1. Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques:
a. Pràctica 1
Defensa i diu quins són els processos cognitius implicats en la lectura
b. Pràctica 2
La practica 2 ens diu que cal interactuar per millorar la interpretació dels textos
c. Pràctica 3
La practica 3 diu que és la lectura literària i com a de ser la construcció des de un punt de vista concret
2. Quin títol alternatiu proposaríeu?
Interactuem millorant la interpretació de textos.
3. A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.
1- Quins estils de text podem trobar? Com es poden aplicar als infants?
En aquesta pregunta es refereix a dos tipus de text. Es molt bàsic responent, ja que no explica gaire la funció dels textos. En referència a aplicar-lo als infants, posa més èmfasi.
2- El constructivisme remcarca la necessitat de considerar els coneixaments dels alumnes?
Sí que ho fa. Com podem observar al text, si parlem de constructivisme, ens adonem que es basa en donar importancia al pensament o els coneixaments del nen i no pas al revés.
3- Quins continguts podem parlar en un debat sobre els textos narratius?
En aquí fa referència a uns continguts principals per tal de poder portar un bon debat, un ordre i uns continguts adequats. Ho fa de forma ordenada i esquematitzada.
4- Quina diferencia hi ha entre el socioconstructivisme i el constructivisme ?
Explica que el socioconstructivisme es basa en emfaitzar una transformació de idees a partir de la interacció que es pugui produïr, en canvi, el constructivisme, dóna una èmfasi a la consideració dels coneixaments previs dels alumnes.
4. Quines idees destacaríeu com a implícites i que penseu que necessitaríeu ampliar?
Una de les idees que destacaría principalment i que caldría necessariament ampliar sería les diferencies que hi ha entre els tipus de text i genere i el fet de que el professor no corregeixi en veu alta al alumne.
El primer tema és un tema que s'hauria de remalcar ja que es força important per portar un bon aprenentatge en els nens. Haurien de saber perfectament quines són les seves diferencies i com es composen.
Per altra banda trobem l'acció de " corregir o no " al nen.
Considero que s'hauría de corregir, ja que un bon ensenyament per al nen ja sigui individual o col·lectivament és bo.
Obviament, a la majoria de infants els hi molesta molt que els corregeixin, i més, davant dels seus comapnys. No obstant, si ho fem reiteradament amb altres alumnes i no sempre amb els mateixos, considero que obtindrem diversos beneficis en la seva evolució i capacitat lectora.
5. Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb:
Llegir, aquell gran misteri que tothom té quan és petit, aquell gran problemaque té un nen/a a l'hora de enfrotnar-se davant dels companys i la mestre, aquell misteri que a mesura que passen els anys li vas agafant-li el gust, aquell lliberador de ments, aquell que et deixa ser lliure.
Si, realment llegir, et fa un ésser lliure.
Quan ets petit, t'ho prens com una espècie de obligació. Un dels principals problemes que considero que hi ha a les escoles, és que no existeix una llibertat per escollir. Els mestres no t'ofereixen lectures realment bones que valgin la pena i et puguin cridar la atenció.
Per tal de captivar la atenció de un nen has de estar molt a sobre.
La lectura és un aspecte molt important, ja que si el nen no té interés, no aprén, per lo tant, se li ha de deixar certa llibertat per tal d'obtenir bons resultats i així arribar a un plaer no a una obligació.
Remalcar la importància que té llegir i sobretot saber el que llegeixes, aspectes que surten molt ben reflectits en les pràctiques anteriors.
VÍDEO :
https://www.youtube.com/watch?v=0j_aOd9SNSk
- Vull adjuntar aquest vídeo ja que es pot mostrar la " lectura " dels primers anys. El fets que passen al video són realment magnífics.
“Leer y escribir en un mundo cambiante " - Emilia Ferreiro a l’any 2002 :
Aquest article tracta sobre el concepte de l'alfabetització vista com un dret fonamental.
Aquest dret fa referència a la cultura ciutadana, per lo tant, explica com va evolucionant el concepte d'alfabetzació.
El fet d'alfabetització anys enrrere s'entenía com llegir i escirure, no obstant, actualment gracies a les noves tecnologies i la evolució escolar s'ha pogut observar que no només es això, sinó que hi ha un gran treball darrere.
El article ens mostra la evolució de l'alfabetització i com aquest conquista les escoles arribant a ser una obligació. Gracies aquesta evolució la societat anys enrrere va poder anar evolucionant, no obstant, la majoria de persones eren analfabetes i no gaudien de tals beneficis com el fet de saber llegir i escriure, ja que era un benefici molt costós per families de classe baixa-mitjana.
Actualment, el problema no són els problemes econòmics, que també, pero encara donem més émfasis en les actituds dels infants.
Hi ha un gran problema de motivació, de ganes d'aprendre, de seguretats, de esforç, de mirar cap a un futur. Els nens es prenen l'escola com una obligació, no com una gran sort o un gran regal. No són conscients que milers de infants estan en pitjors condicions que ells, i per això, no arriben a valorar realment el que estan gaudint en aquests moments.
Finalment, com a bons mestes, hauriem de defensar la idea d'incorporar els propis sabers dels nens/as i així representar i recrear la llengua gràcies a l’escriptura, aspcte que fa referència l'autora en el text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada