En
aquest apartat del llibre Llegir i
escriure per viure de Montserrat Fons se’ns presenten els criteris
d’avaluació emmarcats dins la teoria constructivista de l’ensenyament i
aprenentatge. En aquest sentit, l’autora diferencia entre dues funcions avaluatives;
la funció social que s’encarrega de seleccionar, classificar i orientar als
alumnes, i la funció pedagògica, que és aquella avaluació que té una funció
reguladora en el procés d’ensenyament, la finalitat de la qual és la millora,
el canvi i un aprenentatge significatiu.
L’autora
també explica que existeixen tres modalitats d’avaluació, diferenciades segons
els moment en el que es realitzen. Així doncs distingim, entre avaluació
inicial, formativa i additiva tot i que recorda que alhora d’avaluar els processos
d’ensenyament i aprenentatge de la lectura i l’escriptura seria convenient regular-los
de forma contínua. En aquest sentit, mostra alguns instruments que podrien
servir-nos per avaluar la lectura i
l’escriptura:
- Fitxes d’enregistrament, les quals són pautes per anotar observacions d’aspectes aprofundits de la lectura i propostes d’intervenció.
- Dictats, els quals serveixen per guardar les produccions d’escriptura durant diferents etapes però sempre amb unes mateixes paraules , per tal de constatar-ne posteriorment l’evolució.
- Diari de classe, un quadern personal on els mestres poden anotar tots aquells aspectes que observin o bé els semblin rellevants, per tal de millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge.
El
procés de regulació que fa el mestre també ha de tenir com a finalitat que els alumnes
s’adonin d’allò que han de modificar per a la seva millora en l’escriptura i la
lectura, de manera que s’autoregulin els seus aprenentatges, però compartir els
criteris de valoració del procés i resultat no és una tasca senzilla, el qual provoca
que les professors tinguin exclusivament el criteri de si els nens/es han realitzat
bé o malament una tasca, el que provoca certa dependència. Per tant s’han de
buscar alternatives que possibilitin als alumnes veure els seus erros i com
solucionar-los.
Trobem
doncs tres formes d’autoregulació:
- L’autoavaluació, on cada alumne s’encarrega d’avaluar el seu propi treball en base a unes pautes establertes. Un exemple d’aquest tipus d’avaluació és l’autocorrecció comparant la producció amb un model.
- L’avaluació mútua, on es produeix una valoració conjunta entre els propis companys. Aquest tipus d’avaluació es fa diàriament en situacions quotidianes i no intencionades, com quan un company llegeix un escrit i la resta el corregeix.
- La coavaluació, la qual consisteix en una avaluació conjunta , en ocasions és el propi alumne i en d’altres els companys, però sempre hi intervé el docent. Un exemple seria mostrar a l’alumne les seves anteriors produccions per observar l’evolució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada