L'article d'Anna Sanz i Mariona Monterde titulat "Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit" té la intenció de difondre les diferents implicacions que té el diàleg en els processos de socialització, adquisició
d’experiència i coneixements dels alumnes. Quin paper ha de jugar el mestre per
a dinamitzar aquest espai d’intercanvi en el grup, per tal de que aquest
aprenentatge estigui ben fonamentat i degudament compartit per tots els membres
del grup.
El diàleg des del punt de vista funcional
forma part de l’eix vertebrador dels continguts que es volen assolir, donant a
totes les lectures i escrits aportats un valor més significatiu. És a
partir de les qüestions que sorgeixen en la conversa que es generen les
preguntes necessàries per a començar una investigació, que ens durà
inexorablement a una nova aportació d’informació, obrint les portes a una
nova bateria de preguntes.
Aquest cicle ve acompanyat pel reforç positiu
que suposa aquesta formula d’interacció entre els alumnes que comparteixen coneixements
propis i reals entre sí, servint com a mirall de coneixement l’un de l’altre,
ajudant, és a dir donant quan convé i essent ajudat, és a dir rebent, si és necessari.
L’adquisició d’arguments fa que sigui
necessari prendre posició sobre molts aspectes, provocant la necessitat d’utilitzar
noves i millors capacitats d’expressió o comunicació per tal de ser
interpretat correctament i defensar les
diferents posicions.
Personalment com a futur docent considero
taxativament que té molt de sentit tot el comentat en l’article ja que aporta
una nova dimensió clau de l’aprenentatge. Aquestes dinàmiques poden acabar amb
el silenci a les aules, entenent com aquest suposa l’eliminació de tota
interacció i vinculació del que es vol treballar amb l’individu que aprèn i
que per tant està mancat de motivació.
La iniciativa tot hi haver-se d’introduir de forma
progressiva i sistemàtica?
Comporta per tant un cert esforç inicial per la pròpia
inèrcia dels alumnes? Fins a quin punt?
La meva opinió al respecte és que en poc temps
i les suficients pautes, mitjançant l’ús
de la parla es pot realment incidir en la capacitat d’atracció de l’atenció i
la fixació dels coneixements, per apropiació, dels mateixos, fent-los aplicables a la seva vida quotidiana. Per altra banda és difícil habituar tota una comunitat educativa, pensant que cada dia ho serà menys.
En definitiva i en part, crec que jo seré
així, o si més no, voldré poder-ho comprovar.
Salut!
.jpg)
Hola, Jaume; magnífica reflexió. Compte amb la redacció: en alguns paràgrafs no hi poses cap punt i seguit.
ResponElimina"El diàleg des del punt de vista funcional forma part de l’eix vertebrador dels continguts que es volen assolir donant a totes les lectures i escrits aportats un valor més significatiu ja que és a partir de les qüestions que sorgeixen en la conversa que es generen les preguntes necessàries per a començar una investigació que ens durà inexorablement a una nova aportació d’informació que obrirà les portes a una nova bateria de preguntes."
Vigila-ho.
Ho faré gràcies!
Elimina