Aprendre a llegir i escriure per viure, Montserrat Fons. Part 1 (pàg.14-28).

Aprendre a llegir i escriure per viure, Montserrat Fons. Part 1 (pàg.14-28).

La primera part del llibre, “Aprendre a llegir i escriure per viure” de Montserrat Fons, tracta el marc teòric que ens ajudarà a entendre el conjunt d’experiències que trobarem més endavant.

Per començar, l’autora afirma que llegir i escriure estan estretament relacionats perquè tenen com a punt de partida el text escrit, però activen diferents processos. El llenguatge escrit, segons Montserrat Fons, és un instrument que serveix per escriure un discurs; per una altra banda, l’escriptura és un sistema de notació alfabètic i no alfabètic. Per tant, el llenguatge escrit i l’escriptura no són pas el mateix concepte. D’aquesta manera veiem que, escriure és el procés pel qual produïm un text. Aquest procés té diverses fases. Aquestes són:

• Planificar establint idees i objectius.
• Construir una trama textual o textualitzar.
• Revisar la producció escrita.

A continuació l’autora ens defineix l’acte de llegir com el procés mitjançant el qual comprenem el text escrit. Comprendre és un procés actiu. És a dir, el lector, quan comprèn un text a l’hora de llegir, interactua amb el text i s’hi implica fent prediccions i inferències.

Aquest llibre de Montserrat Fons es centra en la perspectiva constructivista. Aquesta perspectiva assegura uns aprenentatges significatius, que, segons l’autora,  tenen les següents característiques:

• Significació lògica del contingut
• Significació psicològica
• Activitat mental de l’alumne
• Actitud favorable
• Memorització comprensiva.

Seguidament, l’autora, destaca una sèrie de nivells per les quals passen els alumnes a l’hora d’aprendre a escriure. Per que aquests nivells d’aprenentatge siguin productius cal que els alumnes llegeixin i escriguin en situacions reals. Els nivells d’aprenentatge són les següents:

1. Escriptura com a reproducció.
2. Escriure com a producció formalment regulada per crear escriptures diferenciades.
3. Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica.
4. Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbico-alfabètica de la paraula.
5. Escriure com a producció controlada per la segmentació alfabètica-exhaustiva d’aquesta.

Montserrat Fons també ens parla dels usos de la llengua escrita. De fet, els classifica de la següent manera:

• Ús pràctic: tracten de resoldre qüestions de la vida quotidiana.
• Ús científic: serveixen per accedir a la informació o per a formes superiors de pensament.
• Ús literari: aprecien el valor estètic dels textos.