"El diàleg com a via d'aprenentatge"

“El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural” és un article de l’autor Xavier Fontich que planteja la següent tesi: La interacció oral entesa com a canal per a què es produeixi el procés d’aprenentatge. Vam escollir com a alternativa del títol El diàleg com a via d’aprenentatge, ja que, en acabar de llegir l’article, la percepció que tenia sobre el diàleg ha canviat, coneixent ara, encara més, la seva gran transcendència en el procés d’aprenentatge.

Al llarg de l’article, l’autor respon a quatre preguntes principalment. Una primera, on proposaria “Quin és l’objectiu de l’educació?” i ens parla de la seva funció de facilitar un entorn on els alumnes participin amb activitats productives i intencionades per poder arribar a dominar instruments i pràctiques culturals, amb la finalitat de resoldre aquestes mateixes activitats.

Com a segona, per presentar un nou concepte, respondria a “Què és la bastida?” com a un procés fluid, recíproc entre professor i alumne, obtingut de la negociació i de l’activitat en col·laboració.

La tercera planteja “Per què s’ha de promoure la parla exploratòria?” i respon mostrant-la com a un  estil distintiu bàsic de pensar socialment que està basada en principis de claredat, responsabilitat i capacitat crítica, que identifica els trets crucials del discurs instruït i que genera una gran influència en el desenvolupament cognitiu dels alumnes.

I, per últim, una quarta pregunta on es qüestiona “Quin ha de ser el rol del professor per a potenciar el diàleg?” i parla de la millor opció, on el docent treballa amb una funció de guia, usant el diàleg per dirigir el desenvolupament d’un entorn de recerca en el qual els alumnes adopten un rol compartit, actiu i reflexiu per a l’aprenentatge.

D’altra banda, per a defensar la seva tesi, l’autor usa una comparació entre el coneixement ritual (usant-ho alhora com una metàfora) i el coneixement de principis, com a un dels fonaments de l’aprenentatge basat en el diàleg.

A més, fa referència a Vigotsky per a presentar un mètode per potenciar la interacció entre el mestre i l’alumne, podent fer així ús del diàleg, anomenat Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP)

Una afirmació usada per l’autor per defensar la seva tesi és: “Els docents més efectius consideren que els aprenents seran capaços de desenvolupar estratègies i idees en xarxa si se’ls posa en situació d’haver d’explicar les seves idees i d’haver d’escoltar les idees dels altres”, per tant, potenciar el diàleg.

Una idea implícita que necessitaríem ampliar és el concepte de la noció de diàleg de Bakhtin, on ens diu que “el llenguatge tindria una estructura i una funció dialògiques i la parla contextualitzada tindria un caràcter responsiu adreçat a complementar o discutir les intervencions dels altres.”

Per acabar, voldria destacar tres idees que han variat la meva concepció després d’haver llegit l’article. La primera, és que jo creia que l’estratègia de Zona de Desenvolupament Intermental anava dirigida del qui té més coneixements al que menys (mestre-alumne), en canvi, no sempre l’ajut ve del què en sap més, no es tracta de grups homogenis.

A més, no donava molta importància a donar pautes en el diàleg, i l’autor afirma que cal que el professor identifiqui de forma molt explícita el que compta com a discussió bona i productiva i, junt amb els alumnes, estableixi les regles bàsiques que cal seguir.

Finalment, no creia que podria arribar a tenir tanta transcendència el diàleg en l’aprenentatge, i l’autor afirma que la interacció verbal és un eix privilegiat de l’aprenentatge, veient el llenguatge com a signe mediador que conviu amb uns altres instruments psicològics, com sistemes de numeració i algebraics, diagrames, mapes, dibuixos,...