La seqüenciació didàctica

La seqüenciació didàctica és la manera com es distribueixen les activitats d’ensenyament i aprenentatge per assolir un contingut. Per aprendre a llegir i a escriure hi ha una proposta d’activitats concreta i és:

• Creació de situacions a l’aula amb necessitats reals d’ús de la llengua escrita. El mestre ha de concretar l’objectiu i facilitar el desenvolupament del projecte.
• Recerca de solucions per satisfer la necessitats: entre tots es proposen activitats per acostar-se a l’objectiu. El mestre pot reconèixer els coneixements previs. Un cop consensuat l’objectiu es planifiquen les accions per aprendre.
• Resolució: és el desenvolupament de les accions (construcció del coneixement).
• Experiència d’ús de la llengua escrita: permet aprendre a llegir i a escriure de manera contextualitzada.
• Reflexió: reflexió i valoració dels processos i dels resultats (producte final i aprenentatge específic).

El paper del mestre o la mestra és conèixer la zona de desenvolupament real de l’alumnat i  oferir les condicions per avançar a la zona de desenvolupament òptim. S’ha de tenir en compte que ha d’orientar, establir una bona comunicació, estimular i establir un clima de confiança. El paper del mestre en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura respon a unes finalitats concretes:

• Conèixer el punt de partida de cada alumne: aquest no és estable i per és per aquest motiu que és difícil de trobar (és possible mitjançant activitats concretes o la observació). Respecte a l’escriptura s’ha d’estimular a l’alumnat perquè provin d’escriure (valoració de les produccions, acceptació sense correcció). Pel que fa a la lectura  s’ha d’estimular als infants a pensar hipòtesis sobre textos. Per últim per a la lectura i l’escriptura s’ha de saber esperar a que l’alumne generi els seus propis dubtes, s’ha d’investigar els perquès mitjançant converses amb els alumnes i un punt molt important és l’interpretació de les respostes per a una bona intervenció didàctica.
• Intervenir per facilitar els aprenentatges: un cop reconegut el punt de partida, el mestre ha crear situacions que permetin avançar als alumnes mitjançant reptes i l’orientació a la recerca de solucions. No s’ha de caure en una rutina, s’ha de generar reptes generals (i també individuals), aquests tindran més d’una resposta i no  cal que es resolguin de manera satisfactòria, poden quedar oberts. Pel que fa a l’orientació de la recerca de solucions s’ha de fomentar que els alumnes posin en marxa les seves pròpies estratègies (no tots actuaran de la mateixa manera), aquestes estratègies es poden posar en comú.                                                  Cal destacar que els infants també aprenen per imitació per aquest motiu el mestre ha de llegir i escriure davant d’ells (s’ha de ser molt curós amb l’actitud, disposició del cos, expressions facials...). L’escolta de textos llegits per un lector expert té una influència decisiva en el desenvolupament de la lectura.

Com a reflexió sobre la seqüenciació didàctica de l’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura i la lectura crec que és important tenir en compte les fases esmentades anteriorment. El paper del mestre és essencial per a un bon desenvolupament de l’infant, el mestre és el mirall de l’alumne i com a tal, ha de tenir molt en compte que cada petit detall ha d’estar cuidat i reflexionat.