Com ajudar a l'alumne que té dificultats amb la comprensió lectora

(Activitat 4)

1. Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques?

Pràctica 1: Les dificultats en la comprensió lectora poden ser ateses al lector o bé a les característiques del text.

Pràctica 2: Un bon diàleg entre el lector i el text implica una sèrie de sabers.

Pràctica 3: La valoració d’una bona comprensió lectora requereix una avaluació continuada a través de diferents estratègies.

2. Quin títol alternatiu proposaríeu?

Pràctica 1: “La complexitat del diàleg entre el lector i el text”

Pràctica 2: “La comprensió lectora és més que saber llegir”

Pràctica 3: “Estratègies per avaluar la comprensió lectora”

3. A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.

¥       Com hem de seleccionar els textos tenint en compte les dificultats dels alumnes?

Primer de tot cal detectar les dificultats de cada text. En el cas dels de tipus narratiu es deuen per la manera en com es diuen les coses. En canvi, en el cas dels explicatius, la dificultat rau precisament en el que diuen. D’aquesta manera, buscaríem que els textos narratius tinguessin, entre d’altres, un propòsit clar per part del protagonista, un únic narrador o il·lustracions que afavoreixin la comprensió del text; mentre que pels textos de caire explicatiu  cercaríem que continguessin definicions entenedores, marcadors textuals que ajudin i els s’expliquin els nous temes introduïts. En aquest sentit, la biblioteca es presentarà com un molt bon recurs per fer una bona selecció de textos.

¥       Què necessita el lector per tal que hi hagi una bona comprensió lectora?

Si bé hi ha una sèrie de característiques davant la selecció d’un bon text acord amb les capacitats dels alumnes, també hi ha certs aspectes per part del lector a tenir en compte. Necessita tenir, per exemple, un mínim de fluïdesa quan llegeix, sinó perdrà el temps amb altres mancances i no podrem abordar dificultats relacionades amb el propòsit del protagonista del relat o quina és la intenció de l’autor. Tanmateix, cal recordar que la velocitat o fluïdesa no sempre és sinònim de comprensió lectora, o bé que també existeix l’analfabetisme funcional (la incapacitat d’utilitzar l’habilitat d’escriure i llegir per resoldre eficaçment problemes de la vida quotidiana. D’aquesta manera, la comprensió lectora requereix de dues estratègies: l’elaboració (relacionar un text amb allò que ja se sap i amb l’experiència personal) o l’autoregulació (fer-se preguntes sobre si s’entén el text i buscar maneres de resoldre les possibles dificultats que es tinguin).

¥       Com podem afavorir la reflexió durant el mateix procés lector?

L’avaluació de la comprensió lectora ha de ser continuada i de caràcter pedagògic o reguladora del procés d’ensenyament i aprenentatge. A la pràctica 3, anomenada “Com avaluem” se’ns presenten una sèrie d’estratègies que contemplen aquest principi i que ens poden ajudar a valorar i  observar l’evolució de la comprensió lectora dels alumnes. Les estratègies poden ser de predicció (elaborar hipòtesis d’un text abans d’iniciar la lectura), per interrogar (fer preguntes sobre diferents aspectes de cada passatge que es vagi llegint), per clarificar (esbrinar el significat de certs mots o expressions desconegudes) o per resumir (explicar la idea o els aspectes essencials d’un text). Totes elles no només ens poden ajudar a nosaltres com a mestres, sinó també al propi alumne, que podrà veure les seves mancances i els seus progressos.

¥       Què necessita l’ infant per ser conscient del procés que segueix mentre llegeix?

Com he dit a la pregunta anterior, totes aquelles estratègies poden ajudar a l’alumne a ser conscient i reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge. No obstant, també són importants els saber d’ordre meta, que són els que ajuden a prendre consciència del que es llegeix i si s’està comprenent. Així doncs, durant la lectura serien necessàries preguntes com ara: qui és el propòsit de la meva lectura?, segur que entenc el significat d’aquest mot?, en quin punt de la lectura m’ha passat per alt una informació important?, etc.

4. Quines idees destacaríeu com a implícites i què penseu que necessitaríeu ampliar?

¥       La classe social i cultural pot influir en la comprensió lectora.

A les pràctiques es fa referència als tipus de sabers necessaris a l’hora de comprendre una lectura en la seva totalitat. Alguns d’ells estan relacionats amb la intertextualitat i la cultura, de tal manera que es pot veure que llegir implica més que el simple coneixement d’un codi lingüístic. Tot i així, per tal de reafirmar aquesta idea seria necessari veure exemples de com aquests sabers (o la seva mancança) poden  tenir les seves conseqüències. Per exemple, es podria fer llegir el mateix text a diferents infants de la mateixa edat, però que tinguessin orígens  classes socials diferents, per tal de determinar si aquests factors tenen un gran impacte en el aprenentatge i veure els que més. D’aquesta manera a partir d’aquí també seria més fàcil concretar l’actuació davant d’aquestes dificultats.

¥       L’alumne necessita, en part, el guiatge del mestre per tal de millorar la seva comprensió lectora.

Amb els quatre tipus d’estratègies que se’ns expliquen podem veure que el procés d’aprenentatge i avaluació ha d’estar acompanyat per algú que en sàpiga més, per tal que es produeixi un progrés (això ho podríem relacionar perfectament amb la ZDP). Ha de ser el mestre, per exemple, qui ha de fer les preguntes sobre el text per tal de promoure la reflexió en l’alumne. D’aquesta manera de mica en mica aquestes preguntes se les anirà fent ell de manera inconscient. Cal recordar, però, que el fet que hi hagi d’haver un guiatge no vol dir que l’ infant no prengui part del procés d’aprenentatge, ja que  com sabem, l’avaluació pedagògica o reguladora també passa per ser autoavaluació, de tal manera que l’alumne s’hi troba totalment implicat. 

Per mi, l'explicació de com portar a terme aquestes estratègies s'hauria d'ampliar, per tal de saber com s'ha d'actuar en cada cas concret. Les preguntes o frases que es diuen poden resultar molt útils, però definitivament no crec que siguin suficients com perquè un mestre esdevingui únicament amb elles un bon guia en l'aprenentatge de la lectura dels seus alumnes. 

¥       La lectura comprèn molts més factors a part del de tenir en compte un sistema lingüístic.

L’explicació dels diferents sabers necessaris per a la comprensió lectora deixen entreveure que cal saber molt més a banda d’interpretar un codi lingüístic. Per exemple, si  un nen té un saber cultural elevat li serà més fàcil establir connexions entre el text que està llegint i d’altres que ja ha llegit anteriorment. El mateix passa amb els estereotips, ja que segons els que tenim podem interpretar de diferents maneres una lectura. De fet, podríem fins i tot parlar dels sabers d’ordre meta, ja que van més enllà d’un text com a sistema lingüístic en el sentit que t’has d’allunyar i reflexionar sobre ell. Com amb la primera pregunta, també crec que estaria molt bé veure què enten i perquè d'un mateix text diferents infants. Això donaria suport a la tesi que per llegir es necessita més que un bon coneixement del codi lingüístic. 

5. Com connectaríeu i contrastaríeu el text amb les idees prèvies personals, les tractades o anticipades a classe i les extretes de llibres, articles, reportatges, programes de TV... que hagueu llegit, vist, escoltat o explorat?

Crec que es pot relacionar amb una gran part del contingut que hem anat treballant a classe. Per exemple, l’escriptura té el poder de comunicar-nos, però a diferència de la parlar, escriure requereix explicar un context. L’escrit ens permet anar més enllà de la nostra realitat immediata, i si bé això representa una gran qualitat, també pot suposar un inconvenient quan la comprensió de la lectora va molt interrelacionada amb el context o la cultura dels quals parla.

Per altra banda, com ja he dit, les tres pràctiques tenen en compte el fet que no es pot considerar un text com un simple codi lingüístic, sinó que hi ha molts altres factors que hi intervenen i fan que la interpretació pugui variar. S’ha de tenir en compte, per tant, els aspectes de tipus semàntic i pragmàtic. Al final tot es redueix a aprendre per tal d’ingressar en una comunitat de discurs, és a dir, a un grup de persones que comparteixen uns termes a l’hora de parlar, una manera d’expressar-se, etc.

Quelcom que m’ha fet pensar mentre llegia aquesta activitat ha estat la importància de la selecció del text per tal que es produeixi un bon aprenentatge, adequat al nivell de l’alumne. És cert que normalment quan pensem en dificultats en la comprensió lectora de seguida ens ve a la ment estratègies per tal d’afrontar-les des del punt de vist de qui llegeix. Tanmateix, ara sé que també és igual d’important l’altra banda, és a dir, la del text que es llegeix. He trobat molt interessants i útils els consells que es donen per fer una bona selecció de lectures, així com també les estratègies que es poden posar en pràctica per tal d’incentivar la reflexió de l’alumne.

Ara sóc conscient que, com tot, l’aprenentatge de la lectura i l'escriptura requereix d’una avaluació reguladora i continuada. A més a més, també sé que és molt important crear activitats que realment avaluïn la comprensió lectora. 

He trobat a Internet un enllaç amb diferents activitats, on hi ha varis textos i després una sèrie d’exercicis per veure si s’ha entès el que s’ha llegit. Crec que és un bon recurs que després es pot adaptar segons les necessitats de la classe i els alumnes. 

 Font