Pràctica 1
En la meva opinió, la tesi que
podem trobar en aquest article és la
importància de l’enfocament sociocultural i psicolingüístic a l’escola.
A través d’aquests dos
enfocament, ens proporciona diversos tipus d’informacions dels textos i els
gèneres discursius.
En relació als textos, ens diu
que per classificar aquests, tenim en compte el context, el suport, el forma i
el tipus de text que és (segons el seu objectiu). A través del text, podem
veure perquè és important classificar els textos, i això és perquè si els
classifiquem, el seu aprenentatge és molt més fàcil.
També ens proporciona informació
sobre els gèneres discursius. D’aquests ens diu que els criteris utilitzats per
classificar-los, és el context on es desenvolupa el diàleg. Un altre informació
que ens proporciona és la rellevància de classificar-los. Al classificar els
gèneres discursius, donem a conèixer als nens i nenes, com poden variar les
nostres converses, segons el context on la duem a terme.
Gràcies a aquest article, he
pogut recordar alguns coneixements que ja havia adquirit anteriorment, però
també he aprés coses noves, com la importància de classificar els textos o els
gèneres discursius.
Finalment, dir que considero que
haver recordat coneixements del passat, que es treballen a les aules i ampliar
coneixements sobre aquest tema, em serà molt útil pel meu futur com a docent.
Pràctica 2
A través d’aquest text, podem veure com s’intenta defensar
tant el suport de paper com el suport digital.
Al llarg del text, ens proporciona un seguit d’informació en
relació al suport de paper i al suport digital, tot i que cal dir, que
proporciona molta més informació del suport digital que del suport de paper .
Comença explicant-nos les diferències que existeixen entre
els textos digitals i el suport de paper. I a més a més, no només ens mostra
les diferències, sinó que també ens explica quins són els beneficis que
presenta el suport digital, com poden ser per exemple un accés més directe i
ampli cap a la cultura, que ens podem endinsar més en els textos...
Tot i això, després intenta donar la mateixa importància al
suport de paper que al suport digital. Aquesta importància se l’atribueix
dient, que el suport de paper també és important segons la funció del text.
Com a última informació en relació als llibres, és la funció
que fa una de les persones que treballa amb aquests. Ens explica les funcions
dels bibliotecaris. Aquestes es poden resumir principalment en ajudar a les
persones a buscar allò que necessiten, preparar el que faci falta a la
biblioteca, dinamitzar els espais en línia d’aquesta...
En la meva opinió, tot i que l’autor intenta defensa que els
dos suports són bons, crec que al donar tanta informació del suport digital i
tan poca del suport de paper, realment prioritza únicament al suport digital i
ell prefereix aquest abans que el de paper.
Personalment, considero que el suport digital és millor, ja
que és més econòmic, permet que la cultura arribi a tothom, ens permet
posar-nos en contacte amb cultures d’altre món, és més lleuger (en el cas que el
desplacem)… per tant, personalment prioritzaria el suport digital davant del
suport de paper, ja que en la meva opinió té més beneficis que el suport de
paper. Tot i que no vol dir que renunciï al suport de paper, ja que el continuo
utilitzant, segons el que vulguem fer amb el text, o la funció que li vulguem
donar, potser és millor el suport de paper.
Pràctica 3
La tesi que podem trobar present en aquest text, és la
importància de crear hàbits lectors en els alumnes. Aquesta funció recau en la institució educativa.
Per aconseguir la seva tesi, en el text, podem trobar informació
sobre que fer per crear els hàbits lectors i que no fer per desmotivar als
alumnes en relació a la lectura.
La primera informació que rebem, és que la nostra relació
amb la lectura depèn de com treballa la lectura la nostra família, la nostra
escola, la societat… amb nosaltres.
Posteriorment, ens donen alguns consells per fomentar la
lectura en els nens i nenes. Algun exemple seria, que els nens i nenes puguin
escoltar lectures per part d’un lector expert i comentar-lo, únicament,
posteriorment.
A més a més, ens diu quines són les coses que hem d’intentar
no fer amb els alumnes per tal de desmotivar-los davant de la lectura. Si els
demanem treballs posteriors a la lectura, si sempre els hi diem que han de
llegar i que no i si corregim els seus errors (immediatament) quan llegeixen en
veu alta, no tindran interès per la lectura i no desenvoluparem en ells els
hàbits lectors.
Per tant, si seguim els consells que ens donen i deixem de
fer allò que desmotiva als alumnes en relació a la lectura, aconseguirem que
les escoles aconsegueixin el seu objectiu que és desenvolupar la competència
lectora i fomentar els hàbits lectors.
Com a futura docent, considero que la informació que ens
dona aquest text, és molt important, ja que ara conec tècniques per crear
interès en els nens i nenes en la lectura i sé que no s’ha de fer per tal de
crear-los a l’interès. Al conèixer això, la meva feina per aconseguir aquest
objectiu potser serà més fàcil ja que he adquirit nous consells per aplicar i
que m’ajudaran a saber que he de fer i que no he de fer.
Accedint a la font, podreu visitar un bloc on se'ns presenta un llibre de Mireia Manresa, que tracta sobre la lectura i els adolescents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada