La interacció oral/diàleg com a via per produir el procés d’aprenentatge

Per introduir el següent resum, podem començar amb les quatre preguntes clau que Xavier Fontich exposa en ell. Aquestes quatre preguntes venen a ser les que ens podrien resumir-nos sobre què tracta l'article en la seva totalitat :

1. Quin és l’objectiu de l’educació? L’objectiu principal de l’educació seria proporcionar un entorn en què els estudiants hi poguessin participar amb activitats productives i deliberades i arribar així progressivament a dominar instruments i pràctiques culturals desenvolupats justament per resoldre aquestes activitats

2.  Què és la bastida? Ajuda que proporcionen per poder desenvolupar qualsevol idea. Inclou els termes de ZDP i ZDI. Tant el mestre pot donar ajut com alumnes avantatjats a altres que van més fluixos.

3.  Importància de la parla exploratòria? A través d’informacions de diferents teòrics, podem afirmar que els docents més efectius consideren que els aprenents seran capaços de desenvolupar estratègies i idees en xarxa si se’ls posa en situació d’haver d’explicar les seves idees i d’haver d’escoltar les idees dels altres.

4.  Quin ha de ser el rol del mestre per desenvolupar el diàleg? El rol del professor hi és bàsic: no és el d’instructor d’un conjunt d’alumnes presos individualment, sinó el d’un guia que usa el diàleg per orquestrar el desenvolupament d’una comunitat de recerca en la qual els alumnes adopten un rol compartit, actiu i reflexiu per a l’aprenentatge.

      

Resum:

Segons la teoria sociocultural l’escola funciona mitjançant una sèrie de pràctiques exposades per els mestres on es treballen una sèrie de continguts. Així doncs un factor molt important vindria a ser la estimulació que exposa l’entorn, ja que si parlem d’un ambient agradable, serà més fàcil poder establir bones relacions basades en el diàleg entre els membres d’un aula, permetent aconseguir uns aprenentatges provocats mitjançant aquestes interaccions. S’aprèn interaccionant, participant en converses amb altres alumnes, compartint coneixements i descobrint. L’aula crea una zona de desenvolupament pròxim on l’alumne aprèn interactuant amb el mestre. Aquest protagonitza el rol de guia que interactua amb els alumnes establint una relació basada en la parla i el control dels aprenentatges. Dins aquesta ZDP el discurs es vigent i quan és compartit passem a la zona de desenvolupament intermental (ZDI).

Apareix el terme “bastida” o ajuda que el mestre proporciona a l’alumne “mitjançant la imitació, instrucció, preguntes, feed-back...”. Estratègies que busquen l’objectiu d’aconseguir fomentar trets com l’autonomia de l’alumnat “coneixement de principis”.

Aquest coneixement de principis és explicatiu i reflexiu. El mestre busca que l’alumnat resolgui una sèrie de problemes. Quan l’alumne i el mestre no aconsegueixen establir clarament els objectius parlem de conversa desordenada, tot i que el procés de bastida hi és (ajuda que el mestre proporciona a l’alumne).

Com a model de bastida podem considerar el que proposa Anghileri, basat en tres nivells:

  

1. D’intervenció en el que el mestre prepara un entorn i organització de l’aula a partir dels recursos.
2.  Nivell intermedi en que hi ha les explicacions del docent a l’alumnat.
3.  El discurs per part de l’aprenent que pot ser amb un llenguatge col·loquial (proper, amb confiança)    o específic (apropiat, amb propietat.).

El coneixement ritual típic a l’aula (tradicional, procedimental”) és la de que el mestre és l’únic que pot parlar, qui controla la paraula. Si el que volem és que l’alumnat raoni i argumenti els hauríem de donar més llibertat per expressar les seves idees oralment, (coneixement de principis “ajuda a reflexionar”). Hi ha tres tipus de parla:

1. Disputativa: participants que actuen de forma individualista i mostren principalment els desacords.

2. Acumulativa: participants construeixen coneixement comú de forma positiva però acrítica a partir del que els altres han dit

3. Exploratòria: participants s’impliquen críticament però constructivament amb les idees dels altres que es consideren col·lectivament.

     A l’escola necessàriament s’ha de promoure l’últim tipus ja que permet argumentar, participar, fer crítiques constructives... Per això per promoure-la el mestre haurà de dur a terme una sèrie d’activitats i establir els procediments d’aquestes amb els alumnes. Les sessions s’haurien d’estructurar en tres parts:

1.       Tots junts estableixen procediments i objectius.

2.       En petit grup fan la feina.

3.       En gran grup s’ajunten i es comenta.

El/la mestre/a així doncs, tindrà el rol de guia que fomenta el diàleg. 

Tesi : "La parla i el llenguatge com a eina per a que es produeixi un procés d’aprenentatge." 
Font imatge: http://www.alphapublicschools.org/wp-content/uploads/2012/05/TeacherStudent_secondarypgs_web.jpg