Llegir i escriure de forma interdisciplinària

En aquesta entrada parlaré sobre les idees més rellevants respecte a la introducció del llibre “Llegir i escriure per viure. Alfabetització i ús real de la llengua escrita a l’aula” de Monsterrat Fons que corresponen a les pàgines 14 fins a la 28. Aquesta part del llibre ens mostra el Marc teòric que ens ajudarà a entendre més profundament les experiències posteriors que trobarem en el llibre.

Una de les idees principals que reflexa l’autora és treballar a l’aula el llegir i l’escriure de forma interdisciplinària. Les metodologies d’abans tractaven aquests dos termes d’una manera separada, és a dir per començar a escriure primer s’havia d’aprendre a llegir. Avui dia es considera que la millor manera de viure de forma alfabetitzada i aprendre amb sentit a llegir i escriure ha de ser treballant juntes totes dues habilitats. A més a més, aquest llibre ens ajuda a entendre d’una manera més profunda els termes de llegir i escriure, explicant cada concepte i remarcant una idea important com és la de que “S’aprèn a llegir, llegint i s’aprèn a escriure, escrivint”, d’aquesta manera entenem que llegir és comprendre i escriure és produir. Per tant, tenint clar aquests conceptes, hem de tenir present que primer no s’ha de treballar un i després l’altre, sinó que ha d’haver tot un procés on ha d’existir una relació entre aquestes i treballar de manera conjunta.

Altra de les idees clau que reflexa l’autora en aquest llibre és el marc de referència psicològic en el qual s’enquadra les experiències que ens mostren, com és la concepció constructivista. Aquesta teoria consisteix en que la persona té marcats uns esquemes de coneixement que són les representacions d’un objecte en un moment donat de la seva vida. Aquesta teoria adopta i reinterpreta el concepte d’aprenentatge significatiu, que implica la capacitat d’atribuir significat propi i personal a un objecte de coneixement que existeix objectivament, és per això que ens mostra una sèrie de condicions per tal de que es pugui complir aquest aprenentatge significatiu com per exemple:

-          Significació lògica del contingut

-          Significació psicològica

-          Activitat mental de l’alumne

-          Actitud favorable

-          Memorització comprensiva

D’altra banda, en aquest marc teòric es basa en les fases de la investigació que van fer Ferreiro i Teberosky on el seu estudi consistia en una recerca qualitativa orientada a la descripció de l’alumnat en referent al llegir i l’escriure (Què fan els nens i nenes quan aprenen a llegir i escriure, com interpretar allò que diuen sobre el seu aprenentatge). Aquestes fases són les següents:

1.       Reproducció

2.       Escriptures diferenciades

3.        Segmentació sil·làbica

4.       Segmentació sil·làbico-alfabètica

5.       Segmentació alfabètica-exhaustiva

Finalment, altra de les idees claus d’aquest marc teòric és l’ús habitual de la llengua escrita. Per sistematitzar els usos de la llengua escrita, l’autora es basa en Tolchinsky (1990) on afirma que el resultat de l’alfabetització va més enllà del domini de l’alfabet i inclou (component de l’alfabetització):

-          Resoldre qüestions de la vida quotidiana o ús pràctic, és a dir, contempla l’adaptació i compren els usos pràctics que tenen per objectiu satisfer les necessitats quotidianes d’una societat alfabetitzada.

-          Accedir a la informació o ús científic, on contempla l’aspecte de poder que dóna saber llegir  i escriure. Dóna accés a més informació i utilitza l’escriptura per a la potencializació del coneixement.

-          Apreciar el valor estètic o ús literari, on es contempla els aspectes retòrics, poètics o estètics del llenguatge. S’accentua la capacitat d’expressar sentiments, de provocar ambigüitat i de crear mon imaginaris.

En conclusió ens diu que per a viure autònomament en la nostra societat, no solament necessitem llegir i escriure sinó ser lector i escriptor. Així, podrem resoldre qüestions practiques (ens adaptem), podem potenciar el coneixement (capaç d’accedir i controlar la informació) i podem obtenir plaer estètic. Aquests tres componen formen part de les persones alfabetitzades, dels que es troben en procés d’alfabetització i dels que s’han quedar fora d’aquest procés.