La biblioteca com a espai per llegir i compartir

Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques?

Pràctica 1: La biblioteca ha de ser un espai on poder accedir als coneixements culturals.

Pràctica 2: Per arribar a formar lectors/es s’ha d’integrar la lectura a les activitats del dia a dia de l’aula.

Pràctica 3: Tots/es tenim una experiència amb la lectura, que ens ha fet o bé rebutjar-la o bé estimar-la.

Quin títol alternatiu proposaríeu?

La biblioteca: un espai obert i d’interaccions.

A quines 4- 5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.

Com hem de concebre la biblioteca escolar? La hem de concebre no només com un lloc que ens proporciona llibres o un espai on anar a llegir de tant en tant, sinó que és un espai obert al debat sobre diferents documents i en tot tipus de suport per a l’aprenentatge i la recerca en qualsevol de les àrees de coneixement.

La lectura ha de ser silenciosa? No, també és una pràctica per algú que escolta, és a dir, es llegeix amb la intenció que un altre accedeixi al seu sentit i pugui aportar la seva manera d’entendre’l i d’interpretar-lo.

Que podem fer per acostar als nens/es a la lectura? Els hem de proporcionar una motivació per tal que s’interessin per conèixer coses noves. Per què s’iniciïn en la lectura influeixen factors endògens (el propi nen/a ha d’estar interessat) i factors exògens (si a l’entorn proper del nen/a hi ha persones que gaudeixen amb la lectura, començarà a estar-ho ell/a també).

Com poder formar lectors? Podem aconseguir-ho integrant la lectura en el seu dia a dia, perquè aquesta formi part de la mateixa vida de l’aula i del centre. Aprendre a conviure amb la lectura requereix dedicar-hi temps de manera constant, i no només de tant en tant.

Quines idees destacaríeu com a implícites i que penseu que necessitaríeu ampliar?

Una de les idees que destacaria és la lectura com a eina interdisciplinar, ja que a través d’ ella es poden treballar totes les altres matèries. Una altra idea seria la poca importància que dóna el curriculum de primària a la lectura, ja que sabent que és una eina fonamental per l’aprenentatge dels nens/es, se li dediquen molt poques hores al llarg del curs escolar, i a més, és una lectura que es fa de manera imposada, és a dir, que no es deixa que els alumnes triïn les lectures que els interessa, sinó que ha de ser un llibre prèviament escollit pels mestres i l’escola.

Com connectaríeu el text amb idees prèvies personals?

Abans de llegir aquesta activitat jo ja era conscient que la lectura podia ser col·lectiva, ja que a partir d’ ella es pot treballar l’atenció i la reflexió amb la resta de persones. També, sabia que una persona difícilment es fa lector/a perquè si, és a dir, necessita  una motivació prèvia que el faci interessar-se, i no importa si aquesta motivació prové de factors exògens o endògens.

D’una altra banda, com que des de sempre m’han ensenyat que la biblioteca és un espai de silencia i lectura individual, mai no havia pensat que en realitat és un lloc idoni per establir debats i xerrades relacionades amb diferents lectures o informacions, i que pot ser un espai per aprendre col·lectivament.

Com connectaríeu el text amb idees tractades prèviament a classe?

Aprendre és ingressar en una comunitat de discurs, una comunitat de persones que comparteixen una mateixa perspectiva, no és memoritzar coneixements. Per tant, la lectura no hauria de ser individual, ni estar lligada a uns objectius concrets. Els nens/es haurien de llegir perquè ells/es realment volen i els hi ve de gust. Si se’ls motiva des d’un començament poden arribar a interessar-se realment per l’acte de llegir, i aprendre moltes coses.