Si analitzem a grans trets l'article Leer y escribir en un mundo cambiante, podem veure que la Doctora
Emilia Ferreiro vol deixar una idea molt clara: hem d'escoltar els nens, durant
totes les etapes, sense tallar-li's les ales, i fer tot això per aconseguir que
arribin cap a l'alfabetització funcional. Ara pensarem, i que és l'alfabetització
funcional? Aquest és un aspecte que Emilia Ferreiro remarca durant tot el text i el qual considera
essencial, i és que sentim plaer cap a la lectura i l'escriptura i que ho
dominem completament.
Per poder arribar a aquest concepte, l'autora fa una mirada horitzontal
durant tota la història antiga, en la qual, hi havia persones que estudiaven
una tècnica i es consideraven alfabets funcionals, cosa que actualment no
passa. Ara ens trobem que estudiem i pensem que ja som alfabets, quan realment
ens falta un llarg camí per ser-ho realment. Llavors, com podem fer que els
alumnes arribin a convertir-se en alfabets funcionals? El primer que fa falta és
una motivació. Els alumnes han d'estar motivats i no podem esperar que els
motivin a casa, ja que en molts casos l'herència cultural juga males passades.
Hem de ser els mestres qui donem l'oportunitat a que tots els alumnes estiguin
motivats per llegir o escriure, ja que són dos aspectes fonamentals en
l'educació d'un nen.
 |
| FONT |
Realment no ens adonem fins a quin punt la lectura ens enriqueix i ens fa
aprendre, però tot depèn de la manera en la que la utilitzem. Com bé diu
Fontich en el seu article El diàleg a
l'aula, hem de fomentar el pensament crític dels nens i, per fer-ho, podem
partir de qualsevol punt, fins i tot de la lectura, però motivant que
s'estableixi un diàleg entre el contingut del llibre i les aportacions de
l'alumne. L'alumne ha de ser capaç de reflexionar i de posar en comú les seves
idees amb els seus iguals. Si aconseguim que s'estableixi la comunicació entre
els alumnes, tindrem un gran camí ja recorregut, cosa en la que estan d'acord tan
Fontich, com Mariona Monterne i Rosa Gil.
Després d'aquesta reflexió, acabaré amb dues idees que considerava certes però
que amb la lectura d'aquest article m'he adonat que estava totalment
equivocada. La primera cosa que jo pensava és que qualsevol persona que acabava
la seva educació ja estava alfabetitzat, cosa que he vist que no, ja que ser
alfabet requereix un plaer i un gust per la lectura que s'ha de fomentar encara que no estiguis estudiant. L'altra qüestió que
considerava és que existien persones lletrades o erudites completament i m'he
adonat que no és possible, ja que es molt improvable que algú sàpiga tot de qualsevol tema.
Finalment, vull acabar amb una pregunta que va destinada a l'autora de
l'article:
- En quin punt trobem la barrera
entre alfabets i alfabets funcionals? Qui la marca?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada