Textos i gèneres discursius: la clau per aprendre llengua

Dins de la lectura “La competència lectora des de la biblioteca escolar”, de Juli Palou i Montserrat Fons, trobem un apartat dedicat a les situacions discursives i els tipus de text. Allà, els autors expliquen els usos que podem fer dels textos i els discursos amb els nostres alumnes i la rellevància de les activitats al voltant d’aquests elements per a afavorir el procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua. El text està dividit en tres pràctiques diferents, les tesis de les quals podríem dir que són:

Pràctica 1:

Els gèneres textuals difereixen dels gèneres discursius. Els primers són els tipus de text que trobem classificats a partir d’unes característiques i els segons són situacions contextuals en què es desenvolupa un discurs.  Tos dos són elements essencials a tenir en compte a l’hora d’ensenyar llengua i desenvolupar la competència lectora a l’escola.

Un dels aspectes que he trobat més rellevant d’aquesta pràctica ha estat que els autors destaquen que els mestres hauríem de fer una correcta selecció del textos que fem llegir als alumnes per tal que aprenguin llengua. I com ho podem fer? Segons ells, treballant amb una gran diversitat textual, de gèneres discursius i amb diferents suports, formats i àmbits d’ús.

Pràctica 2:

Existeixen diferències entre llegir i escriure en format digital i fer-ho en format paper. Hi ha, doncs, possibilitat de llegir i escriure en diferents suports i cal saber quin suport és el més adequat en cada situació.

En aquesta pràctica, els autors encoratgen els mestres a animar a llegir textos des de diferents suports i formats als infants a fi d’aconseguir que aprenguin a comprendre’ls i a produir-los ells mateixos. Igualment, posa èmfasi en el fet que cal saber quin suport o format és més favorable en cada situació.

Pràctica 3:

L’escola té un paper fonamental en l’assoliment de la competència lectora i l’autonomia dels infants. És important que els centres escolars i els mestres encomanin el gust per la lectura als seus alumnes i evitin pràctiques que els facin avorrir-la. Cal engrescar-los amb els mètodes adequats per tal que es creïn hàbits lectors.

Al llarg de les tres pràctiques, els autors intenten respondre a algunes preguntes clau, que resumeixo a continuació:

•       Quin interès té treballar diferents tipus de text a les aules? 

Segons els autors, és important ensenyar i aprendre les característiques de cada tipus de text amb els infants perquè això els permet identificar i comprendre els textos que llegeixen i, quan se’ls demani, elaborar-los correctament. És a dir, els serveix de guia.

•       En quins aspectes s’ha de posar èmfasi en la selecció de les lectures pels nens?

Segons els autors, s’ha de posar èmfasi en la tria de la tipologia dels textos que escollim pels nostres alumnes. D’acord amb això, trobem que hi ha textos més fàcils (narratius) i textos molt més difícils (augmentatius). I s’han d’escollir d’acord amb l’edat dels infants.  

•       Quin paper juguen les escoles en el procés d’aprenentatge de la lectura?

Les escoles juguen un paper fonamental, segons l’autor, ja que els infants es converteixen en lectors a partir de les experiències amb la lectura. Així, si propiciem bones experiències en relació la lectura, és provable que els infants desenvolupin l’hàbit lector, la competència lectora i el gust per la lectura. En tot això, l’escola i els mestres hi tenen un paper fonamental, ja que d’ells depèn la creació de bones experiències.

•   Què ha d’evitar i/o fomentar el mestre en l’ensenyament de la lectura?

Els mestres han d’evitar desmerèixer les lectures dels alumnes, han d’evitar exigir constantment treballs després de les lectures, no han d’obligar a llegir un text determinat i evitar les correccions constants en la lectura en veu alta. Tot això pot fer que els infants avorreixin la lectura i perdin l’interès. Els mestres han d’encomanar la passió per la lectura als seus alumnes, deixar que els nens llegeixin seguit, han de fomentar la lectura en veu alta i la conversa/reflexió posterior a la lectura i han de deixar-los escollir els textos que volen llegir, tenint en compte els seus interessos i preferències, fet que demana un grau de coneixement de les lectures i dels processos lectors de cada infant. 

La veritat és que les tres pràctiques expliquen amb claredat les idees que volen transmetre. Tot i això, m’agradaria destacar que la pràctica 3 podria explicar amb més detall les pràctiques correctes a l’hora d’ensenyar a llegir. Concretament, penso que quan s’expliquen quines són les pràctiques incorrectes a l’hora d’ensenyar a llegir als infants i parla de no corregir els errors en la lectura en veu alta, seria convenient que expliqués quina seria la manera correcta de fer-ho. Per tant, he trobat a faltar alguns exemples de tècniques motivadores per animar els alumnes a llegir habitualment.

Per acabar, m’agradaria dir que les tres pràctiques m’han semblat molt interessants de llegir, ja que m’han fet connectar conceptes que potser no hagués connectat jo sola. A més, m’han servit per a repensar i reafirmar el meu pensament sobre l’objectiu de la lectura i l’aprenentatge de la llengua. En aquest sentit, considero que l’assoliment de la competència lingüística i lectora no ha de servir per a fer exàmens i aprovar-los. Fent això, els alumnes no aprenen, sinó que memoritzen i no li veuen cap utilitat pràctica a l’aprenentatge, fent que avorreixin el context escolar. I això passa amb gairebé totes les assignatures. Per això, penso que l’objectiu d’aprendre llengua i lectura ha de ser ensenyar a argumentar, a ser crític, a saber pensar, escriure i expressar el que pensem. Ha de servir també per a comprendre la societat on vivim i per afrontar el dia a dia. Per exemple, necessitem saber llengua per a llegir el prospecte d’un medicament, necessitem llengua per accedir a informacions del diari que ens permetran forjar pensament i construir-nos una opinió i també, per què no, necessitem llengua per gaudir d’un bon llibre o d’una poesia. Per tant, penso que, com ja hem comentat a classe, la llengua té un ús pràctic (resoldre qüestions de la vida quotidiana en societat alfabetitzada), un ús científic (per accedir a la informació i a formes superiors de pensaments i que potencia el coneixement) i un ús literari (per obtenir plaer estètic o crear bellesa).

El problema actual és que a les escoles es desvincula l’ensenyament de la lectura i l’escriptura de les pràctiques quotidianes de la nostra vida. I aquest és el motiu principal pel qual hi ha tant poca gent que hi hagi desenvolupat el gust per la lectura. No serveix de res ensenyar únicament la tècnica, a llegir i a escriure o el traçat si no sabem comprendre què és el que llegim i per a què ens serveix. Així, doncs, amb una pràctica d’ús real s’aprèn més i amb més interès, ja que els nens entenen que això els servirà fora de l’escola. Per tant, podríem dir que s’alfabetitza millor quan proposem als alumnes l’ús de la llengua en situacions reals. 

Així, doncs, el que n’extrec de tot plegat és que és molt important que els alumnes gaudeixin amb una lectura i estiguin interessats per a l’aprenentatge de la llengua (sigui la que sigui). Hem d’aconseguir que els alumnes estimin la llengua i la vegin com un mitjà d’accés al món i la societat que els envolta. Per això, cal que els mestres fomentin la lectura com quelcom lúdic i divertit, mai com una activitat que necessàriament ha d’anar acompanyada de fitxes i exercicis. 

Per acabar, m’agradaria recomanar-vos un article molt interessant del Jordi Jubany on posa èmfasi a la lectura i l’escriptura actual en relació a les noves tecnologies, un dels temes que es tractava a la pràctica 2. En aquest article deixa clar que actualment hem d’ensenyar a llegir i escriure d’una manera diferent a la que fèiem fins ara, adaptant-nos a les noves tecnologies i veient els nous suports com a complementaris als suports tradicionals. També és interessant aquest vídeo on podreu veure un exemple de lectura d’un clàssic com Alícia al País de les Meravelles en un nou suport. 

   Font vídeo