La comprensió entesa com un diàleg amb el text

La comprensió, un diàleg amb el text o com a títol alternatiu Els processos interactius que afavoreixen la comprensió lectora és un escrit que tracta, principalment, sobre les aportacions que fa el lector al text i les que fa el text al lector, insistint en crear interacció per tal que els lectors puguin compartir les seves representacions.  

El relat està dividit en tres pràctiques, cadascuna de les quals, defensa una tesi diferent, que al cap i a la fi, estan relacionades:

La pràctica 1, per exemple, defensa que l’acte de llegir implica la combinació de processos cognitius, com ara, la capacitat de fer hipòtesis, anticipacions, extreure les idees principals o fer interferències per tal d’arribar a comprendre el text.

En el cas de la pràctica 2, recolza que la interacció és la clau perquè els alumnes facin ús de la llengua per confrontar les seves representacions, construir un punt de vista personal i aprofundir en la comprensió del text.

Pel que fa a la pràctica 3 afirma que la lectura requereix la construcció d’un diàleg, la reflexió d’allò que hem llegit, a més, d’un procés d’interpretació de manera conjunta per tal de comprendre el text i construir el nostre punt de vista.

Un cop feta la lectura del text, he destacat cinc preguntes que reflecteixen els punts claus de l’escrit.

Una d’aquestes preguntes és: ‘Què és el que fem quan llegim?’. Si tornem a rellegir el text, podem veure que per descriure i entendre que fem exactament quan llegim, disposem de diferents teories i s’han proposat tres models explicatius: model ascendent (que posa l’accent en el desxiframent del text), model descendent (que posa l’accent en el fet que llegir és comprendre), model interactiu (que posa l’accent en el diàleg que s’estableix entre les aportacions que fa el text i les aportacions que fa lector).

Una altra de les preguntes fa referència als grans blocs de la comprensió d’un text, els quals, tal i com hem pogut veure, són accedir i obtenir informació; integrar i interpretar i reflexionar i valorar.

D’altra banda, he volgut destacar la següent qüestió: ‘Quines característiques haurien de presentar els centres educatius en les situacions d’ensenyament i d’aprenentatge?’. En aquest cas el text destaca que les situacions d’ensenyament i d’aprenentatge que succeeixen en els centres educatius haurien de presentar les característiques següents: l’alumne ha de compartir inquietuds i dubtes amb el mestre; totes les àrees del currículum han d’ensenyar quin ús fan de la llengua quan transmeten continguts; els alumnes han de poder relacionar els nous temes que es presenten amb l’experiència personal; s’ha d’afavorir un pensament complex; les situacions-problema que es presenten han de suposar un repte cognitiu important; s’ha d’ensenyar a través de la conversa.

També he fet referència als veritables territoris de la conversa, els quals són, principalment els centre educatius i la biblioteca.

Per acabar amb les qüestions destacades, he formulat aquesta pregunta: ‘Què aprenem quan llegim?’ i he assenyalat que quan realitzem aquesta activitat, aprenem a comprendre els altres i aprenem sobre nosaltres mateixos.

Considero, juntament amb els meus companys que han treballat aquest text, que tot i que el relat és molt interessant i bastant complet, estaria bé afegir algun cas pràctic perquè quedessin reflectides les idees que recolza l’autor i, alhora, veure les pautes que s’han de seguir perquè la comprensió sigui d’un diàleg amb el text.

Finalment, cal comentar que el text es podria contrastar amb l’article llegit a les sessions prèvies anomenat ‘Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit’ escrit per Anna Sanz i Mariona Monterde l’any 2011 i que té com a base la conversa i la influència que aquesta té en la construcció de coneixement i en el procés d’aprenentatge de l’alumnat.