Escriure textos reals en col•laboració: una tasca imprescindible

Ens trobem davant d’un article anomenat ‘Escriure textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible’ escrit per M. Rosa Gil, experta en el Departament de Didàctica de la Llengua i Psicopedagoga d’un EAP.

Tal i com podem observar, l’article mostra les reflexions de l’autora, recollides gràcies a la col·laboració que va fer amb una escola pública de Terrassa, la qual, va desenvolupar un projecte de treball on els protagonistes van ser una classe de segon de primària. Aquestes reflexions són les que se serveix l’autor per defensar la seva tesi.

En aquest sentit, la tesi que recolza l’autora és que l’escriptura col·laborativa de textos reals promou la reflexió a l’aula sobre aspectes de significat ortogràfics, gramaticals i textuals que involucren la competència lingüística dels infants.

A mesura que avancem en la lectura, podem veure, a través de l’experiència explicada, que els infants es troben molt involucrats en la tasca i que són capaços de reflexionar sobre la llengua. A més, també ens deixa constància que l’alumnat treballa i aprèn millor en col·laboració, ja que, d’aquesta manera els possibilita a explicitar els seus coneixements, a argumentar, a corregir-se i a confrontar el que saben amb els seus companys.

D’altra banda, es mostra que l’escriptura de textos reals amb destinataris reals són activitats de vital importància degut a que són clau perquè els infants s’enfrontin a la complexitat que suposa elaborar un escrit i, alhora, incrementin les competències lingüístiques.

Un cop feta la lectura, cal destacar una sèrie d’aspectes que s’haurien d’ampliar perquè no es veuen implícits en l’article. Alguns d’aquests aspectes són, per exemple, si el resultat hagués estat el mateix si el grup d’infants observat hagués sigut homogeni, en comptes, d’heterogeni, com ho planteja el text, o bé, si s’hagués desenvolupat l’experiència de la mateixa manera en el cas que la meitat de la classe haguessin sigut nouvinguts o si haguessin treballat amb alumnes de diferents edats.

Cal destacar que m’ha sorprès veritablement la idea que explica l’autora sobre que l’alumnat de cicle inicial de l’educació primària són totalment capaços de reflexionar sobre la llengua, ja que, pensava que en aquestes edats eren massa petits per realitzar determinades activitats. No obstant això, després de veure les reflexions, observacions i alguns exemples que mostra l’article, he pogut constatar que estava equivocada i, he arribat a la conclusió, que hem de donar un vot de confiança als nostres alumnes a l’hora de portar a terme alguna tasca, ja que, ens poden arribar a sorprendre gratament.

Per acabar, m’agradaria comentar que aquest article m’ha semblat molt interessant i bastant complert perquè ens pot ajudar a ampliar i relacionar idees tractades a classe, com ara, que la parla ajuda a ordenar les idees, que la parla és aprendre allò que  no sabem i que a través d’aquesta, es treballen totes les habilitats comunicatives.