ÚS PRÀCTIC
EXEMPLE 5 (Pàgina 124)
En aquest exemple es pot observar una conversa rutinària a la classe. La mestra es dirigeix cap a una alumna perquè avisi a l'encarregat/ada per repartir els llapis. Aquesta nena es dirigeix cap al mural dels encàrrecs, lloc on es troba aquesta informació. Una vegada el mira, es dirigeix cap a un nen que es diu Jan i li diu que ha de repartir els llapis, però Jan no és l'encarregat i ho diu. Es genera una conversa entre ells, ja que Sara, que és la nena que ha d'avisar a l'encarregat dels llapis, li pregunta qui és el què s'encarrega d'aquesta tasca. Jan li respon que ha de mirar en el mural dels encàrrecs, (seria la segons vegada que li diuen que ho miri al). D'altra banda, una altra nena a la classe que està atenent al que passa li diu el nom de l'encarregat, un tal Joan, i Sara s'adreça al Joan per dir-li el encàrrec que li havia donat la mestra.
La mestra, per altra banda, atenent al que havia succeït, pregunta a la Sara, com ha aconseguit saber qui és el repartidor dels llapis, i la nena li contesta que li ha dit una companya. La mestra li pregunta que com ho sap la seva companya, però la Sara es queda callada. Li suggereix que parli amb la companya per saber com ha aconseguit saber-ho. Al cap d'una estona veu a les nenes conversant davant del mural i la mestra pregunta a la Sara què havia passat, i la nena li contesta que havia mirat malament el mural dels encàrrecs, s'havia fixat en qui era l'encarregat de repartir els fulls en blancs i no pas en qui havia de repartir els llapis. Finalment la Sara ja sap on està indicat i escrit l'encarregat de repartir els llapis.
Amb aquest petit exemple, d'un ús pràctic de la llengua escrita i també de la lectura, ja que la mestra genera una situació de conversa i de diàleg entre els companys de la classe. Es dona una relació d'intercanvi de coneixements, i també una regulació dels aprenentatges. És molt probable que existeixin diferències entre els aprenentatges dels companys, però es coavaluen, s'ajuden i es relacionen per tal de trobar un objectiu comú.
Penso que es una bona estratègia per tal de fer un aprenentatge d'un ús real i quotidià i que a més ajuda a una avaluació sobre el nivell o grau de lectura i escriptura que poden tenir els nens i nenes, sense sentir-se pressionats a estar avaluats de manera tradicional. També els ajuda a situar-se a la classe, al seu entorn més proper, a veure les responsabilitats de cadascú i a respectar-les. Afavoreix l'autonomia dels nens i nenes i la mestre actua de guia en tot moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada