Escriure textos reals en col·laboració

L’escriptura en col·laboració de textos reals promou la reflexió a l’aula sobre aspectes de significat, ortogràfics, gramaticals i textuals, que involucren la competència lingüística dels infants.  L’autora d’aquest article, M. Rosa Gil, a partir d’una activitat realitzada a una escola de Terrassa a un grup de cicle inicial heterogeni, planteja una sèrie de reflexions sobre els avantatges de l’escriptura en col·laboració a l’aula.

Després d’haver observat la pràctica, l’autora ens permet reflexionar sobre qüestions de gran interès. Una qüestió de les més importants: quina és la millor manera d’aprendre la llengua, en grup o individualment? En aquest cas, l’escriptura en col·laboració és molt efectiva, ja que els alumnes quan treballen en grup són molt exigents, es corregeixen entre ells, s’anadonen dels erros, reflexionen en grup quines són les opcions més encertades, parlen de la pròpia llengua (activitat metalingüística), etc. És a dir, es plantegen una sèrie de reflexions que ens permet als docents guiar-los i el més important de tot, resoldre els dubtes que tenen, respondre a les demandes dels propis alumnes, aconseguint que tinguin motivació i interès per aprendre, ja que són conceptes/aspectes/regles de la llengua que volen saber en aquell precís moment.

També és molt important que hi hagi un destinatari real, perquè els alumnes volen ser entesos, necessiten una certa informació (llibres o documents de la vida/obra de Dalí), volen obtindré el seu objectiu.

Un altre aspecte molt positiu és que els alumnes saben que aquesta activitat en col·laboració té una finalitat fixada: aprendre.

Per altra banda, segons el currículum a cicle inicial s’estudien les bases de la llengua, però realment els nens de cicle inicial estan preparats per reflexionar sobre aspectes de la llengua més complexos i són capaços de realitzar textos, sempre que el mestre faci de guia i sàpiga introduir les lliços pertinents en cada moment determinat. Personalment, crec que aquest és un avanç molt positiu pel procés d’ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes. En una mateixa activitat podem treballar diversos esglaons de la competència lingüística, realitzant un aprenentatge integral.

A més a més, penso que l’activitat que han dut a terme a l’escola de Terrassa, és una activitat enfocada des d’una mirada interdisciplinària, ja que treballen simultàniament història, art i tot el que té a veure amb les habilitats comunicatives.

Dit això, hi ha una sèrie de idees implícites que l’autora no ens ha resolt, com per exemple si cabria la possibilitat de que els alumnes poguessin discutir el destinatari, si aquesta pràctica seria efectiva en un grup més homogeni, que passa amb els alumnes que tenen més dificultats, que passaria si poséssim en pràctica el projecte en altres contextos, edats, etc.

Per últim, després d’haver reflexionat amb el grup d’experts el present article, un cop ens hem tornat a reunir amb el grup d’origen, hem estat parlant d’altres possibilitats de duu a terme aquest mateix projecte, com per exemple: una bona idea seria fer un seguiment continuo de l’activitat, és a dir, que comencessin al primer curs de cicle inicial i que continuessin fins a l’últim curs de cicle superior, i llavors observar si aquesta pràctica ha sigut efectiva.