Mòdul 2: Situacions discursives i tipus de text

Pràctica 1

La tesi que defensa aquesta primera pràctica podríem dir que és la següent: “Els gèneres discursius i la classificació de textos percebuts com a maneres de comunicar-se, són fruit de les relacions socials dutes a terme en diversos contextos, com per exemple l’escola.” Penso que aquesta seria una bona tesi per tractar la pràctica 1 ja que expressa la idea principal que podem extreure desprès de fer una lectura d’aquesta.

Com a interrogant proposat a partir de la pràctica 1, podríem parlar del següent:

 - Cóm podem treballar la diversitat de textos i discursos a l’aula?

Segons l’autor s’ha d’estar pendent de fer una bona unitat de programació. Conèixer a l’alumnat i veure quins són els seus interessos o fins i tot fer-los veure què passa al seu voltant. És a dir, basar-se en l’entorn, context, etc. que hi ha format al seu voltant. Escollir aquells llibres, contes o articles, que els permetin reflexionar, extreure informació útil, etc. Així doncs, mirant el context aconseguirem escollir el millor per l’alumnat fent-los rumiar i ajudant-los a defensar les seves idees de manera tant oral (mitjançant el discurs) com escrita.

Penso que aquests coneixements que aporta la pràctica 1 certament els hem anat aprenent al llarg de la carrera, en assignatures com per exemple didàctica, cultura, contextos, currículum, etc. Són conceptes que un mestre necessita saber per poder fer la seva tasca més fàcil i a la vegada la dels alumnes, que és aprendre fàcilment.

Pràctica 2

Podríem dir que les tesis exposades a la segona pràctica, sota el meu punt de vista, serien les següents: “Els nous suports digitals, electrònics, on-line..., permeten fer una recerca força aprofundida gràcies als recursos que abasteixen.” i “El lector de textos de caire científic busca reflexions, comprensió i conclusions d’un fenomen mitjançant els recursos que la lectura proposa mentre que el lector de textos narratius s’endinsa en una història i es proposa sentir totes les transmissions que l’autor vol  plasmar.”

L’autor per tal d’argumentar el que diuen aquestes dos tesis, s’ajuda amb exemples sobre la comparació dels estudis exposats al llibre en línia de Daniel Cassany. A partir d’això argumenta els seus coneixements, portant-nos directament a la segona tesi que parla sobre la diferència entre una novel·la i un text científic.

La informació d’aquesta segona pràctica m’ha portat a un passat. Recordo quan a l’ESO m’explicaven les diferències entre els textos narratius i els científics. Cóm ens deien que havíem de llegir uns i altres però també cóm els havíem d’escriure.

Tot i que l’autor només parla sobre la lectura és important també saber escriure aquets textos dels que estem parlant i a la vegada utilitzar diferents recursos per tal de no deixar abandonat el paper o els suports digitals. D’aquesta manera opino que la pràctica d’ escriure mai passarà a l’oblit.

Pràctica 3

En la pràctica 3 com a tesi exposaria la següent: “Des de l’escola s’incentiva el plaer per la lectura i l’autonomia per llegir. Així doncs, per aconseguir petits lectors la motivació i la falta de monotonia a l’aula són els ingredients bàsics.”

Com bé s’explicita en l’última pràctica, hi ha alguns aspectes que un docent ha de tenir en compte per tal de ser capaç de fer llegir l’alumnat sense que aquets ho vegin com una cosa avorrida que fa mandra.

Crec que amb aquesta tercera pràctica puc veure’m una mica reflex ja que al llarg de la meva escolarització, he tingut certs mestres que no han dut a terme la idea que l’autor exposa. És a dir, mestres que desmereixien les lectures d’alguns alumnes, dient-los quins eren els seus errors sense cap tipus de tacte ni consideració, treballs i redaccions automàtiques després de llegir qualsevol cosa, etc. També penso que això pot ser degut a les pautes que marquen els llibres de text i com els mestres a vegades perden la pròpia creativitat i en comptes de fer activitats productives i divertides alhora, passen de tot i es centren en seguir les pautes que el dóna el llibre de text.

Com a futur docent crec que hem de buscar la motivació de l’alumnat, ajudar-los a trobar el tipus de lectura que més els pugui agradar per ensenyar-los que no únicament existeix un únic gènere per llegir. D’aquesta manera penso que potser podem crear un futur en el que el número de lectors sigui major que el d’ara. 

"Som nosaltres els que tenim a les nostres mans la capacitat d’incentivar el gust per la lectura."

Font imatge : http://www.vaticanocatolico.com/n/wp-content/uploads/2012/05/nino_bebe_leyendo_un_libro.jpg