Aprenentatge funcional de la llengua en l'organització de tasques i responsabilitats a l'aula

Ara que ja tinc a les meves mans el llibre de la Montserrat Fons, "Llegir i escriure per viure", i després d'haver fet un cop d'ull a les propostes d'activitats que es presenten per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, he decidit comentar-ne una d'ús pràctic de la llengua, vinculada a l'organització de tasques i responsabilitats a l'aula.

Aquesta proposta d'activitat consisteix a aprofitar l'organització de tasques i responsabilitats a l'aula per crear una situació d'aprenentatge de la llengua escrita i, per tant, que aquest aprenentatge sigui funcional. Per dur-la a terme, cal elaborar murals, llistes o pòsters on aparegui escrita la tasca o responsabilitat i el nom de l'alumne que l'adoptarà. Poden haver-hi responsabilitats de dos tipus: d'ordre general, que fan referència als càrrecs com ara l'encarregat de repartir els fulls, de regar les plantes, etc. i les puntuals, que esdevenen com a resultat d'un tipus de funcionament a l'aula com per exemple quan un alumne diu que té un llibre a casa i el pot portar per ampliar el tema que s'està tractant. 

Durant el seu desenvolupament, sorgeixen tres moments en l'ús del mural: l'atribució, en què de forma consensuada cada alumne contreu una responsabilitat; el record, en què els alumnes necessiten enrecordar-se de la seva tasca i poden consultar el mural per fer-ho i, per últim, l'avaluació, en què es valora com ha estat el funcionament. Cada vegada que els nens consulten el mural, s'han de fixar en les lletres, en els sons de les grafies, aprenen a fer inferències i el mestre els acompanya en tot aquest procés. 

Com a conclusió d'aquesta activitat, m'agradaria destacar que tot i que coneixia la proposta, mai no m'havia fixat en el potencial que té per a treballar l'aprenentatge de la llengua des d'un enfocament funcional. A mesura que anava llegint el desenvolupament d'aquesta experiència a l'aula, anava fent un paral·lelisme amb les meves pràctiques d'aquest any, ja que els alumnes tenien a l'aula una roda de càrrecs i ells mateixos m'explicaven com funcionava, què feien quan no se'n recordaven de la tasca que havien contret, etc.

Per últim, m'agradaria destacar un exemple que explica la Montserrat Fons en el qual es mostra que fer inferències ens ajuda a conèixer la llengua, tot i no saber desxifrar el codi amb rigorositat. (Veure exemple 6, pàg. 125). Aquesta idea es pot relacionar amb un vídeo de la Neus Sanmartí, que ens parla de la necessitat de llegir textos reals que requereixin posar en joc el nostre coneixement sobre el món i fer inferències, ja que la societat de la informació ha desencadenat un canvi en la manera d'aprendre.

Font