El text ens parla sobre l’activitat complexa de llegir i dels diferents aspectes que intervenen per poder descriure i entendre què és el que fem quan llegim. Com a títol alternatiu posaria “Llegir i entendre el què llegim”. Els autors es pregunten quines teories de la psicolingüística han investigat que fan els lectors experts davant d’un text i van responen de la següent manera:
- Quin model posa accent en el desxiframent del text? El model ascendent,
aquest és bàsicament la visió tradicional de la lectura que considera que les
lletres impreses que conformen el text contenen tota la informació
- Quin model posa l’accent en que llegir es comprendre? Model descendent. El
lector estableix hipòtesis, anticipacions i inferències que li permeten
construir un esquema interpretatiu del text.
- Quin model posa l’accent en el diàleg que s’estableix entre les aportacions
que fa el text i les aportacions que fa el lector? El model interactiu, subratlla
el caràcter interactiu de la lectura, el lector fa un procés de recerca de
sentit i utilitza en cada cas els recursos més adients per interpretar el text.
- Quina capacitat té la persona que compren un text? La capacitat de combinar estratègies que li permetin
interactuar-hi. S’ha de saber accedir i obtenir informació; integrar i
interpretar; i, reflexionar i valorar.
El títol
de l’article és “processos cognitius
implicats en la lectura” però crec que el text troba i identifica els
models i els processos cognitius, però les dificultats que es pot anar trobant
el nen i les maneres d’abordar-les, quan ens trobem en la situació de un nen que
no compren un text i no arriba a fer tot el procés esmentat, no les explica gaire.
Finalment,
dir que aquest text m’ha servit per entendre la capacitat que s’ha de treballar
per comprendre un text i la gran interacció que ha d’haver-hi entre el lector i
el llibre. Aquest tema queda arrelat amb l’assignatura “Llenguatges i contextos”
ja que a classe es va parlar de la importància de fer comprendre un text i
relacionar-lo amb el món del lector.
La tesi d’aquest text seria “la llengua és l’eina que tenim per pensar de manera conjunta”. Un títol alternatiu a aquest article seria “La interacció com a eina de comprensió”. Els autors durant el text es fan unes preguntes clau i parlen de les característiques que es donen en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
- Quina és l’actitud de l’alumne envers a aquest procés ensenyament-aprenentatge? L’alumne ha de compartir inquietuds i dubtes amb el mestre i han de poder relacionar els nous temes que es presenten amb l’experiència personal.
- Què s’ha d’ensenyar i afavorir envers a aquest tema? S’ha d’afavorir un pensament complex i s’ha d’ensenyar a través de la conversa.. Les situacions -problema que es presenten han de suposar un repte cognitiu important. Totes les àrees del currículum han d’ensenyar quin ús fan de la llengua quan transmeten continguts.
- Què vol dir conversar? conversar vol dir capacitat d’escoltar aquest altre i prendre en consideració el seu punt de vista. Només d’aquesta manera s’aconsegueix que la comunicació tingui qualitat.
- Quin és un bon territori de conversa? Un territori de la conversa es caracteritza pel seu clima de seguretat i de confiança, i perquè afavoreix la comprensió, atès que totes les paraules són escoltades, reconegudes i interpretades de manera conjunta. Els espais d’un centre educatiu s’haurien de convertir en veritables territoris de la conversa, per exemple, la biblioteca.
La
idea dels autors “Aprenem perquè discrepem. Per això convé aprendre a
interactuar amb els altres i amb els llibres, perquè és la millor manera
possible de construir un punt de vista personal.” És una idea molt interessant
que crec que s’hauria d’ampliar més, per exemple, esmentant estratègies per
saber discrepar.
Finalment
dir que el text dona importància a les situacions de debat al voltant de
qualsevol obra, aquest tema ha estat tractat anteriorment a classe i,
personalment, no creia, fins ara, la importància i l’aprenentatge que pot aportar
el debat.
La tesi d’aquest text és “La
interpretació precedeix la comprensió” . Els autors es plantegen si aquest
procés de comprensió, lligat a un diàleg amb el text i amb les interpretacions
dels altres, condueix cap a algun lloc. Un titol alternatiu per aquest article
seria “
Els autors es plantegen les
següents preguntes, tot i que no hi ha respostes a aquestes preguntes si que hi
ha un acostament a diferents punts de vista sobre el tema:
-
Ens fa més savis, llegir? Segons Schopenhauer: si es
llegeix sense reflexionar allò que hem llegit no arrela enlloc i molt sovint es
perd.” La reflexió vol dir que el pensament torna sobre ell mateix, haurem
d’avançar amb la idea que després de llegir un text no som els mateixos.
- Ens fa més importants llegir? Ens fa més bons llegir?
Segons Amos Oz “La bona literatura ens fa present
l’àmplia gamma de sentiments humans, tot localitzant-la en personatges concrets
que no ens poden ser indiferents, perquè tenen vivències contrastables amb les
nostres.” Una novel·la ens acosta a maneres de fer concretes que són
potencialment universals. Quan llegim aprenem a comprendre els altres i aprenem
sobre nosaltres mateixos.
-
Qué exigeix la lectura? Si la lectura exigeix un retorn del
pensament sobre ell mateix i, en conseqüència, un procés d’interpretació que
mai no es pot donar per tancat, hem de pensar que llegir comporta adoptar
perspectives diferents. Potser no es tracta de capgirar el propi punt de vista,
però podem pensar que obrir-se a noves perspectives està relacionat amb la
capacitat de comprendre les dels altres.
Els autors al final del text
parlen sobre l’educació democràtica i anomena dos idees una de Martha Nussbaum
i altra de Marc Aureli, crec que el text podria aprofundir una mica més en
aquesta idea.
Finalment dir que m’ha semblat molt interessant la idea
de que quan llegim aprenem a comprendre als altres i sobre nosaltres mateixos,
aquests valors i aquesta empatia crec que és molt important experimentar-la i
no m’havia adonat de com la lectura pot ser un bon recurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada