L’article de M.
Rosa Gil “ Escriure textos reals
en col·laboració: una tasca imprescindible” deixa
evidències d’una experiència portada a terme en una escola pública de Terrassa,
amb un grup classe heterogeni de segon de primària, qui desenvolupen un
projecte anomenat “Conèixer Salvador Dalí”. Aquest, esta format per una sèries
d’activitats que tenen com a objectiu reforçar les competències lingüístiques, entre
elles, trobem: l’elaboració d’una nota a les famílies per demanar materials com
llibres, revistes, etc que els serveixi com a font d’informació, i realitzar un
mural per penjar al passadís de l’escola on es vegi reflectida la vida i l’obra
del pintor.
Resumeix com a idea
principal que una eina d’aprenentatge fructuosa per construir coneixement
significatiu, és treballar mitjançant situacions contextualitzades, on la feina
feta tingui una finalitat real.
L’autora, defensa que
l’aprenentatge és molt més revelador quan es treballa en col·laboració, en
aquest cas els escrits s’elaboren per parelles, on tots dos prenen acords sobre
el format, l’ortografia... dels fragments. També recolza el fet de treballar
partint de situacions reals ja que fomenta la motivació i la iniciativa
respecte els coneixements que aprenem. Finalment deixa constància que l’auto
aprenentatge s’enriqueix gràcies a la
discussió, el debat i la reflexió de tot els fets encertats o erronis que podem
cometre durant el nostre cicle d’aprenentatge.
Alguns aspectes que
podem deduir sobre l’actitud que adopten les mestres, es converteixen en
mostres de respecte intel·lectual sobre tot allò que els nens saben, per elles
ningú és més que altres, sinó que cadascú fa aportacions igual d’importants.
Tot aprenentatge requereix un procés, així doncs, és imprescindible que el
mestre tingui una postura positiva, per estar en disposició d’ajut i
recolzament davant totes les necessitats dels infants. D’aquesta manera es generarà un esperit de superació, amb
seguretat per enfrontar-se al desconegut i sense pors a l’equivocació. De vegades els docents ens enivim per no saber
respondre al que ens preguntin els alumnes, però amb la perspectiva que ens
proposa M. Rosa Gil respecte l’aprenentatge i l’ensenyament, podem ser
conscients que el més important es crear un ambient de curiositat perquè ells
puguin ser autònoms a l’hora d’aprendre.
Enllaçant aquests
aspectes amb la realitat educativa, l’escriptura sempre s’ha considerat un
concepte molt sofisticat, acostumats a practicar-la de forma individual i en
silenci. Però hem de reflexionar sobre si és la millor metodologia, ja que
ningú viu sol, sinó que estem en constant relació i comunicació.
Es clar que l’aprenentatge
i adquisició de nous conceptes és difícil, sense excepció de la lectura i l’escriptura,
però escriure el que volem expressar de manera clara, precisa i entenedora “és un repte difícil per a tothom!”.
A través d’aquest
enllaç podrem accedir a un reportatge molt interessant sobre com s’adquireixen
els primers fonaments de l’escriptura amb un cas particular, la Gal·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada