Leer y escribir en un mundo cambiante

La perspectiva funcional i l’alfabetització

L’autora basa la seva tesi sobre l’alfabetització com un procés obert i complex, més sofisticat, inacabat i incomplert, que té veure amb diverses habilitats relacionades amb les destreses funcionals. L’important no és saber esciure sinó fer-ho i saber en quins moments és pertinent i en quins moments ens hi podem beneficiar.

Exemples sobre l’alfabetització que utilitza l’autora per defensar la seva tesi:

-          Alfabetització en procés obert: els seus alumnes de la universitat aprenen a llegit textos científics que abans no eren capaços de llegir.

L’autora respon a quatre preguntes clau:

1.-    Com es veia abans l’escriptura en comparació amb l’actualitat?

        Professió restringida i molt tècnica, no lligada a les activitats quotidianes.

2.-    Quina és la visió dominant avui dia?

Avui està lligasa a les funcions.  Tot està lligat a la lectura i l’escriptura.

3.-    Com afecta el context social al procés d’alfabetització?

El context social determina la nostra cultura i per tant la nostra alfabetització, si ens familiaritzem amb un entorn social pobre tenim més risc d’analfabetització i al inrevés menys.

4.-    Quins avantatges i desavantatges tenen les noves tecnologies en el procés d’alfabetització?

Les tecnologies són una bona font d’informació que tenim en l’actualitat tot i que, sovint perjudica sobretot en el tema de l’escriptura. En les xarxes socials, sovint, els joves tenim tendència a abreujar les paraules, per exemple, perquè? Com xq? I això ens perjudica molt alhora de fer una redacció ja que ens acostumen a escriure malament.

Per altra banda, cal destacar que ella parla de que es l’alfabet funcional. No parla molt del tema que tots som analfabets en generes discursius que no dominem. El concepte d’alfabetització és inadequat. Perquè sempre estem aprenent coses que ens ajuden a ser més competents.

En conclusió, jo pensava que l’alfabetització es donava únicament a l’escola i creia que era un procés que finalitzava un cop aprenem a escriure i l’autor argumenta i deixa constància que l’alfabetització és un procès obert que no s’acaba mai. Finalment, proposo una pel·lícula com a activitat complementària: Mentes peligrosas.