El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural, Fontich (2011)
Tots sabem que el
diàleg és un mecanisme de vital importància per al desenvolupament humà i per a
crear els vincles i la comunicació necessària per a viure en societat. L’aprenentatge,
des de la perspectiva social implica aprendre mitjançant la interacció la
col·laboració i l’intercanvi de coneixements entre els diferents membres que la
conformen.
Des de petits, tots
aprenem a parlar i a comunicar-nos per tal de donar a conèixer les nostres
opinions, per poder expressar allò que sentim o que volem dir, escoltant el que
diuen els demés i, en general, establir comunicació amb tota aquella gent que
ens envolta i forma part de la nostra vida. Per això, és important que l’escola
no nomes es basi en el fet d’ensenyar coneixements i omplir els caps dels
alumnes amb informació i més informació, sinó que ha de fomentar l’autonomia i
el pensament crític en cadascun dels alumnes, donant importància al diàleg i la
comunicació com a base de l’aprenentatge significatiu. I és aquí on el mestre
ha de jugar en el paper de mediador, reduint el seu marge de maniobra per tal
de donar més llibertat als nens/es i deixar que aprenguin sense intervenir-hi
massa.
El diàleg esdevé un
punt clau en l’aprenentatge ja que la seva funció és transmetre mitjançant la parla exploratòria les eines que són
necessàries per ajudar a que els propis alumnes siguin capaços d’aplicar el seu
propi aprenentatge.
Fontich fa
referència al concepte de bastida,
conegut també com scaffolding de Lev Vigotsky, i ens el defineix com un procés fluid, mútuament responsiu entre
professor i alumne, resultat de la negociació i de l’activitat col·laborativa.
Aquest concepte de bastida es pot relacionar i fins i tot complementar amb la
parla exploratòria i la importància del diàleg, donat que comporta la
implicació tant del nen/a com de l’adult en un procés que estableix negociació
i desacord, intercanvi i compartició d’ informació, judicis i decisions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada