Comentari sobre la lectura de llibre (pàg. 51-73) 

“Llegir i escriure per viure” de Montserrat Fons i Esteve 

L’aportació que fa Montserrat fonts en el seu llibre “Llegir i escriure per viure”  en les pàgines 51- 73 ens avança quines son les característiques de l’organització del grup en l’espai de l’aula, la temporalització de les activitats i finalment els materials que farà falta tenir en compte en el moment de plantejar les activitats.

En el marc organitzatiu del grup dona molta importància a les tres formules de gestió i diferenciació de les tasques.

Dona, a grans trets, un espai específic amb un ambient de treball idoni per assolir les diferents dimensions de l’aprenentatge, on es contemplin el major nombre de punts de vista possibles i la construcció d’un propi que s’haurà de posar sobre la taula en diferents àmbits, tant en petites converses o bé exposicions en gran grup com podrien ser opinions sobre lectures i posades en comú de les descobertes en treball grupals o individual. Tot com a un còctel d’influències que des de diferents perspectives ajudaran a estimular, usar i consolidar les eines que ens permetran assolir el nostre objectiu.

En l’apartat de l’espai dona molta importància al que és l’entorn on es desenvolupen les activitats ; dimensió, dotació en mobiliari, i la dinàmica d’ús de l’espai etc. Pensarem de forma especial quin és l’emplaçament d’on es faran les lectures, òbviament disposarem un entorn còmode i estimulant per a la lectura i la distribució del grup.

Per a grup gran mantindrem el contacte visual de tots els membres .En petit col·lectiu, i en funció de les dimensions de l’aula es proposa crear petits espais com racons o els mateixos grups de taules. Per a les tasques individuals es requereix concentració, així cadascú haurà de buscar el seu propi espai, allí on cregui que podrà treballar millor, factor que podria ser molt interessant d’analitzar per comprovar la cultura de lectura o escriptura que té cada infant, ajudant-nos a realitza una avaluació contínua necessària, observant el procés de millora de cada alumne en  base a les activitats proposades.

És interessant fer referència a l’interès que pot tenir el docent en traslladar certes activitats de lectura a fora del centre, on es relacionin continguts de l’aula amb el propi context vivencial.

Pel que fa al temps en que es triga a aprendre al llegir, es considera un element rellevant tot hi que relatiu. Cada alumne progressa en gràcies a diversos factors fisiològics i socials, per tant no hem d’obsessionar-nos en el moment concret.

Quan parlem de la durada concreta de cada activitat variarem en funció de la mida del grup, el tipus d’activitat, la seva finalitat i el moment, respectant els ritmes naturals del cos i els interessos dels alumnes . Assegurar-nos d’ocupar el temps previst és necessari però sense forçar la situació i per tant no poder aprofundir quan cal, en definitiva hem de mirar de trobar un equilibri.

Respecte als materials, procurarem d’aportar un ampli ventall de possibilitats, explotant l’entorn immediat, en la mesura del possible, ajudant-nos de libres de format variable, cartelleres que facilitin el contacte quotidià amb allò que s’exposa.

L’accés al codi ha de ser sempre present, en lletra de pal i lligada, per tal d’establir-ne relacions fàcilment amb un cop d’ull.

Aportarem superfícies i utensilis de tota mena per a practicar la representació gràfica de les idees i així ampliar l’imaginari del nen/a. Quan es parla de superfícies també volem fer referència als suports informàtics, per imperatiu legal i cultural.

Hi ha diferents recursos que podrem utilitzar com a eina per fixar un treball personal i rutinari, també per facilitar l’ús i estimular  el joc amb els elements de la llengua a l’hora que es fan propis els símbols que els identifiquen, com per exemple els cartronets amb els seus noms.

En l’aspecte de la lletra utilitzada s’ha de diferenciar entre lletres per escriure i lletres per llegir. La gran gamma de lletres es pot reduir en tres grans blocs; lletra lligada, lletra de pal, i lletra d’impremta.

A més d’estar oberts a que els nens aprenguin a distingir i utilitzar el major nombre de tipografies possible, l’objectiu és la lletra lligada per una convicció, que s’ha de dir, no és del tot universal.

A  banda d’això haurem de ser curosos amb la manera en que introduïm la lletra lligada. Normalment es farà amb els propis noms procurant amb el pas dels dies millorar en rapidesa i seguretat.

Aquest conjunt de paràmetres a tenir en compte a l’hora d’ensenyar la lectoescriptura ens ajuden a resseguir el marc de referència on s'inclouen els continguts d’aprenentatge bàsics per a la seva consecució.