Activitat biblioteca

Activitat 1: LA COMPRENSIÓ, UN DIÀLEG COM A TEXT

Pràctica 1: "Processos cognitius implicats en la lectura"

Com a tesi principal d'aquesta lectura puc dir que és per llegir és necessari comprendre el text, es per això que el títol complementari que proposo és: "El procediment del lector davant un text".

Des del meu punt de vista, considero que l'autor es va plantejar 4 preguntes essencials a les quals ha anat donant resposta al llarg de l'article, aquestes són:

•  Quin és el paper del lector en el text? A més a més de desxifrar i entendre el codi lingüístic, el lector ha de ser capaç de formular hipòtesis, prediccions i inferències que li permetin construir un esquema interpretatiu del text.
•  Què implica comprendre una lectura? Accedir i obtenir informació, integrar i interpretat i reflexionar i valorar. 
•  Quina diferència existeix entre una persona que comprèn el text i una que no? Aquell que comprèn una lectura perquè formula hipòtesis, s’anticipa, construeix expectatives, interpreta i té una memòria a llarg termini; en canvi, aquell que es dedica només a desxifrar el text fa una descodificació, reconeix paraules i té memòria a curt termini.
• Quin és el model de lector establert en l’actualitat? El model interactiu, on el lector fa ús del contingut del text però a més a més introdueix coneixements externs.

 D'altra banda,  considero que seria necessari parlar més sobre les dificultats que un lector té davant el text ja que al principi se’ns diu que llegir és una activitat complexa però només es centra en allò que es fa quan una persona es disposa a llegir. S’entén, de forma implícita, que el model interactiu és l’adequat ja que és una fusió de tots dos i és el que utilitzem actualment en el currículum d’educació primària. 

Finalment, com a idea prèvia personal m'agradaria esmentar que jo creia que comprendre una lectura consistia en entendre i interpretat el contingut i el missatge clau que se’ns volia transmetre, però l’autor va més enllà i diu que no només és entendre sinó també cal formular hipòtesis, fer prediccions, reflexionar, etc. Per tant, llegir és un procediment més ampli del que jo creia. Aquest aspecte es pot relacionar també amb l'assignatura de llenguatges i currículums ja que a classe vam parlar que quan s’ensenyava a llegir no s’havia de fer des del punt de vista formal ja que així només ensenyem a unir sons i grafies; cal anar més enllà, és a dir, tractant les relacions que s’estableixen entre el context i la lectura.

Pràctica 2: Interactuar per millorar la interpretació dels textos

La tesi principal que ens planteja aquest article és que la llengua és l'eina que ens permet pensar de forma conjunta, es per això que el títol que puc proposar és "La conversa i interacció com a eina de comprensió".

L'autor, per escriure aquest article, es va plantejar 4 preguntes essencials a les quals ha anat donant resposta al llarg de l'article, aquestes són:

•  Què implica conversar? És la capacitat d’escoltar-se els uns als altres i respectar el punt de vista de cada un.
•  Què permet la interacció entre els alumnes? La interacció afavoreix la comprensió i interpretació de manera conjunta i permet construir un punt de vista personal a partir de les discrepàncies que sorgeixen entre els companys.
• Quina funció realitza la biblioteca en aquest procediment? La biblioteca és un espai obert a la paraula, un territori de conversa on les persones poden interactuar de forma activa plantejant-se preguntes rellevants que no tenen una única resposta.
• Com es caracteritzen els debats? En un debat s’han de tenir clars els continguts sobre els que es parlarà i les normes de comportament (respectar el torn, opinar, interactuar, respectar els diferents punts de vista, escoltar...)

D'altra banda, pel que fa a les idees implícites que apareixen en el text podem destacar que el paper del mestre a l'aula és secundari i només fa de guia i suport ja que l’activitat es focalitza en els infants, els quals són els protagonistes del procediment.

Finalment, com a idea prèvia personal m'agradaria esmentar el fet que crec que, en  la didàctica de l’aula, un element fonamental és partir d’interessos, motivacions i idees prèvies sobre una temàtica concreta i comentar-ho entre els alumnes en un debat o fitxa; idea que és corroborada per l'autor en aquesta segona lectura. A més a més, és un aspecte que també hem tractar a classe ja que vam parlar sobre que la comunicació entre els infants és una molt bona eina d’aprenentatge ja que es comparen les idees i punts de vista i aprenen uns dels altres i s’autocorregeixen.

Pràctica 3: La lectura literària i la construcció d'un punt de vista

La tesi d'aquesta última lectura crec que es pot resumir en que la interpretació precedeix la comprensió, és per això, que el títol alternatiu que proposo és "La literatura i l'educació".

Com ha passat anteriorment, l'autor s'ha plantejat unes preguntes prèvies per donar resposta durant l'escriptura de l'article, les quals crec que són:

•  Ens fa més savis llegir? Schopenhauer ens diu en aquest article que llegir massa pot provocar una asfixia intel·lectual, és pe això que és preferible llegir menys però reflexionar sobre allò que es llegeix. La reflexió ens fa savis, la lectura sola no.
• La lectura ens fa més bons? La lectura no ens fa més bons sinó que ens ajuda a ser més crítics amb la realitat i amb allò que estem llegint, per tant, ens aporta un aspecte positiu.
• Que ens aporta la lectura literària? La literatura ens redacta els temes socials més importants a través d’històries amb personatges que no ens poden ser diferents perquè tenen històries contrastables amb les nostres. Per tant, aprenem a entendre als altres i a desenvolupar valor com l’empatia.
• Quina relació s’estableix entre la literatura i l’educació? La connexió entre la vida personal i la col·lectiva que estableix la literatura és el punt fonamental de l’educació ja que ens permet comprendre als altres a la vegada que aprenem sobre nosaltres mateixos.

D'altra banda, crec que en aquest tercer relat seria necessari aprofundir més en la construcció dels punts de vista que ens permet fer la literatura ja que no s’esmenta explícitament; sí que ho podem sobreentendre ja que se’ns parla sobre la interpretació individual i col·lectiva de les lectures però caldria aprofundir més en aquest procés formatiu.

Finalment, cal destacar que mai m’havia parat a pensar com la literatura ens podia ajudar a l’hora d’educar i establir uns valors, però he aprés que aquesta ens permet posicionar-nos en el lloc de l’altre ja que intentem entendre la història del protagonista (veure com es sent, què pensa, per què fa les coses...) i així reflexionar també sobre les actuacions de cada un.