Activitat 2: Situacions discursives i tipus de text.

Dels textos de Juli Palou i Montserrat Fons sobre “la competència lectora des de la biblioteca escolar”, els que tractaven sobre les situacions discursives i els tipus de text tenien un caire teòric però, alhora, reflexiu sobre els usos que es pot fer dels textos i els discursos i la gran importància que activitats realitzades amb aquests elements, com ara la lectura, tenen sobre l’aprenentatge d’una llengua.

Pràctica 1

Des del meu punt de vista, la tesi que els autors defensen en aquesta primera pràctica és la següent: La diversitat textual entesa com a mètode de comprensió de les característiques d’un text, i els gèneres discursius com a situacions comunicatives provocades en contextos socials recurrents, són dos elements que l’escola ha de tenir en compte per a l’ensenyament de la llengua i el desenvolupament de la competència lectora, ja que el text i el discurs són aspectes clau per a la comunicació.

Crec que, per a un infant, l’alfabetització no es pot centrar tan sols en una perspectiva lingüística on només tingui importància el codi, sinó que ha d’adoptar una perspectiva sociolingüística i sociocultural, que permeti a l’alumne llegir entre línies, veure-hi més enllà del codi i de la tècnica d’escriure. Una lectura ha de fer que el lector interactuï amb el text, que reflexioni sobre allò que està llegint i mostri interès, donant un sentit a la lectura. En definitiva, una lectura ha de permetre que un infant gaudeixi, ja que, tal i com diu Emilia Ferreiro: “Hay niños que ingresan a la lengua escrita a través de la magia (una magia cognitivamente desafiante) y niños que entran a la lengua escrita a través de un entrenamiento consistente en "habilidades básicas". En general, los primeros se convierten en lectores; los otros, en iletrados o en analfabetos funcionales. (Ferreiro, 2002). Penso que és important reflexionar el sentit d’aquesta frase i relacionar-ho amb el fet de mostrar la varietat textual i  crear situacions comunicatives que propiciïn la implicació dels alumnes perquè, aquests, puguin desenvolupar una competència lectora.

Pràctica 2

En aquesta segona pràctica, els autors reflexionen sobre el fet que hi ha diferències entre la lectura i l’escriptura digital i l’escrita, però cadascuna d’elles es tindrà en compte en diferents contextos, ja que són dos elements que es complementen.

Trobo que amb l’entrada de les noves tecnologies és important reflexionar sobre les implicacions educatives que poden tenir. Crec que encara mirem les TIC a l’aula amb reticència però són un element que es pot fer servir com a suport important per a l’ensenyament a l’escoles, sense mai trepitjar el model escrit. Com diu al text, hi ha diferents moments en els quals es pot utilitzar un suport i altres en els quals es pot utilitzar l’altre. Com a exemple, els autors  mostren que la lectura i l’escriptura digitals es podrien adreçar més a activitats de recerca pel fet de poder arribar a molta més informació i molts més recursos. En canvi, en altres moment és preferible tocar un llibre i sentir el romanticisme que aquest fet comporta, ja que digitalment es perden molts elements que només es poden aconseguir en la lectura i l’escriptura en paper.

Com ja pensava abans de llegir el text, penso que, com a futurs mestres, és important tenir en compte els dos recursos i complementar-los entre ells per permetre una estimulació en el fet digital i en l’escrit, pel fet d’aprofitar les qualitats de cadascun dels suports. El text m’ha ajudat a reafirmar que no hem de tenir tanta por a incorporar les noves tecnologies a les aules i que poden ser un sistema més d’Ensenyament-Aprenentatge i, per tant, de construcció de coneixement.

Pràctica 3

Aconseguir que els infants, en un futur, siguin lectors autònoms, és una tasca llarga i complicada. La tesi que podria extreure d’aquest text seria: La lectura ha d’estar estimulada per tres agents: l’escola, la família i, sobretot, el context sociocultural. La influència positiva d’aquests tres sobre els infants permetrà construir lectors autònoms, però com que actualment la majoria d’infants no tenen aquests tres suports, la tasca de l’escola és imprescindible per aconseguir una influència significativa, motivar als infants i incitar al plaer per la lectura.

Com ja comentava a la primera pràctica, és important que els alumnes gaudeixin amb una lectura i estiguin interessats per a l’aprenentatge d’una llengua. La motivació en activitats relacionades amb l’aprenentatge de la llengua és un element clau per aconseguir que els alumnes l’estimin. Perquè no es produeixi l’efecte contrari, segons la lectura, és important no realitzar pràctiques negatives com: no desmerèixer les lectures dels alumnes, no exigir sistemàticament treballs després de cada lectura, no obligar a llegir un text determinat i no corregir sistemàticament els errors quan els alumnes llegeixen en veu alta. En aquesta línia, crec que és interessant la lectura de l'article de Montserrat Fons publicat a El Periódico "Enseñar a leer para crear lectores", que fa una reflexió sobre els criteris educatius que s'empren per a l'aprenentatge de la lectura.

Des de la meva perspectiva, crec que la societat no valora la llengua tan com s’hauria de valorar. Moltes vegades es dóna prioritat als coneixements científics o tecnològics i es menysprea allò que tingui a veure amb l’art, la literatura, la cultura, etc, quan en realitat són puntals per al desenvolupament integral de les persones. És per això que considero que aquest és el motiu pel qual els autors remarquen la influència que té el context sociocultural de les persones per a l’aprenentatge de la lectura. Si una societat no acompanya ni motiva a l’aprenentatge de la lectura, en el cas dels infants, i en la fascinació per tot allò que aporti cultura (i no només progressos científics) en el cas dels adolescents, mai aconseguirem una societat amb una consciència crítica que pugui fer canviar el món.

                                                                      Font

Aquests tres textos m’han servit per fer una pinzellada del món de l’ensenyament de la llengua i la introducció a la lectura. De cara a pròximes lectures, m’agradaria aproximar-me d’una manera no tan teòrica, sinó més pràctica, que em mostri metodologies concretes per fer servir a les aules, cosa que crec que podria complementar les lectures fetes fins ara.