Criteris d’avaluació

L’avaluació dels aprenentatges té una funció de regulació del procés d’ensenyament i aprenentatge. El propòsit és la millora continuada de l’alumne a qui s’avalua, per tant és un instrument per veure els canvis que es van produint. Té també una funció d’orientació de l’alumnat. Podem distingir entre avaluació inicial, formativa i additiva. Cal dir que l’avaluació s’ha de tenir en compte durant tot el procés d’aprenentatge i no només al final. Per tal de sistematitzar les observacions, les graelles són útils per comprar l’evolució de principi a final de curs. L’autora ens proposa una proposta d’observació per a una regulació continuada del procés; com són dues fitxes d’enregistrament, els dictats i el diari de classe. Amb els dictats podem guardar les produccions realitzades per cada nen/a, en diferents dates; i amb el diari de classe podem anotar tots els aspectes que ens semblen rellevants o ens criden l’atenció. Quan un mestre planifica activitats, ha de facilitar que conegui els objectius, anticipi i planifiqui accions per poder apropiar-se dels criteris d’avaluació. Segons, Jorba i Caselles, les peces clau del dispositiu pedagògic són: - Autoavaluació: cada alumne ha de poder avaluar el seu treball en funció de la pauta establerta entre tots. La comparació és molt útil per autoavaluar-se ja que és un aspecte que l’infant va descobrint a mesura que es va apropiant del sistema d’escriptura. - Avaluació mútua: avaluació de les produccions d’un alumne o grup d’alumnes per u altre alumne o grup d’alumnes. - Coavaluació: avaluació de la producció d’un estudiant pel mateix estudiant i pel mestre o mestra. Ajuda a fer adonar el nen o nena sobre què ha après de nou. Sota el meu punt de vista i com a reflexió sobre la lectura d’aquestes pàgines, estic d’acord amb què l’avaluació s’ha de donar tant durant el procés d’aprenentatge com al final d’aquest procés, ja que no només hauria d’importar el resultat final de qualsevol tasca sinó que és molt important com es va avançant.