Un cop m’he llegit les tres pràctiques n’he
extret la tesi que crec que es defensa en cada text.
Pràctica1: La
complexitat de la lectura ens permet desenvolupar en major mesura els processos
cognitius
Pràctica2: La
interacció/conversa és la base de l’aprenentatge.
Pràctica 3: A través de
la lectura ens creem i formem, així com també ens coneixem.
Tot i que sembla que no pugui ser, he observat
que entre les tres es manté un punt de connexió i semblança amb allò que es vol
transmetre al lector.
Com a títol alternatiu proposo per la primera
pràctica La lectura i el seu procés
complex, per la pràctica 2 La
conversa, una eina educativa i per la última La creació d’una part del “jo” a través de la lectura.
En cada una de les pràctiques se’ns dóna
resposta a preguntes, com per exemple les següents:
Pràctica1: Quines capacitats promou la lectura?
La de fer hipòtesis, anticipacions, extreure les idees principals o fer
inferències.
Quins tres models de lectors existeixen? Model
ascendent, descendent, interactiu
Qui és capaç de comprendre el text? El que té
les capacitat de combinar estratègies que li permetin interactuar-hi.
Per què
hi ha dificultat per distingir els processos que hi entren en joc? Perquè la
gran majoria de vegades es donen de forma interrelacionada.
Pràctica2: En què es diferencien el
constructivisme i el socioconstructivisme? El primer dóna èmfasi a la
consideració dels coneixements previs i el segon emfatitza la transformació de
les idees a partir de la interacció.
Quines són les característiques de les situacions
d’ensenyament-aprenentatge?
- L’alumne ha de compartir inquietuds i dubtes amb el mestre.
- Totes les àrees del currículum han d’ensenyar quin ús fan de la llengua quan transmeten continguts.
- Els alumnes han de poder relacionar els nous temes que es presenten amb l’experiència personal.
- S’ha d’afavorir un pensament complex. Les situacions-problema que es presenten han de suposar un repte cognitiu important.
- S’ha d’ensenyar a través de la conversa.
En què consisteix la conversa? En tenir la
capacitat d’escoltar l’altre i tenir consciència del seu punt de vista
Com es caracteritzen les situacions de debat?
- El propòsit és aprofundir en la comprensió del llibre.
- Les respostes no són prèvies.
- El mestre afavoreix la circulació de la paraula.
Pràctica3: Quin és el remei per no tenir una
sobredosis d’informació o indigestió? Saber-ho digerir i fer una reflexió
posterior que ens ajudarà a apropiar-nos de la informació que hem llegit.
Com sabem si s’ha entès una lectura? Perquè segons
Joan Margarit la persona no és la mateixa d’abans després d’haver fet una nova
lectura.
Com ens ajuda la lectura a obrir-nos a nous
punts de vista? Perquè adoptem perspectives diferents i ens augmenta el nivell
de comprensió vers els altres.
Què ens mostra la bona literatura? L’àmplia
gamma de sentiments humans, i és un equivalent a experiències viscudes per
molts dels lectors.
Respecte les idees implícites, penso que en tot
moment se’ns està transmetent una tasca molt important com a mestres en relació
a la comprensió, però no se’ns proporcionen possibles activitats que podríem dur a terme en relació al fet
de potenciar una conversa i també a l’hora de fer les reflexions posteriors a
la lectura. Ni tampoc, les estratègies que podem proporcionar als alumnes
perquè vaig progressant i aconseguint fer de manera autònoma la reflexió.
En relació a les meves idees prèvies cal dir
que no tenia cap tipus de
coneixement de la distinció que es fa dels tres tipus de models. No obstant, coneixia
el socioconstrucitivsme i comparteixo el què se’n diu al text. I per
experiències prèvies estic d’acord amb el fet de promoure la conversa com una
potent eina educativa i de comprensió lectora. També, era conscient de la
importància de la reflexió posterior a una lectura, però desconeixia el punt de
vista de Schopenhauer.
A més a més, a la classe ja havíem fet referència al procés d’alfabetització i la relació que directa que s’estableix amb la parla/conversa, atès que és arrel d’aquesta que obtenim informació, que és el tema tractat en línies generals als tres textos.
A més a més, a la classe ja havíem fet referència al procés d’alfabetització i la relació que directa que s’estableix amb la parla/conversa, atès que és arrel d’aquesta que obtenim informació, que és el tema tractat en línies generals als tres textos.
Finalment, m’agradaria relacionar el contingut
de les pràctiques amb l’article de l’Anna Sanz i la Mariona Monterde
“Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit”, en el qual se’ns mostra una
experiència d’una escola on es porta a terme un projecte relacionat amb la
conversa que permet augmentar el nivell de comprensió lingüística i lectora
dels alumnes. Per altra banda, en el següent enllaç trobareu una presentació de prezi en la qual es dóna suport a la conversa i tot el què aquesta comporta, tan llenguatge verbal com no verbal, podem conèixer molt els nostres alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada