Pràctica 1: Processos cognitius implicats en la lectura: Llegir no és senzill.
Aprendre a conversar amb els llibres.
Aquest apartat en planteja la idea de veure la lectura com un diàleg que s’estableix entre un text i el lector d’aquest. Si veiem la lectura com un diàleg podem suposar que les dificultats de comprensió lectora poden trobar-se en un d’aquests elements, o en tots dos. Conèixer les principals problemàtiques ajuda a trobar solucions.
En aquesta primera pràctica els autors exposen principalment els elements que juguen en la comprensió lectora, exposant les principals problemàtiques que podem trobar, tant en el text com en el lector, per aconseguir que aquesta sigui bona. També ens orienta en com podem ajudar a evitar-les.
Sobre el text ens parla de quines dificultats trobem depenent de si és un text narratiu o expositiu. Si tenim clar quins entrebancs presenta cadascun d’aquest podem crear un bon suport en la selecció dels llibres i material de consulta més adequats a cada moment.
L’altra part és el lector. Els autors exposen que tenir una fluïdesa en la lectura és important per a tenir una bona comprensió, però no és el factor més decisiu per a què aquest es doni. Hem de tenir en compte estratègies com la d’elaboració, que és la que ajuda a relacionar el que llegim amb el que sabem, i la d'autoregulació que és la que ens ajuda a saber que tenim i que ens manca per poder entendre el text.
La idea d’escollir textos adequats al nivell i procés dels alumnes, sense perdre de vista que la capacitat lectora no solament és saber llegir ràpidament i la idea del diàleg entre text i lector són dos punts que em semblen molt interessants.
Personalment sempre he tingut clar que llegir no és simplement reproduir un text. El bagatge propi juga un paper important en aquest fet, per això puc dir que la idea que exposen els autors em dóna més arguments per continuar pensant així.
En aquest reportatge del programa què qui com de TV3 ens parla de com aprenen a escriure. Jo crec que és un procés molt lligat a la capacitat de comprensió lectora, si més no crec que és un bon document que ens pot fer veure més punts de vista: Programa a TV3 a la carta
Pràctica 2: Interactuar per millorar la interpretació dels textos: Sabers del saber llegir.
Per llegir, no solament has de saber llegir.
Aquest apartat ens diu que tenir una bona comprensió lectora, està lligat a un procés maduratiu i personal. El bagatge del lector és important.
El fet d'entendre un text està lligat al procés personal de cada lector i en funció de més d’un paràmetre. El bagatge de cada lector influeix en la capacitat d'entendre un text i inclús de superar les dificultats que tingui el mateix text. Els principals sabers que hem de tenir present són: els relacionats amb el sistema lingüístic, els discursius i el saber d’ordre meta.
Després de llegir aquest apartat el primer que penso és que no m’havia plantejat mai el fet de la metacognició en el procés de comprensió lector. Tenia clar que un bon nivell en la capacitat de descodificar i un bon nivell sobre el tema de la lectura, eren claus en la comprensió, però el fet de fer una reflexió conscient del procés de lectura en si no em resultava tan clar. Després de llegir-ho, me n'adono que aquest fet, molt possiblement jo el faig d’una forma inconscient.
Pràctica 3: La lectura literària i la construcció d'un punt de vista: Com avaluem?
Qui o què diu el que jo he entès?
En aquest apartat els autors reflexionen, sobre el sentit que té avaluar la comprensió lectora, també exposen la dificultat d’aquest fet i orienten quina és la millor manera d'afrontar-la.
L'avaluació no ha de ser únicament acreditativa o punitiva. Aquesta ens ha de donar eines, a nosaltres com futurs mestres i els mateixos alumnes, per detectar els problemes i cercar solucions a aquests.
Un altre idea que exposa el text és la de tenir 4 grans blocs d’estratègies per poder fer conscients els elements implicats en la comprensió lectora
L'estratègia de predicció: que és la que ens fa emetre hipòtesis sobre el contingut que anem a llegir, això farà que efectuem una reflexió prèvia que ens donarà molts elements, del que ja sabem, per entendre el text; la d’interrogació: que és la que fa que ens fem preguntes de cada passatge que acabem de llegir, el fet de fer-nos aquestes preguntes i respondre-les ajuda a la creació del significant; l'estratègia clarificant: que és la que ens porta a la comprensió de les paraules desconegudes, aquest fet el fem o a partir del context de la paraula, o amb l’ajuda d’altres elements de consulta; i finalment l'estratègia per resumir: si som capaços de resumir la idea principal del que acabem de llegir, som capaços d’entendre millor el que s’ha llegit.
El coneixement i classificació que fan en aquests 4 grans blocs d'estratègies, em sembla un tema important a desenvolupar.
La idea d’una avaluació formadora, és un fet que personalment tinc molt clar. Tot i això he de reconèixer que és difícil no pensar sempre en una avaluació que únicament classifica i acredita d’una manera que recorda al fet de passar pantalles d’un videojoc. Segurament aquest fet ve donat pel sistema educatiu amb el qual he crescut.
 |
| Font |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada