En aquest article tractarem en primer lloc el concepte
de lectura i escriptura i en segon lloc parlarem de la teoria de l’aprenentatge.
En l’actualitat hi ha diferents percepcions sobre el que
implica llegir i escriure. A l’escola, llegir i escriure eren dues activitats
que es consideraven sempre activitats independents, es creia que els infants
aprenien primer a llegir i després a escriure. Més endavant es va arribar a la conclusió
que eren dues activitats que s’havien d’ensenyar i escriure juntes, aquesta
activitat es denominaria lectoescriptura. Llegir era rebre i escriure era
produir. Teberosky (1996), va establir la idea de concebre la lectura i l’escriptura
com a habilitats que impliquen processos cognitius, fonamentalment processos visuals,
motors i auditius.
Ferrero i Tolchinsky comparteixen la teoria que fa
referència al fet que llegir i escriure són dos conceptes que estan
interrelacionats perquè fan referència al text escrit; entès com un sistema de
representació gràfica del llenguatge que s’escriu. El text escrit està
directament relacionat amb l’oral però també té unes propietats específiques,
com per exemple, que no escrivim igual que parlem. Així extraiem que el que
distingeix l’escriptura del llenguatge escrit és:
-
L’escriptura és la forma, el
sistema de notació alfabètica i el conjunt de caràcters i convencions gràfiques
no alfabètiques (signes de puntuació, majúscules, etc.).
-
El llenguatge escrit és l’instrument,
sotmès a les condicions d’ús que constitueixen les formes de discurs.
A
partir d’aquí ens preguntem dues preguntes, que anirem resolent al llarg de l’explicació.
1. Què entenem per llegir?
Llegir és un procés
mitjançant el qual es comprèn el text escrit, llegir vol dir comprendre tot i
que, avui en dia molta gent encara relaciona el fet de llegir amb l’habilitat
de descodificar més que amb la de comprendre. Isabel Solé explica que la
comprensió del text escrit implica el següent:
-
Llegir és un procés actiu, perquè
qui llegeix ha de construir el significat del text interactuant-hi
(coneixements previs del lector i els objectius amb què s’enfronta).
-
Llegir és aconseguir un objectiu,
l’objectiu és el que guia la lectura. Aquest, determina les estratègies que es
posen en marxa per a la comprensió i el control que es va exercint durant la
lectura de forma inconscient. La interpretació que fem dels textos que llegim
depèn de l’objectiu que perseguim, ja que podem llegir un mateix text amb diferents
objectius.
-
Llegir és un procés d’interacció
entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text,
relacionant-lo amb allò que ja sap i ha d’adaptar-se al text. És el que Smith anomena
informació visual i informació no visual, ambdues necessàries per llegir. La
informació visual és aportada pel text i la no visual pel qui llegeix, el qual
posa en joc la seva competència lingüística, els seus coneixements previs, el
seu interès i el seu propòsit per obtenir un significat
-
Llegir és implicar-se en un procés
de predicció i inferència. Aquest procés es basa e la informació que aporta el
text i que permet afirmar o rebutjar les prediccions i inferències fetes. La persona
que llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i
també de les seves parts mentre va llegint.
Què entenem per escriure?
Escriure és el
procés mitjançant el qual es produeix el text escrit. Es tracta de donar forma
d’escrit i reajustar totes les variables per aconseguir un text escrit portador
del significat desitjat per l’autor.
Qualsevol activitat d’escriptura, ha d’implicar el procés complet de
producció del text, en el qual intervenen tant es aspectes de notació gràfica
com els relacionats amb el llenguatge, com també els aspectes discursius. Per aprofundir en el concepte de procés de
producció d’un text Anna Camps, ens ofereix el treball per projectes. La composició
del text es desenvolupa a través de diferents suprocessos: planificació,
textualització i revisió.
La planificació fa referència a les decisions que l’escriptor
pren mentre configura el text, ja sigui abans d’escriure, mentre l’està
escrivint... Durant la planificació l’escriptor es fa una representació de la
tasca i desenvolupa essencialment tres subprocessos: generació d’idees,
organització de les idees i establiment d’objectius. La textualització fa
referència a conjunt d’operacions que porta a la construcció d’una trama
textual a través de la linealització de les unitats lingüístiques. La revisió
és el subprocés més important de la composició del text, és el que caracteritza
de manera especial la producció escrita i la diferència de l’oral. Qui escriu
no està sotmès a la pressió que la rapidesa de la producció oral imposa i té
tot el temps per examinar i reexaminar el text, i pot fer tots els canvis que
vulgui fins a quedar-ne satisfet.
Per altra banda, l’article ens parla de tres teories de
l’aprenentatge: La concepció constructivista, descripció evolutiva del
desenvolupament de l’escriptura i s’aprèn a llegir llegint i s’aprèn a escriure
escrivint. D’aquestes teories extraiem que només podrem desenvolupar de manera
signicativa els processos que intervenen tant en el llegit com en l’escriure si
posem els nens que han d’aprendre en situacions d’ús real d’aquesta lectura i
escriptura. I cal remarcar que poc podrem afavorir que es desenvolupin les
estratègies d’activar els coneixements previs i d’elaborar hipòtesis segons els
objectius de lectura si allò que proposem de llegir als nostres aprenents no té
cap altre objectiu que aprendre mecànicament.
En definitiva, és
cer que a vegades llegim o escrivim amb la finalitat d’aprendre, però també és
cert que aquest aprendre ens pot aportar molta satisfacció i plaer. I la
lectura i l’escriptura tenen diferents tipus d’usos: pràctic (es persegueix la
utilitat), científic (contempla l’aspecte de poder que dóna saber llegir i
escriure) i literari (contempla la capacitat d’expressar sentiments, de
provocar ambigüitat i de crear mons imaginaris). L’objectiu de la lectura i l’escriptura
és per tant, apreciar la particularitat dels gèneres literaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada