Article Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit.

Aquest article ens parla de la importància de la conversa per a l’aprenentatge i com l’ús de la conversa genera la interacció entre els alumnes i regula i permet el seu procés d’aprenentatge. La idea principal d’aquest article és la de que, per tal que és doni aquest procés d’aprendre, s’ha de fer públic el coneixement, compartir idees, generar preguntes i permetre i crear un ambient idoni per a la conversa.

El desenvolupament de la idea de la conversa com a eina clau és mostrada en el text dins el context d’una escola real on ja es dóna aquest fet i la conversa és el recurs bàsic i principal en l’àmbit de treball a l’aula. A partir d’aquest exemple, els autors ens expliquen que la conversa és un joc d’idees, un espai d’aprenentatge planificat, l’acte de refer i crear idees i generar aprenentatges lligats a la comunicació i significatius. A més, ens expliquen els valors i avantatges que pot tenir l’ús de la conversa a l’aula, com per exemple gestionar el procés d’execució del grup, generar conflictes i posteriors investigacions per resoldre’ls, crear cultura de grup ja que comparteixen idees, opinions i coneixements, i implicar a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge.

Altres aspectes importants als quals el text fa referència són la gestió de la conversa a l’aula i el paper del mestre durant el seu procés, com regular, crear dissidències per a fomentar l’interès i la curiositat i orientar la conversa i, també, quin paper juga l’espai i el context, oferint oportunitats de coneixement, on el mestre pugui i tingui eines per a gestionar la conversa i sigui capaç de generar interès en el grup, donant èmfasi al fet que l’espai físic no ha de ser considerat bo o dolent, sinó que ha de ser el mestre qui el pugui adaptar i fer que sigui l’adequat.

Trobo el text molt interessant ja que es posiciona defensant la conversa (considerada sempre informal) i no tant el diàleg, fet que remarca que la idea que es pretén és crear un clima adequat per a aprendre però no necessariament formal ni estrictament pautat ni controlat, simplement guiat i orientat per a que es pugui donar una conversa fluida ja que l’ambient serà còmode però sense oblidar els objectius que es pretenen assolir.

Tot i això, considero que el text se centra massa en l’exemple de l’escola i potser seria interessant també que apareguessin idees, suggerències o referències sobre la eina de la conversa en altres centres on la dificultat d’implantar aquest mètode sigui major ja sigui per condicions de l’escola i el professorat com de la diversitat i individualitat de l’alumnat.