dimecres, 2 d’abril del 2014

Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit



Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit.

L’article que ens exposa M. Monterde i A. Sanz ens parla sobre la conversa com a recurs d’aprenentatge per aplicar-lo a la pràctica educativa diària. El diàleg a l’aula, a part de ser un procés d’interacció, tant entre els alumnes com entre el/la mestre/a i el grup-classe, pot ajudar-nos a aprendre ja que entre conversa i conversa el vocabulari dels nens i nenes es va enriquint. Per crear una bona conversa el mestre ha d’actuar de mediador i un guia del diàleg. Ha d’aconseguir un ambient on els alumnes es sentin còmodes i també ha de facilitar un motiu de la conversa.  Tot i això, els alumnes requereixen d’una base per practicar la conversa per tant, el/la mestre/a ha de treballar amb aquesta eina per tal de que la conversa sigui funcional, d’aquesta manera, els nens i nenes aniran adquirint hàbits de confiança i respecte, cada cop estaran més segurs d’allò que diuen i haurà igualtat a l’hora de conversar amb la finalitat d’aprendre continguts. A demés, l’autora d’aquest article ens explica que els alumnes han d’escriure allò que aprenen i considero que és una pràctica que pot resultar exitosa si es realitza de manera adequada.
Font
En la meva opinió, aquest recurs d’aprenentatge, el diàleg, pot ajudar molt a adquirir coneixements si es porta d’una manera convenient però cal pensar que l’autora d’aquest article treballa en una escola on la ratio de l’alumnat és inferior a la d’altres escoles i per tant en grup reduït sí que pot ser més fàcil fer un debat i aprendre parlant, què passaria si hi ha molts més alumnes a l’aula? Jo crec que la conversa podria resultar menys profitosa si hi ha 25 o 30 alumnes per aula ja que potser sempre parlarien els mateixos. Tot i això  no tinc cap dubte en que tot es pot aprendre parlant amb els altres, mentre et corregeixen i es dialoga en un clima respectuós. També cal dir que podria ser que la conversa no derivés sempre en un contingut curricular i jo crec que en aquest cas, és el moment on el/la mestre/a ha d’actuar en el seu paper de mediador per tal de portar la conversa a bon port.

Preguntes a l’autora:
-          -Què passaria si el nombre d’alumnes és massa elevat per realitzar una conversa? Com ho faria amb un nombre elevat d’alumnes?
-          -Què passa si la conversa no deriva en un contingut curricular?

-         - Com es podria aplicar a l’ESO? On els continguts curriculars són molt més específics. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada