Aprenent dels meus companys...

Jugant s'aprèn (comentari):

Quan llegeixo el teu comentari se'm apareixen el cap imatges similars... A primària jo també recordo que les assignatures de Català i Castellà eren una tortura perquè tot era memoritzar, escoltar, entendre... mentre que Anglès era divertit perquè cantàvem, jugàvem o fèiem activitats més dinàmiques les quals ens permetien anar aprenent mentre gaudíem d'allò que fèiem.

Considero que el teu comentari és interessant perquè és senzill de llegir, i a més a més crec que el fet de sentir-me identificada amb allò que llegeixo fa que la lectura sigui més emocionant. La imatge és divertida i dona cara i ulls a allò que el text menciona: “aprendre anglès és divertit”.

Representacions i cançons (comentari):

Desprès de llegir el teu escrit, s'em plantejen alguns dubtes com ara:

- Les representacions teatrals anaven lligadas a alguna altra matèria?

- A anglès nomès cantàveu o feieu d'altres activitats igual de dinàmiques?

- Les representaciones que fèieu ocupaven moltes hores de l'assignatura? O eren obres curtes?

Penso que és molt interessant el treballar la llengua catalana i castellana a travès del teatre i les representacions, ja que no només fas treballar als alumnes la llengua oral, sinó el gest i la expressió, entre d'altres. Però alhora, em genera certs dubtes, perquè crec que s'ha de perdre molt de temps per organitzar les classes per practicar el teatre i tot el que comporta fer una obra de teatre davant dels altres. Per això, plantejava el dubte de si aquesta tasca era compartida amb alguna assignatura....

Per altra banda, el treball a l'aula d'anglès, imagino que no només treballarieu de forma dinàmica les cançons, sinó que farieu altres activitats dinàmiques i vinculades a l'assignatura... Espero que en puguis explicar alguna d'altre...

Tv3r notícies (comentari):

He escollit el teu post perquè m'ha agradat molt la forma d'escriure que tens! A l'inci hi ha hagut un moment en el que pensava que estava llegint un conte més que una entrada en un blog... És tot un mèrtit conseguir que els lectors es sentin còmodes llegint!

També se, perquè et conec, que escrius teatre i que ets actor i penso que pot ser molt enriquidor que llegeixis contes als nens, ja que sabràs donar l'entonació, l'expressió i el sentiment just i necessàri per transmetre la història en veu alta a tots aquells que t'escoltin. Opino que podríem dur a terme una activitat similar a la universitat.

Fem titelles! (comentari):

Pel que expliques, tinc la sensació de que el vostre professor/a utilitzava la motivació de les titelles per generar una competició sana entre vosaltres. És a dir, per generar ganes de llegir en els alumnes i fer-los treballar a casa i a l'escola, el premi del treball constant era poder fer la representació amb els titelles.

A part d'això, crec que podia ser una tasca molt divertida, tant pels alumnes que ho representaven, com pels alumnes que ho miraven, ja que sempre és divertit veure titelles o petites representacions que fan més amenes les hores a l'escola.