dimecres, 9 d’abril del 2014

Activitat d'ús pràctic - la pertinença d'objectes

“Pertinença d’objectes” és el nom d’una de les activitats que proposa la Montserrat Fons al seu llibre Llegir i escriure per viure. Aquesta activitat es troba relacionada amb l’ús pràctic de la llengua escrita, és a dir, al seu ús en la vida quotidiana. Consisteix en fer servir el text escrit per assenyalar amb el nom d’un nen o nena que un objecte determinat li pertany.

Escriure el nom als nostres objectes és una fet quotidià, una rutina que acompanya la vida de molts dels infants que van a l’escola: porten el seu nom escrit a la bata, a la motxilla o al penja-robes. Es tracta de que el/la mestre/a ho introdueixi de manera significativa a l’aula. Partint dels conflictes o necessitats que poden sorgir en el dia a dia de l’aula, tal i com succeeix a l’exemple que ens aporta el llibre: saber de qui és l’esmorzar per no confondre’l, es decideix que és necessari indicar de qui és posant-hi el nom. Aquesta pràctica, que pot resultar molt simple a primer cop d’ull, resulta molt més significativa pels infants que no pas les tècniques repetitives i tradicionals basades en escriure el nom una i una altre vegada sense sentit.

Si un infant encara no sap escriure el seu nom, mitjançant aquesta pràctica començarà a interpretar que hi ha símbols que ho representen i els podrà reconèixer. Quan ensenyem com s’escriu el nom és important fer partícip a l’infant en aquest procés: pronunciar el nom mentre l’escrivim, fer-lo participar en la revisió, preguntar si està bé... etc. En el cas que hi hagi alumnes que ja saben escriure’l o que tenen petites nocions, el paper del mestre serà acompanyar-los en aquest procés, guiar-los i sobretot, fer crítiques constructives respecte què està bé i què s’ha de millorar.

Es tracta de fer protagonistes als infants d’aquesta pràctica, encoratjar-los a participar i a poc a poc anar-los introduint en el text escrit i la lectura. És possible que més endavant puguin ser capaços de reconèixer els noms dels seus companys a partir de les semblances i les diferències que tenen respecte al seu nom o anar descobrint com s’escriuen noves paraules. Crec que és una activitat molt adequada, ja que fa que els alumnes aprenguin amb sentit, amb un objectiu que ja coneixen (saber de qui és cada cosa) i que els hi serà útil per a la seva vida. Representa un primer pas per introduir als infants a la lectura i l’escriptura, i a la societat alfabetitzada a la que pertanyen.  

Pregunta a l'autora: Quines pràctiques proposaries per fer que els infants aprenguesin els noms dels companys de classe?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada