Situacions discursives i tipus de text

En aquest apartat del llibre els autors expliquen els usos que podem fer dels textos i els discursos amb els nostres alumnes i la rellevància de les activitats al voltant d’aquests elements per afavorir el procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua. Aquest apartat conté tres pràctiques que són les següents:

La pràctica 1 anomenada “Gèneres discursius i diversitat textual” defensa la tesi que els gèneres textuals no són el mateix que els gèneres discursius. Els primers són els tipus de text que trobem classificats a partir d’unes característiques i els segons són situacions contextuals en què es desenvolupa un discurs. Tots dos són elements que l’escola ha de tenir en compte per a l’ensenyament de la llengua i el desenvolupament de la competència lectora, ja que el text i el discurs són aspectes clau per a la comunicació.

Aquesta pràctica m’ha fet reflexionar sobre diferents aspectes i que crec que es troben ben implícits en el text, com per exemple que per a un infant, l’alfabetització no es pot centrar tan sols en una perspectiva lingüística on només tingui importància el codi, sinó que ha d’adoptar una perspectiva sociolingüística i sociocultural, que permeti a l’alumne llegir entre línies, veure-hi més enllà del codi i de la tècnica d’escriure. Una lectura ha de fer que el lector interactuï amb el text, que reflexioni sobre allò que està llegint i mostri interès, donant un sentit a la lectura. En definitiva, una lectura ha de permetre que un infant gaudeixi. Un altre dels aspectes que he trobat més rellevants ha estat que els autors destaquen que els mestres hauríem de fer una correcta selecció del textos que fem llegir als alumnes per tal que aprenguin llengua. Com per exemple treballant amb una gran diversitat textual de gèneres discursius i amb diferents suports, formats i àmbits d’ús.

Així, doncs, el que n’extrec d’aquesta pràctica és que és molt important que els alumnes gaudeixin amb una lectura i estiguin interessats per a l’aprenentatge de la llengua (sigui la que sigui). Hem d’aconseguir que els alumnes estimin la llengua i la vegin com un mitjà d’accés al món i la societat que els envolta. Per això, cal que els mestres fomentin la lectura com quelcom lúdic i divertit, mai com una activitat que necessàriament ha d’anar acompanyada de fitxes i exercicis. 

El títol alternatiu que proposo és el de “L’enfocament de la lectura a l’educació primària”

La pràctica 2 s’anomena  “Formats i textos” i aquesta treballa sobre el concepte de que hi ha diferències entre la lectura i l’escriptura digital i l’escrita, però cadascuna d’elles es tindrà en compte en diferents contextos, ja que són dos elements que es complementen. Així doncs, cal saber quin suport és el més adequat en cada situació.

Aquesta pràctica ens  encoratja a utilitzar ambdós mecanismes de lecto-escriptura sabent en quin moment hem d’utilitzar cadascú i tal i com diu al text, hi ha diferents moments en els quals es pot utilitzar un suport i altres en els quals es pot utilitzar l’altre. El suport digital segons el text es podria adreçar més a activitats de recerca pel fet de poder arribar a molta més informació i molts més recursos. En canvi, pel que fa al suport escrit és preferible tocar un llibre i sentir el romanticisme que aquest fet comporta, ja que digitalment es perden molts elements que només es poden aconseguir en la lectura i l’escriptura en paper.

El títol alternatiu que li dono és el de “Format digital en front del format escrit, elecció o unió?”

Per últim tenim la pràctica 3 que s’anomena “La construcció del lector autònom”. Aquesta pràctica ens parla del paper fonamental que té l’escola en l’assoliment de la competència lectora i l’autonomia dels infants. És important que els centres escolars i els mestres encomanin el gust per la lectura als seus alumnes i evitin pràctiques que els facin avorrir-la. Cal engrescar-los amb els mètodes adequats per tal que es creïn hàbits lectors. Però la tesi que ens vol fer veure és que no solament és tasca de l’escola, sinó que ha de ser tasca de l’entorn més proper de l’alumne, de la seva família i del seu entorn a més a més del de la escola com ja he esmentat. Nosaltres tenim la mateixa responsabilitat que aquests altres agents.

Aquesta pràctica ens exposa molt bé quines pràctiques no afavoreixen una comprensió lectora autònoma, que són les següents:

- No desmerèixer les lectures dels alumnes.

- No exigir treballs, de manera sistemàtica, després de cada lectura.

- No obligar a llegir un text determinat.

- No corregir sistemàticament els errors quan els alumnes llegeixen en veu alta.

Però sí que m’agradaria exposar que aquesta pràctica podria explicar amb més detall les pràctiques correctes a l’hora d’ensenyar a llegir al igual que fa amb les incorrectes. Seria convenient que expliqués quina seria la manera correcta de corregir els comportaments incorrectes amb alguna classe d’exemples o tipus d’ensenyament.

Personalment penso que el problema actual que tenen les escoles és que desvinculen l’ensenyament de la lectura i l’escriptura de les pràctiques quotidianes de la nostra vida. I aquest és el motiu principal pel qual hi ha tant poca gent que hagi desenvolupat el gust per la lectura. No serveix de res ensenyar únicament la tècnica, a llegir i a escriure o el traçat si no sabem comprendre què és el que llegim i per a què ens serveix. Així, doncs, amb una pràctica d’ús real s’aprèn més i amb més interès, ja que els nens entenen que això els servirà fora de l’escola, un ensenyament que els sigui significatiu i que puguin extrapolar-lo a la vida real.

Com a títol alternatiu he decidit fer només una modificació del actual i és “Agents reals que intervenen o haurien d’intervenir en la construcció d’un lector autònom”.

Per acabar, m’agradaria dir que les tres pràctiques m’han semblat molt interessants de llegir, ja que m’han fet relacionar conceptes que no hagués relacionat de forma autònoma. A més, m’han servit per a reafirmar el meu pensament sobre l’objectiu de la lectura i l’aprenentatge de la llengua a l’escola primària. Tal i com hem parlat a la pràctica 3, considero que l’assoliment de la competència lingüística i lectora no ha de servir per a fer exàmens i aprovar-los sinó que els hi ha de donar un major significat. Si ens limitem a això, els alumnes no aprenen, sinó que memoritzen i no li veuen cap utilitat pràctica a l’aprenentatge, fent que avorreixin el context escolar. Per això, penso que l’objectiu d’aprendre llengua i lectura ha de ser ensenyar a argumentar, a ser crític, a saber pensar, escriure i expressar el que pensem. Per tant, penso que, com ja hem comentat a classe, la llengua té un ús pràctic (resoldre qüestions de la vida quotidiana en societat alfabetitzada), un ús científic (per accedir a la informació i a formes superiors de pensaments i que potencia el coneixement) i un ús literari (per obtenir plaer estètic o crear bellesa).

Un article que considero que podria complementar aquest és el de “Enseñar a leer los textos de estudio en la escuela primaria” escrit per Marta Marin. És un text que parla sobre com enfocar l’estudi del text a l’educació primària. Per això, considero que seria una bona lectura complementària a aquesta i ampliar els temes tractats.

L’adreça és la següent: http://servicios2.abc.gov.ar/lainstitucion/revistacomponents/revista/archivos/anales/numero06/archivosparadescargar/18_marin.pdf