La primera idea que
vol transmetre la Montserrat Fons al seu llibre Llegir i escriure per viure és la seva concepció sobre què vol dir llegir i escriure a una
societat alfabetitzada. Aquests conceptes sempre s’han concebut
com a dues fases diferenciades, en què primer els infants aprenen a llegir
i després a escriure, per tant, un procés precedeix l’altre. Montserrat
Fons vol trencar amb aquesta idea, ja que tot i que intervinguin processos i
rols diferents, es troben totalment interrelacionats.
Llegir implica
comprensió, és a dir, el lector interactua amb el text, el compren i li dóna
significat. Posteriorment, elabora les seves hipòtesis o prediccions
sempre tenint en compte l'objectiu i la intenció de la lectura. D’altra banda, escriure implica produir un
text i tot el que això suposa: planificació d’idees i objectius, sintaxi,
cohesió textual, revisió... etc.
Montserrat Fons
parteix d’un marc de referencia concret: el
constructivisme. Com tots sabem, el constructivisme es basa en la construcció
del propi coneixement a partir d’aquells esquemes o idees prèvies que tenim i
aquelles que n’obtenim del nostre referent. Aquesta resulta la base de l’aprenentatge
significatiu pel mitjà del qual donem sentit al propi coneixement a partir d’un
context real amb experiències motivadores. El paper del mestre en aquest moment
és essencial, ja que ha de garantir el desenvolupament de cada alumne partint d’aquesta
teoria.
En aquest mateix
apartat, i partint del constructivisme, es fa una descripció evolutiva del desenvolupament de l’escriptura. Aquestes etapes evolutives van ser
elaborades per Ferreiro i Teberosky, i parlen del procés pel que passen els infants (dels 4 al 7 anys) des de
que comencen a tenir les seves primeres experiències amb l’escriptura, fins que
l’assoleixen de manera autònoma.
En una primera
etapa els infants reprodueixen les grafies dels adults mitjançant
formes no icòniques. Perceben l’escriptura com allò contrari al dibuix, per
ells és com el nom dels objectes que dibuixen. En una segona etapa, comencen a
diferenciar les lletres i les formes que constitueixen l’escriptura, fent
hipòtesis sobre la quantitat i la varietat de les grafies necessàries per
reproduir paraules. En una tercera etapa, es produeix la
segmentació sil·làbica, on comencen a descobrir les síl·labes i la relació
entre grafia i so. En laquarta etapa anomenada segmentació sil·làbica, comencen
a escriure les síl·labes però es produeixen molts errors relacionats amb el
nombre de grafies que representem. Finalment, en la cinquena etapa els infants
ja són capaços de relacionar grafies i sons i representen exhaustivament les
lletres de les paraules. Només, falta dominar el codi i l’ortografia per
aconseguir una escriptura autònoma.
Per acabar amb
aquesta introducció, l'autora ens parla dels usos de la llengua escrita. Constitueixen els objectius
de l’alfabetització i representen la base de l’organització de les seves activitats i continguts didàctics. Hem d’esmentar que l'autora no concep l’alfabetització com saber llegir i escriure, sinó aconseguir ser lectors i escriptors per
formar part de la cultura pròpia de la societat alfabetitzada. Hem d’ensenyar a llegir
i escriure per:
- Resoldre qüestions de la vida quotidiana
(relació amb l’ús pràctic).
- Accedir a la informació que ens
envolta i ser crítics (relació amb l’ús científic).
- Conèixer el valor estètic,
apreciar els diversos gèneres literaris i expressar sentiments i mons
imaginaris (relació amb l’ús literari).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada