Els criteris
d’avaluació que ens presenta Montserrat Fons al llibre “Llegir i escriure per
viure” tenen una implicació a partir d’una visió constructivista. Dues idees clau
que podem interpretar de les seves aportacions són:
• Respecte l’aprenentatge i l’ensenyament és
important valorar el procés i l’evolució que presenta l’alumne i no només el
resultat. Per aconseguir aquesta valoració, Fons, proposa establir tres
períodes d’avaluació; abans, durant i desprès.
• Perquè l’aprenentatge tingui resultats
significatius, hem d’entendre l’avaluació com un procés d’autoregulació. Aquesta,
utilitzada de forma contínua, integrarà dos instruments fonamentals com són l’observació
i el diàleg.
Respecte la primera
idea, aconseguirem una comparació entre les observacions dels tres períodes, que
ens permetrà observar quin ha estat el progrés de l’infant. Amb una adequada
intervenció per part del docent, ajudarem a guiar l’alumnat i donar el suport
adient a les seves necessitats, aquest concepte, enllaçat amb la segona idea,
dóna valor als dos instrument imprescindibles com són l’observació i el diàleg
per poder fer veure l’alumne l’evolució que pateix, i com a mestres saber quin
tipus d’ajut requereix. A més seran el punt de partida per provocar activitats
com l’estimulació, l’experiment, la motivació, la investigació, la reflexió, el conflicte cognitiu, la interpretació, l’intercanvi,
entre altres actituds bàsiques per transmetre l’esperit de superació i
correcció dels nostres errors. Si no hi haguessin errors no hi hauria
aprenentatge.
Per a una regulació contínua, Fons ens exposa altres
instruments productius com les fitxes d’enregistrament, dictats, i el diari de
classe. Totes comparteixen finalitat, que és recopilar tots els comentaris i produccions
observables per en qualsevol moment, tenir evidències del seu avenç.
Finalment ens presenta tres ítems, dels quals tots hem
sentit parlar, igual d’importants per considerar l’autoregulació, parlem de l’autoavaluació,
l’avaluació mútua i la coavaluació.
Tots els fonaments que segueixen per avaluar l’alumnat m’han
semblat una bona pràctica, crec que és important compartir amb ells el
desenvolupament i èxits que aconsegueixen per tal d’enfortir la seva
autoestima, i transmetre’ls el valor de disposar-se sempre a aprendre. Tot i
així algunes idees han quedat implícites com per exemple, quins són els
paràmetres que utilitzen per saber si necessiten ajudes especials. Ens planteja
els criteris d’avaluació per saber en quin nivell es troben els nens però no
sabem com aborden les dificultats, o per altra banda, alguns dels instruments
que ens presenta, crec que són molt interessants però, un cop finalitzat el
curs com avalua la mestra la competència de la lectoescriptura, llegeix tot el
recull d’evidències?
Veiem una vinyeta còmica d’una situació que podem
adaptar al context de l’aula, tots els animals són diferents igual que les
seves possibilitats, però tots disposaran dels màxims esforços per assolir el
que es demana. Clar exemple, per reflexionar sobre que el mestre ha de saber
adaptar els mètodes segons les necessitats dels alumnes, i tenir en compte a l’hora
d’avaluar els aspectes evolutius de forma individual.
Per mitjà d’aquest enllaç, podem accedir a un article d’aquesta
mateixa autora, crec que és interessant per aclarir les idees que defensa en la
seva obra respecte l’aprenentatge de l’escriptura i la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada