Aprenentatge en col·laboració mitjançant l'escriptura de textos reals i funcionals

M. Rosa Gil, en el seu article "Escriure textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible", mostra com l'escriptura de textos reals en col·laboració promou la reflexió sobre la llengua per aprendre llengua i afavoreix la competència lingüística dels infants, ja que les habilitats que es posen en pràctica les "reutilitzen" quan s'han d'enfrontar a un nou repte d'escriptura. Gil defensa la seva tesi a partir d'una experiència realitzada amb un grup heterogeni de segon cicle de primària d'una escola pública de Terrassa que està conformat per alumnes que es troben en diferents fases del procés d'alfabetització. Aquesta experiència es desenvolupa en el marc d'un projecte interdisciplinar i una de les seves parts consisteix a elaborar dos textos en col·laboració: una nota per a les famílies i un text breu sobre la vida i obra de Salvador Dalí.

L'autora proposa l'aprenentatge de l'escriptura des de la perspectiva sociocultural en què la interacció i el diàleg són la base de l'aprenentatge i, per tant, s'ha de fer de manera col·laborativa, en el cas de l'article es dur a terme en parelles. Per altra banda, és necessari que sigui un aprenentatge significatiu i que es desenvolupi tenint en compte la funcionalitat de la llengua. Considero que aquesta última idea és molt rellevant, ja que moltes vegades s'introdueixen conceptes lingüístics de forma descontextualitzada, al marge de la importància que tenen per escriure correctament un text, i és aquí on es produeix un gran error en l'aprenentatge i la comprensió de la llengua. En referència a aquest tema, l'article ens diu que cal partir dels textos que elaboren els infants i el seu aproximament a nocionals gramaticals per introduir conceptes com l'article o nocions més complexes com les de gènere i nombre gramaticals. Així doncs, el mestre ha de recuperar les idees que tenen els alumnes per a construir coneixement i això implica "tenir respecte intel·lectual per l'aprenent" (Ferreiro, 2002).

D'altra banda, Gil parteix de la idea que l'aprenentatge de l'escriptura és un procés lent i difícil per als infants i, per tant, considera que cal "parlar a bastament amb ells sobre el que volen escriure abans d'iniciar l'escriptura, suggerir-los de fer primer un esborrany i que el supervisin conjuntament, però, sobretot, oferir-los el temps necessari i acompanyar-los en tot el procés." 

A continuació m'agradaria destacar el fragment de la lectura en el qual es parla que "al cicle inicial de l'educació primària, a més, és habitual o bé pensar que els infants són massa petits per reflexionar sobre la llengua o bé s'acostuma a deixar la construcció d'aquests coneixements en mans de les propostes dels llibres de text." Aquestes paraules m'han fet reflexionar sobre les limitacions que a vegades ens posem com a mestres i sobre la necessitat que el docent es proposi reptes conjuntament amb els seus alumnes. 

Finalment, després d'haver llegir aquest article, em pregunto si es podria enfocar l'aprenentatge de la lectura de la mateixa manera que es planteja amb l'escriptura i m'he quedat amb la curiositat de conèixer amb més detall la influència que poden arribar a tenir els agrupaments heterogenis en l'experiència de la qual ens parla aquest article. 

Font

Per ampliar els nostres coneixements, enllaço un document molt interessant que presenta una proposta per a treballar l'escriptura i la lectura des de la perspectiva constructivista. Veure aquí