L’assemblea de
classe sorgeix de la metodologia Freinet, tot i que altres autors com Neill també la van utilitzar. Aquesta activitat consisteix en prendre decisions que
afecten a tots de manera conjunt. Durant el parvulari, les assemblees es fan
esporàdicament quan s’ha de tractar algun tema concret, però a partir de 1r de
Primària tenen un horari fix.
![]() |
| FONT |
A la classe, es posa una bústia, que els nens utilitzen autònomament per dipositar les seves idees, queixes,... Per fer-ho hauran de tenir presents els seus coneixements sobre escriptura. Més tard, el dia de l’assemblea, es reparteixen les propostes als infants per tal que les llegeixin i les interpretin per parelles. D’aquesta manera, han de posar en pràctica els seus coneixements de lectura, interpretació, hipòtesi,... Després d’això es realitza el debat i es prenen acords de forma col·lectiva: es decideix l’enunciat i un alumne ho escriu amb l’ajuda d’un company en un cartell. Per acabar, es penjaran els acords a la cartellera.
Aquesta és una activitat molt útil pel mestre ja que permet veure el procés d’escriptura dels alumnes, sense necessitat de sotmetre’ls a una avaluació. A més, tenen una motivació per escriure: recordar les idees que volen expressar i els acords als que arriben. Per què quin sentit té escriure quelcom sense sentit? No és millor donar sentit a l’escriptura, tot motivant i fomentant l’aprenentatge?

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada