El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural. Les nocions de la bastida i de la parla exploratòria.

El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural. Les nocions de la bastida i de la parla exploratòria. Xavier Fontich.

La tesi que defensa l’autor en aquest text és la següent: la interacció social i la parla com a aspectes del procés d’aprenentatge. El títol alternatiu que proposo per a aquest tex és: la interacció com a fonament de l’aprenentatge.

En aquest text he localitzat 4 idees clau, que l’autor desenvolupa en el seu article:

La primera idea clau a destacar és la bastida. La bastida és l’ajuda que proporciona un parell més capaç a un altre menys capaç. Aquesta ajuda s’ajusta a cada cas, és temporal i ha de fomentar l’autonomia i l’autosuficiència. Aquesta ajuda no cal que sigui realitzada de forma vertical (mestre-alumne), sinó que també pot ser horitzontal (grup d’iguals).

La segona idea clau que he trobat dins de l’article és la parla exploratòria. La parla exploratòria és el tipus de parla on els participants han de tenir una actitud crítica, han d’anar a la recerca d’alternatives, i on la pregunta i la resposta argumentada tenen un pes fonamental per a resoldre el que es planteja.

Una tercera idea clau, que va estretament lligada amb la idea anterior, és el rol del professorat. Els docents han de tenir un roll actiu envers les interaccions socials i els tipus de parla que es duen a terme a les seves aules. Per consegüent, és molt important que els professors marquin unes premisses prèvies a l’acte comunicatiu. D’aquesta manera, s’aconseguirà una millor gestió de la parla i una més alta efectivitat de l’acte comunicatiu dels alumnes.

La quarta i última idea que destaco d’aquest article és l’objectiu de l’educació. Segons l’autor de l’article, l’objectiu de l’educació és proporcionar un entorn adequat, el qual està format per uns alumnes que han de realitzar un paper actiu. Per tant, els alumnes han de participar en les activitats i que hi hagi una interacció entres els diversos agents dins d’aquest context. D’aquesta manera, els alumnes seran capaços de dominar, de forma progressiva, els coneixements que se’ls proporcioni.

Pel que fa referència a idees implícites al text n’he pogut observar un parell de rellevants. La primera és la importància del treball cooperatiu a l’escola. L’autor de l’article fa moltes referències al treball cooperatiu i al treball col·lectiu. De fet, col·lectivitza aspectes de treball, que clàssicament havien estat individuals, com els que fan referència a la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) i ens els extrapola al punt de vista col·lectiu amb la zona de desenvolupament intermental (ZDI). La segona idea implícita que he pogut copsar és la que tracta d’ajudar als alumnes a generar parles productives per al seu coneixement. Això es fa palès quan ens parla del rol del professor i de la importància de l’expressió oral dels alumnes per compartir i adquirir coneixements. 

Els aspectes que desconeixia i que he incorporat als meus coneixements són diversos. Per una banda m’ha agradat veure, com he dit anteriorment, una aplicació col·lectiva d’un sistema de bastida (ZDI). En una altra assignatura, ja m’ho van explicar en clau individual (ZDP), però ho veia de difícil aplicació en una classe amb un mínim de 25 alumnes. També desconeixia la importància de fer una bona conducció de la parla i de la socialització dels coneixements entre alumnes. La parla la veia com quelcom natural entre alumnes, però no com un mètode per a l’adquisició de nous aprenentatges. Suposo que en el paradigma educatiu en el qual he estat i estic immers, no s’hi ha prestat mai atenció, o bé, es desconeixia aquest vehicle d’aprenentatge.

L’autor d’aquest article defensa la seva tesi amb cites de diversos autors, amb estudis d’altres autors o mitjançant exemples.

Per finalitzar m’han quedat alguns dubtes pel que fa a la parla exploratòria. En quins nivells es pot dur a terme aquesta parla exploratòria? Com perjudica el fet de fixar uns paràmetres a l’hora de que els alumnes aprenguin socialment?