratiu,
descriptiu, expositiu, augmentatiu, instructiu, conversacional,
predictiu i retòric.
- Les formes de text són concretes?
No
són concretes, ja que cadascú té la seva pròpia versió dins d’un
text, però segons les característiques d’aquest es poden
classificar segons els tipus anomenats abans.
- Quines són les característiques dels gèneres discursius? I dels tipus de text?
Els
gèneres discursius són producte de l‘activitat social en
contextos recurrents i cal fomentar situacions en les que els alumnes
participin activament.
En
els tipus de text l’interès es desplaça cap a l’ensenyament
i l’aprenentatge de les diferents característiques de cada tipus
per tal de que serveixin com a guia, tant en la seva comprensió com
en la seva producció
Pràctica
2:
- Quines són les principals diferències entre la lectura i escriptura tradicional i la digital?
- Les funcions que té cadascuna.
- Hipertextualitat: la possibilitat de fer salts dins del text; trencar la linealitat del text.
- Intertextualitat: la possibilitat de saltar d’un text a l’altre perquè els textos estan connectats.
- Multimodalitat: textos que integren diversos modes o sistemes de representació del coneixement: fotografies, fragments de pel·lícules, etc.
- Plurilingüisme i multiculturalitat: contacte amb locutors estrangers.
- Gèneres electrònics: aparició de gèneres adaptats a les característiques de la xarxa.
- Virtualitat: textos que no es poden tocar, com és el cas del paper.
- Caràcter inacabat: els textos es troben en evolució constant.
- Quina informació és més concreta?
Totes
dues ho són, però en els llibres de text no trobes tantes
possibilitats i existeixen filtres segons el lector.
- Cal utilitzar alguna d’elles en situacions concretes per la seva efectivitat?
Depèn
de la funcionalitat que es busqui, per la literatura és més adient
treballar amb llibres de text tradicionals, per a recerca
d’informació la via digital és molt més ràpida.
Pràctica
3:
- Llegir és divertit?
Cal
fer d’aquesta pràctica una activitat lúdica i necessària tant a
l’aula com a la vida quotidiana
- Com podem ajudar a construir lectors autònoms?
Fomentant
la lectura, sense obligar als nens i nenes, fomentant l’interès,
amb activitats que requereixin lectura, recerca d’informació...
- Quins són els principals agents de socialització que poden fomentar la lectura com a un hàbit divertit?
L’escola és el més entès, però la família
és fonamental per la motivació de la lectura
- Quines actuacions negatives envers la lectura hem de prevenir?
- No desmerèixer les lectures dels alumnes.
- No exigir treballs, de manera sistemàtica, després de cada lectura
- No obligar a llegir un text determinat
- No corregir sistemàticament els errors quan els alumnes llegeixen en veu alta.
- És necessari fer treballs després de realitzar lectures per comprendre-les?
No
és necessari, es poden fer combinacions, però no per norma, ja que
sinó es genera un vincle lectura - tasca obligatòria que no genera
motivació ni interès de tots els alumnes.
4.
Quines idees destacaríeu com a implícites i que penseu que
necessitaríeu ampliar?
De la
pràctica 1 podem destacar les idees de definicions de conceptes dins
de la tipologia textual i de les seves característiques per tal
d’aprofundir més en les qüestions, també definir de manera clara
els gèneres discursius i l’ús d’aquests a les aules i en
contextos concrets.
També
caldria tenir algun exemple per tal de saber en quines situacions
seria més interessant l’ús de les tipologies textuals o de
gèneres discursius, per tal de tenir una idea una mica més
concreta.
La
pràctica 2 necessitaria
ampliar amb exemples concrets, quins textos són més adients
utilitzar-los de manera digital o tradicional. Penso que el món
digital és molt ampli i tal i com es diu en l’article, no
existeixen uns filtres marcats, això conté una part positiva, però
també no ajuda a concretar, de fet la informació mai s’acaba,
perquè sempre està en constant canvi.
Cal dir
que les persones ens hem de formar amb les noves tecnologies, perquè
són essencials en la vida actual i en la societat que ens envolta.
La
pràctica 3 s’hauria de tenir en compte les característiques
familiars de cada nen/a per tal de saber com introduir la lectura de
manera divertida i com a una necessitat per a les persones. Es dona
per sobreentès que la família ajuda als seus fills i filles en
aquesta tasca, però no sempre és així. El mestre cal mostrar una
actitud molt positiva envers la lectura, ja que es projecta en
l’alumne. Cal saber estratègies concretes per fomentar-la. No
obligar és la millor manera, per tant, les tasques en relació a la
lectura han de ser lúdiques des del seu inici fins el seu final.
5.
Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb:
Idees
prèvies personals?
Pràctica
1. El que hem pogut connectar té
relació amb els nostres coneixements sobre la tipologia textual, ja
que s’ha de saber els diferents tipus de text per tal de saber quin
utilitzar i com fer-ho, en relació a les seves característiques i
funcions comunicatives. En relació als gèneres discursius, els
nostres coneixements també són a nivell pràctic, ja que pensem que
són estratègies comunicatives que permeten la interrelació entre
les persones, entre els alumnes, i són molt efectives en el procés
d’ensenyament - aprenentatge.
Pràctica
2. Els nostres coneixements digitals
els hem aprés de manera autònoma, per tant, no tenim un nivell
elevat dins del món digital, però sí que és ben cert que són del
meu nostre quotidià, per tant, la pròpia experiència et fa veure
que gràcies al món digital pots ampliar informació sense cap
problema i de manera molt més ràpida. Igualment, hi ha una majora
sensibilitat amb els llibres de text, són més propers, però sempre
tenint en compte si són de caràcter literari.
Pràctica
3. La lectura és bàsica en la vida
d’una persona. És una activitat estimulant i generadora
d’aprenentatge. No cal dir que tota persona dins de l’àmbit
educatiu ja té aquests coneixements previs i aquesta experiència
personal, per tant, s’ha de fomentar la lectura i sempre de manera
lúdica, no de manera obligatòria.
Idees
tractades, anticipades a classe?
Pràctica
1. Les idees que s’han tractat cop a
fonamentals són la comunicació, el tipus de llenguatge, les
característiques, la influència de l’entorn, tot d’una manera
molt interrelacionada i molt motivadora cap al coneixement del
llenguatge i la comunicació.
Pràctica
2. Pensem que a classe encara no hem
comentat segons quins temes dins de l’àmbit digital, però és
clar que nosaltres treballem molt més via digital que no pas
tradicional.
Pràctica
3. Les nostres activitats estan basades
a partir de diferents lectures, per tant, ja tenim experiència
pròpia i podem valorar els coneixements i la importància que
aporten a la nostra formació personal i professional.
Altres
textos, llibres, articles, reportatges, programes de TV o ràdio,
exposicions, conferències… que hagueu llegit, vist, escoltat o
explorat?
L’àmbit
de la comunicació i llenguatge és bàsic per a les persones. En
l’àmbit educatiu encara es contempla de manera molt més
essencial, ja que és en el moment en el que els alumnes poden
desenvolupar les capacitats i habilitats necessàries per a fer-ne un
ús correcte. Jo personalment, he vist un munt de programes d’Eduard
Punset on s’expliquen els processos del llenguatge, la comunicació
i les diferents vies, per tant és un tema fonamental per a la nostra
formació personal i professional, amb una rellevància especial
treballant dins de l’àmbit educatiu.
Pràctica
2:
No
coneixem informació sobre aquest tema en concret, però cercant-la
via digital hem trobat un article interessant.
“Lectura
tradicional y electrónica no están peleadas, pero no hay que
olvidar su función social: Manguel”
(http://www.cronica.com.mx/notas/2011/606481.html)
Pràctica
3:
ACTIVITAT 3. LA BIBLIOTECA COM A ESPAI PER LLEGIR I COMPARTIR
1.
Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques:
Pràctica
1.La biblioteca com a espai on es pugui
accedir a coneixements culturals, fent-ho a través de la consulta o
a través de la interacció amb els altres, deixant de banda la
concepció d’espai on no es pot parlar, s’han de poder fomentar
activitats que potenciïn la curiositat i el plaer per la lectura.
Pràctica
2.La integració de la lectura de
manera que formi part de la vida a l’escola, fomentant-la de manera
acompanyada i no com a un moment de soledat. La importància de
proporcionar eines, motius, espai i temps per a què des de ben
petits els nens/es tinguin motivació per llegir descobrint la
diversitat i les seves pròpies preferències.
Pràctica
3.Trobar la manera d’apropar als més
petits a la lectura, tot i que és una qüestió complicada i amb
infinitat de solucions esdevé vital per aconseguir que els nens/es
tinguin desig i trobin el gust d’ésser lector. Una bona manera de
fer-ho és veure com ho van fer alguns escriptors en el seu moment.
2.
Quin títol alternatiu proposaríeu?
- Per a la pràctica 1: La biblioteca...només com a espai de lectura?
- Per a la pràctica 2: Fem de la lectura el nostre dia a dia.
- Per a la pràctica 3: Descobrint la lectura.
3.
A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu
esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.
- Com entenem l’espai de biblioteca?
Depenent del context, la lectura es pot relacionar
com un recolliment en silenci, en un espai dedicat a a questa
activitat o com un fet per a escoltar, llegint amb la intenció de
que altres persones puguin accedir al sentit de la narració i puguin
aportar diferents interpretacions.
- Com hauria de ser l’espai de biblioteca?
Aquesta hauria de convertir-se en un lloc on es
pugui accedir a diferents coneixements mitjançant la cerca o la
interacció amb altres, no només entendre-ho com a espai de
tranquil·litat i discreció.
- Perquè és important integrar la lectura a l’escola?
Per formar lectors és important que la lectura
s’integri a l’escola com a manera de desenvolupar les activitats
del dia dia. Per això, s’han de proporcionar eines i fomentar que
les pràctiques de lectura no quedin limitades al context d’
algunes assignatures.
- Què podem fer per apropar als alumnes a la lectura?
Tot
i que no hi ha una resposta correcta, una de les millors maneres és
llegir de quina manera ho van fer alguns escriptors coneguts, partint
de les seves experiències personals.
4.
Quines idees destacaríeu com a implícites i que penseu que
necessitaríeu ampliar?
El fet
d’establir la biblioteca i la lectura com a part de la vida a
l’aula canviant la idea de que sigui la convidada d’una estona o
de nomes certs dies és molt temptador, però tenint en compte el
currículum i els horaris ja establerts d’un centre...com ho fem?
Realment,
de quina manera s’aconsegueix que els més petits tinguin
curiositat per la lectura tan sols esbrinant quins varen ser els
motius que van empentar als escriptors a submergir-se en el món de
la literatura?
5.
Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb:
Idees
prèvies personals?
La
biblioteca i la lectura sempre han estat presents en l’escola, però
de manera puntual, és a dir, en cap moment recordem que el fet de
llegir a l’aula o durant el curs hagi sigut una cosa d’iniciativa
pròpia i generalitzada, sinó més aviat com un fet obligatori i
sense tenir en cap moment potestat per escollir les lectures a
llegir. Són textos interessants que donen peu a motivar als alumnes
per iniciar-se com a lectors, però potser tal i com està establert
el currículum ara per ara es fa difícil proporcionar tot el temps
necessari per a aconseguir els propòsits que s’estableixen en les
pràctiques llegides.
ACTIVITAT 4. DIFICULTATS I MANERES D’ABORDAR-LES
1.
Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres practiques?
Pràctica
1. En aquesta pràctica es poden
observar les dificultats que conté la lectura i es contemplen al
lector i al text com a principals elements a analitzar per pal·liar
possibles problemes en la lectura.
Pràctica
2. Les característiques dels bons
lectors o lectors experts són diverses, d’entre elles la
utilització d’estratègies pròpies, la disposició de sabers
culturals que els permeten establir connexions entre diferents
lectures així com el fet de plantejar-se qüestions diverses que
incideixen directament en l’autoregulació del propi aprenentatge.
Pràctica
3. L’avaluació sobre la lectura
hauria de ser dual: acreditativa i reguladora, fent èmfasi en
aquesta segona metodologia, ja que gràcies a ella l’alumnat
millora notablement. Fer-los llegir repetidament un text per a una
millor comprensió no serveix de res i és per això que diferents
autors proposen estratègies per a una evolució òptima: estratègies
de predicció, d’interrogació, de clarificació i de resum.
2.
Quin títol alternatiu proposaríeu?
- Per a la pràctica 1: Una tasca complexa: la lectura.
- Per a la pràctica 2: Com ser un bon lector.
- Per a la pràctica 3: Regulem l’aprenentatge, no l’acreditem.
3.
A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu
esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.
- Què és la lectura?
Un
diàleg entre el text i el lector
- Des d’on poden sorgir les dificultats en la lectura?
- Per part del lector (depèn de les habilitats de lectura...)
- Per part del text (segons la dificultat...)
- Quines són les dificultats que podem trobar en els textos narratius?
- Que tingui un ordre cronològic capgirat.
- Que la narració de la historia sigui des de diferents punts de vista.
- Que l’autor amagui la informació rellevant.
- Quines són les dificultats que podem trobar en els textos argumentatius?
- Que els propòsits del text (què vol aclarir) no siguin prou explícits.
- Que els conceptes es presentin de manera aïllada i sense jerarquitzar
- Que s’expliquin els fenòmens del món sense establir ponts amb un tipus de és familiar
- Que s’acumuli massa informació...
- Quines característiques tenen els bons lectors?
Utilitzar
estratègies pròpies, tenir disposició de sabers culturals que els
permeten establir connexions entre diferents lectures i plantejar-se
qüestions diverses que incideixen directament en l’autoregulació
del propi aprenentatge.
- Quins són els principals problemes que trobem en els textos de nivell discursiu?
Podem
distingir entre textos narratius i textos expositius:
- Narratius: no identificar qui fa què, no identificar perquè algú fa alguna acció, no relacionar les diferents accions, no reconèixer l’estructura del text...
- Expositius: no identificar l’objectiu de l’explicació, no saber relacionar amb el coneixement personal, no integrar els nous conceptes en una xarxa, no elaborar hipòtesis, no identificar el valor dels connectors que estableixen relació de causa efecte...
- Com hauria de ser l’avaluació de l’alumnat?
Reguladora,
ja que el que es pretén és que l’alumnat aprengui i millori en el
seu aprenentatge i es doti d’estratègies per a una bona lectura.
- Quines són les estratègies que proposen els autors?
Estratègies
de predicció, per interrogar, per clarificar i per resumir.
4.
Quines idees destacaríeu com a implícites i que penseu que
necessitaríeu ampliar?
Considerem
un text senzill sense gaires conceptes implícits, ja que dóna
exemples concrets de com podem fixar pautes per a la realització i
explicació de textos expositius i textos argumentatius. Ens
faciliten consideracions a tenir presents tant els les narracions com
en les argumentacions.
Breument,
respecte la pràctica 3, què vol dir avaluació acreditativa i
avaluació reguladora de l’aprenentatge i quins són els autors que
proposen aquestes 4 estratègies.
5.
Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb:
Idees
prèvies personals?
Cal
tenir en compte les característiques dels textos narratius i
argumentatius, saber quines característiques els diferencia. Penso
que és ben cert que l’abús informació a vegades no fa entendre
un text i que cal ser precís en les idees sempre tenint en compte el
públic a qui va dirigit.
Idees
tractades, anticipades a classe?
Encara
no hem comentat a classe aquestes qüestions de manera directa, però
si es treballen amb les pràctiques que estem realitzant.
Altres
textos, llibres, articles, reportatges, programes de TV o ràdio,
exposicions, conferències… que hagueu llegit, vist, escoltat o
explorat?
En
relació a la lectura, és molt important tenir en compte el procés
maduratiu dels nens i nenes, per tant, està molt bé fomentar
metodologies diverses, però sempre sense forçar, ja que es pot
convertir en una activitat negativa i gens agradable per als alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada